sábado, 20 de octubre de 2012

Piranesi


Francesco Piranesi a la portada de l'obra (a l'edició pòstuma de 1784): le Antichità Romane

A la nova exposició del Caixafòrum coneixerem Piranesi (1720-1778). Aquest venecià que passà a romà covençut i que afirmava que l'arquitectura de l'Antiguitat Romana superava en molt a la Grega, no només pels coneixements tècnics (arcs, voltes, instal·lacions per la urbs) sinó per la seva bellesa, ho deia amb coneixement de causa ja que va dedicar la vida a dibuixar les runes, estudiant les construccions i imaginant unes fantasies arquitectòniques per un extraordinari Campo di Marzio:  aquí el plànol urbà que tenim a l'expo, ampliable fins molt detall, dels edificis públics, a centenars i atapeïts, amb alguna illa de cases i molts teatres, temples i circs.



Format com a arquitecte i amb 20 anys arriba a Roma on, fascinat per les restes arquitectòniques, crea un vast catàleg de models, recreant edificis del passat i analitzant el procés constructiu, les eines i la geometria de les pedres. No va construir edificis mai (a part d'una reforma a l'església de Sta Maria del Priorat) però sí obrí una botiga on vendria els seus gravats -en feia una bona tirada gràcies a la tècnica de l'aiguafort- com a postals de record de la ciutat pels viatgers afortunats.



A les presons imaginàries, la sèrie més coneguda de Piranesi, es manifesta el seu domini de la perspectiva i la seva vocació d'escenògraf: el control dels diferents punts de fuga per traçar uns espais laberíntics: bigues, passarel·les, reixes, escales sense fi i instruments de tortura són dibuixats amb mà veloç i amb uns clarobscurs molt dramàtics, vistes que inspirà a molts altres artistes.

Tingué molta feina com a decorador, sobretot per a clients britànics, pels qui dissenyà multitud de frontals de llars de foc amb combinació d'elements i símbols de la tradició etrusca, egípcia i romana. Podem veure a la sala una sèrie de prototips d'objectes inspirats en la natura, construïts a partir dels alçats que deixà Piranesi, alguns de molt originals com una encantadora cafetera de plata amb motius animals, suma de cargols, petxines, tortuga i abella:


Seguint els passos de les vedute de Roma, el fotògraf G Basilico captura els mateixos llocs que Piranesi retratava. A l'àmbit muntat amb una seqüència de parets paral·leles s'aparellen foto i gravat, de vegades col·locades amb perspectiva simètrica, donant un efecte molt més monumental. Pels que no hem viatjat a Roma, pensem que la ciutat, després de dos segles, conserva el seu patrimoni urbà amb cura.

Curiosament s'acaba la mostra amb els gravats i fotos de Paestum, el temple grec, dòric i primitiu més ben conservat. Serà que Piranesi hi veu que el llegat de la mare Grècia té molt a dir en la bellesa de l'arquitectura romana:



Magnífica i esgotadora mostra que tenim fins al 20 de gener. No es pot entendre el gust del s XVIII sense l'obra d'aquest polifacètic artista i és una sort comptar amb el prèstec de 250 gravats, la majoria dels quals són obra de pacient gravador de milers de línies que ballen rectes o tremoloses, juntes i separades. No us la perdeu.



16 comentarios:

  1. Me l,apunt x visitar -la aquest Nadal.

    ResponderEliminar
  2. Ahora tengo todavía más ganas de verla. Si no es mañana, me escaparé un día de esta semana a mediodía. Me apetece un montón.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. me apetece un montón que hagas tu apunte, Marga.

      Eliminar
  3. Ens l'has pintat molt atractiva. Potser hi vaig demà.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pren-t'ho amb calma Allau, és molta llarga i densa.

      Eliminar
  4. Me da la sensación de que sus laberintos han inspirado más de una película

    ResponderEliminar
  5. Malgrat que el garbuix de les imatges que ens mostres no m'inspira una visita, òbviament hi aniré. Tu en tens part de culpa :-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Espero que la gaudiu. També et dic que hi ha coses que es poden saltar, petons.

      Eliminar
  6. No us la perdeu! Jo aniria més enllà de l'afirmació que "no es pot entendre el gust del s. XVIII sense l'obra d'aquest polifacètic artista"; el romanticisme es quedaria sense una part del seu imaginari i bona part dels nostres somnis (o malsons) es quedaria sense escenari, i si no que li preguntin als surrealistes.

    I si és acompanyat, millor: no hi ha res com la suma de perspectives, siguin simètriques o asimètriques.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jo encara estic esperant la teva perspectiva a can bereshit! ;)

      Eliminar
  7. Quina magnífica crònica sobre aquest home genial Com que l'exposició va per llarg -tot i que el temps vola- potser hi aniré. No m'ho havia plantejat perquè ara fa un any en vaig veure una a París, la única que he vist d'aquest artista.
    Salutacions, Kalamar!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. segurament vas veure la mateixa, jo, de tota manera, repetiré.
      Salutacions , viatgera Glòria!

      Eliminar
  8. Com se li devien acudir els motius tan cabres i tètrics de les seves obres? M'imagino les ruïnes de roma del XVIII plenes d'herbotes i de gats esventrats.
    Una de freda i una de calenta:
    En la part de l'exposició amb les parets de color gris clar i les lletres blanques cal saber llegir el sistema braille.
    Però el vídeo inspirat en les presons és hipnòtic, i la música hi fa molt.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. són hipnòtics, però no m'acaben de fer el pes, el pla del quadre és el pla del quadre, i les maniobres per capes són forçades. La música fa molt més que molt!
      salut, Fem Repelús, :)

      Eliminar