Can Lis de Jørn Utzon

LA CASA
El conegut Jørn Utzon, l'arquitecte danès que va guanyar el concurs de l'Òpera de Sidney amb un simple esborrany, va patir molt d'estrès durant la construcció de la magna obra, que aquest 2013 fa 40 anys. Va decidir retirar-se a sa nostra terra mallorquina i es va fer una casa a prop de Porto Petro, respectant els mètodes constructius i els materials locals, però amb una composició valenta i moderna, amb la idea de pati mediterrani sempre molt present.

des de l'esquerra: 1r bloc, pati mitja lluna. 2n, pati i porxada amb cuina i menjadors.
3r, sala. 4t dormitoris familiars. 5è, estudi i convidats.

Una sèrie de pavellons, cadascú amb les diferents funcions de la vivenda, enllaçats per una murada posterior, s'obren cap al sud amb una espectacular vista del mar, els matolls i les roques, ja sigui des de l'interior (atenció al detall dels finestrals) o des dels patis i porxades. Jugava a seguir la ruta del sol, fins i tot amb un alt i petit finestró a la sala d'estar que a la tarda encara saluda amb els seus rajos, fins arribar a la llar de foc que s'encén de nit.

A Mallorca no hi ha gaire argila per fabricar totxanes. De tota la vida murs i marges s'han fet de pedra i cobertes amb teula àrab. Utzon va aprofitar les pedreres de la zona i va aixecar murs de marès i terres de pedra de Santanyí. Amb bigues de formigó i revoltons feu els forjats. Va construir fins i tot tots els mobles d'obra i folrà amb les típiques rajoles brillants i bicolors, bancs i lleixes. A la casa li va posar el nom de la seva muller, Lis i la va acabar al 1972.

Fusteries, persianes, portes i marcs de pi mallorquí, resinós i resistent a l'humitat, van tenir un especial protagonisme al disseny de l'habitatge. No les veiem des de l'interior de la sala, però els finestrals hi són. Per gaudir al màxim del paisatge, Utzon aconsegueix amagar hàbilment el marc a l'exterior a força d'ampliar el perímetre i collant-lo directament a façana.

A finals dels vuitanta, entre les nombroses visites d'estudiants i arquitectes i la maleïda humitat, els Utzon decideixen marxar a un altre indret més muntanyós, no gaire lluny de can Lis i es fan una segona residència, Can Feliz. Aquí torna a construir amb els mateixos sistemes, la fa més esgraonada i afegeix una piscina. Mirin com prepara, ell mateix amb el paleta, el morter per les juntes dels blocs de pedra. Ni casc, ni arnès.

No deixin de visitar les dues cases pels enllaços, resten tantes fotos per admirar-les! Aquí ens parla el fill de J Utzon, Kim, sobre Can Lis i el seu nou ús.

Les pistes del concurs (6 entrades anteriors): 

1. La pedra de marès de les pedreres de Santanyí podien apropar-nos a la casa. Porto Petro és del mateix districte municipal. 
2. Els casquets esfèrics són l'origen compositiu de l'Òpera de Sidney i de diversos dissenys d'Utzon.
3. El català que la va fotografiar va ser en Català-Roca: perdó, I. Santacreu.
4. Parlem en salat, sobre porxades i penyasegats; tornàvem a acostar un arquitecte conegut a Mallorca.
5. La millor orientació, cap al Sud. Arquitectura aditiva: suma de blocs o pavellons; i adictiva: autocars de visitants que la volen trepitjar.
6. L'equipament musical d'or: 40 anys de l'òpera de Sidney. Masses visites provoquen marxar molt feliç a can Feliz.

Felicitem els encertants per ordre d'arribada i a tots aquells que de ben segur ho heu intentat. Em temo que no ha estat gens fàcil aquesta vegada.

• Alejandro Ros, entra la resposta el 30 oct.
• José Luís, avui cap a les 10.00 
• Timamót, avui cap a les 11.00