Españolear

Que no és el mateix que españolizar. És més divertit i no sona a doctrina. Uns quants exemples. El primer fa unes sàvies recomanacions als europeus, ara que ens espremen.

El segon, acosta la literatura catalana al públic que no entén ni una paraula de català i li posem fàcil:

A BOLSILLAZOS, de Juan Todón
EL MUNDO DE HORACIO PINCHADISCOS, de Vicente Payés Jordán
EL PORQUÉ DE TODO DOBLADO, de Quín Monzón
LA CALLE ESTRECHA, de Pepe Plano
SOLEDAZ, de Victus Catalán
LA CHACHA SUICIDA, de Santi Ruiseñor
LA SOMBRA DEL AGAVE, de Calderones
AÑICOS DE ESPEJO, de Mercedes Rododendro
AJO Y SALUBRIDAD, de Josema de Zagarramundi
ESCAFANOSEQUÉ DE AMPURDÁN, de Adrián Colina
EL ROMANCE DE ANA TORROJA, de Pepe Cascotes
EL IDILIO DE LOS CHICHONES, de Pepe Carnero
VULCÁNEZ, de Maximiliano Bezoya

I què em dieu de prendre un cafè distès amb els amics amb un joc de tasses ben paisatgístiques?

Café para toros (de Fem fatal)