frec a frec

L Bakst: decorat de Dafnis i Cloé pels ballets de Diaghilev 1912

La segona col·laboració de l'OBC amb l'Esmuc comença amb els assajos de la setmana entrant. Els estudiants tocaran amb els professors de l'orquestra dues peces (Ravel i Serra) de les quatre del programa, i aquesta vegada els tres dies seguits, dirigits per Ros Marbà:

1-2-3 Febrer a l'Auditori

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC) 

Orquestra simfònica de l'Escola superior de música de Catalunya 

NEXUS Piano Duo, pianos

FAURÉ: Masques et bergamasques 

POULENC: Concert per a dos pianos 

SERRA: Impressions camperoles 

RAVEL: Daphnis et Chloé, 2a suite

Llegim de la presentació del programa al web de l'OBC:

Una altra vegada, l’art sonor homenatja temps pretèrits. Fauré va escriure l’amable i lleugera Masques et bergamasques, op. 112 com a homenatge a l’esplendor de les fêtes galantes de la societat aristocràtica del segle XVIII . Encarregada pel príncep Albert I de Mònaco el 1919, la música havia d’il·lustrar un ball cortesà amb disfresses de l’estil Commedia dell’Arte. De fet, el títol de l’obra remet a un poema de Verlaine, Clair de lune, inspirat precisament en les festes gales del rococó. El Concert per a dos pianos en re menor de Francis Poulenc, escrit el 1932, és també un homenatge particular a la història sonora del passat. Tot i mostrar influències del jazz, com passa amb el Segon de Ravel, cita expressament el concert K.365/316a per a dos pianos de Mozart, els dos de Liszt i l’obra d’Igor Markevitch. Per tant, res millor que cloure la festa amb la segona suite Daphnis et Chloé de Ravel, un gojós ballet d’estil mitològic escrit el 1909 i l’obra més llarga del compositor, que acaba amb la popular Danse générale.

Ens parem una estona davant la meravella colorista i impresionista de Ravel. La segona suite de Dafnis i Cloé conté tres números (albada, pantomima i dansa general) de la simfonia sencera i coreogràfica, com ell l'anomenà. Va ser un encàrrec de Diaghilev pels seus Ballets Russos al 1909 a partir del mite pastoral de Longo (s III), de l'amor lliure, natural, eròtic entre Dafnis, el cabrer de l'Etna i Cloé, la pastora. S'estrenà a París amb coreografia de Fokine, fent Nijinski el paper de Dafnis.





Escoltem tonalitats exhuberants a la flauta, la corda, vents, xilòfon, arpes i celesta per descriure una natura que desperta al matí, melodies que s'entrecreuen a la pantomima i un excitant, irregular (5/4 mesura que generà protestes entre els ballarins) i violent ball al final. Com al seu Bolero, Ravel s'esmera en la brillantor de totes les seccions.
Ros Marbà té un treball de finor i control de l'orquestra: tingueu bona setmana, mestre, professors i estudiants. Anirem a l'estrena dia 1, fins divendres.