Al TNC, l'obra de Reza passa per discreta i poc clara. Resulta complicat fer atractiu un cosmos de quotidianitat, gelosies familiars, frustracions, barrejats amb l'assaig d'unes altres obres de teatre. L'escena, estil Dogville, usa pantalla gran de video,en els monòlegs, que no ajuda a res més que veure les làgrimes d'Aurèlia. Bones interpretacions d'un text senzill, del que destacaria la freda distància entre autor i actor.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario