cine español, del bueno! (por fin)

Siempre me ha resultado algo pobre nuestro cine. Contadas películas se pueden disfrutar. Sorprendentemente, una de cine carcelario , celda 211, ofrece un guión redondo y dinámico, con buenas imágenes, y el buen trabajo de los actores. Sobresale la fuerza de Luis Tosar y la cobardía de los responsables de la cárcel. No son necesarios los flashback de Oliver, quedan algo forzados en la trama. Y como dice Mies, todavía a muchos actores españoles les falta naturalidad (como a los guapos Etura y Ammann)

Carmen de Sara Baras

Domingo 17, en el Coliseo de Bcn, lleno a rebosar. Espectáculo de gran flamenco que tuvo sus momentos más intensos en los bailes del torero y el soldado. Carmen está a la altura de los compañeros pero debería brillar más. Algunas figuras suyas eran repetitivas. También se pierde el hilo de la historia en algún cuadro. La megafonía era ensordecedora y sobraba la pantalla de video con unas imágenes muy pobres. Precioso el vestuario, muy adecuado en la sobriedad de la escena.

Una comèdia espanyola

Al TNC, l'obra de Reza passa per discreta i poc clara. Resulta complicat fer atractiu un cosmos de quotidianitat, gelosies familiars, frustracions, barrejats amb l'assaig d'unes altres obres de teatre. L'escena, estil Dogville, usa pantalla gran de video,en els monòlegs, que no ajuda a res més que veure les làgrimes d'Aurèlia. Bones interpretacions d'un text senzill, del que destacaria la freda distància entre autor i actor.

I ara dos de cinema

INGLORIOUS BASTERDS (MALDITOS BASTARDOS)

Reconec que soc una fan dels films de Tarantino i aquesta darrera estrena, per mi és la millor. Dues hores i mitja de gran ritme amb una trama amb moltes sorpreses i un elenc d'actors alemanys impressionant. Destacaria per sobre de tots al brillant austriac C. Waltz (coronel Landa, a la foto) que es menja la pantalla i deixa ben petit a Pitt. Sobèrbies les escenes de la taverna, el cine-pira, i els diàlegs. Menys violència de l'habitual, encara que el director es podria estalviar algun pla de detall.

ÁGORA

On estàs, Arquitectura?

Es diu que s'ha perdut una mica el nord en l'arquitectura dels nostres dies. Hi ha mostres clares que l'espai ha perdut força en favor de la cara pública dels edificis: les seves façanes. Les tenim a Barcelona en gran quantitats: grafismes,colorets, textures mils, llums discoteca, plans del tetris, qualsevol cosa per fer de l'obra un reclam immediat. Em temo que aviat les veurem fora dels temps i passades de moda.


El temps dirà. Potser el dibuix per ordinador té molta culpa, o les instal.lacions, que són unes veritables okupes. Jo enyoro la simplicitat-complexitat de Alvaro Siza, la feina de gran constructor de Moneo o les cases mediterrànies de LC i Coderch. Segurament la crisi, com en tot, podria posar les coses al seu lloc, amén.
a les fotos, hotel de Toyo Ito i torre de Jean Nouvel

sobre llibres

A partir d'ara penjaré els comentaris dels llibres llegits últimament al meu Library Thing,amb l'enllaç a la dreta.

No obstant això, deixo clar aquí el meu interès pel llibre de Cercas sobre el cop del 23 F que tant ens va espantar quan vam sentir a la ràdio, a casa i al cole el dia següent, que el Congrès en ple (aleshores tots els diputats anaven a les sessions, no com ara amb els escons sempre buits ) estava segrestat per militars armats.

La cultura a tv3

Ens han volgut acontentar amb l'emissió d'un programa pseudocultural dit Ànima, al 33, de format estrany i poc rigorós. Volem un programa com el d'Emili Manzano a hores més naturals i no amagat en un racó de la graella. Fins i tot tv3 no es salva de la vulgaritat i ens castiguen amb esport a totes hores. Podem demanar a la Sra Terribas un esforç per fer una televisió per tothom? No té dret la gent a rebre continguts culturals de veritat?

Jonas Kaufmann

de moment ens conformem de veure'l al you tube, a veure si tenim la sort de tenir-lo aviat al Liceu.El perfecte Siegmund!

nou descobriment

distingida cantant, de cançons dolces i veu cristal.lina. Gràcies Dolors!

Escocia

De este pais lluvioso, de paisaje esponjoso, verde y volcánico, he descubierto que, a pesar de una historia sangrienta y convulsa, tienen muchos inventores, y buenos escritores y artistas. La arquitectura de Edimburgo es austera y elegante, como en la New City, y la contemporánea, muy digna, a pesar de los reproches del prince Charles. Destaca el parlamento de Miralles, que hizo un buen ejercicio de integración delante de Holyrood Palace, fragmentando el edificio y usando, con capricho, materiales de excelente calidad.

Para meterse en la piel de los escoceses, nada mejor que leer a sus autores más aplaudidos, Ian Rankin (crime novel) y Iain Banks (fiction and crime).