Entre la histèria nacional, el contrabaix proper que vola lluny, sense Liceu, sense OBC, les notícies del món, i l'entrada del curs, la corsamenta a que ens sotmeten les empreses, la trista política cultural i educativa del país i els col·legues digitalitzats al metro, més que un diazepan el que necessitem és un pareu les màquines!
Entradas
També un solidari petó. Encara que només sigui per aguantar.
ResponderEliminarAllau, gràcies, em ve de perles.
EliminarParem les màquines, sí, però només les que no funcionen. Endavant, no queda altre camí amb sortida.
ResponderEliminarEndavant, Joan, però amb sordina!
EliminarCom diuen els companys endavant que amb una imatge com la que ens passes -moviment de l'aigua, l'ós, l'estructura òssea...- vol dir que encara no està tot perdut encara que hi insisteixin.
ResponderEliminarL'aigua, tan terapèutica, la tendresa de l'ós, la gran columna i el barco, ben quiet..oi que diu molt?
EliminarE pur si muove...
ResponderEliminarI un altre petó solidari
Gracias, JL, se mueve, se mueve.
Eliminar