pescant perles

Navegant per altres latituds m'he trobat unes amas, joves japoneses i pescadores que es capbussen fins a 25 metres gairebé nues, a la cerca de les preuades gemmes animals. Molt estimades ja pels antics pobles egipcis i hebreus, les perles no són més que un quist malaltís  fet del nacre de les parets interiors de les ostres. Les més belles són les més esfèriques i brillants, gràcies a la perfecció de les capes sobreposades de nacre.

Vist que cultivar-les era complicat amb les condicions del clima i del mar, un alemany afincat a Mallorca es va empescar una de bona al 1890: fer perles a capetes de nacre per sobre d'una boleta de vidre de manera manual i amb una fòrmula magistral molt ben guardada. La seva empresa, Majorica, va ser tot un èxit i he de dir que la visita a la fàbrica de Manacor és ben interessant. 

Pocs saben que en aquesta fàbrica es va convocar la primera vaga femenina d'Espanya al 1902, encara que no van aconseguir que els pugessin una mica el sou, petit com era, de 50 cèntims.

Tot i que són una imitació, les falses perles són una bona i ecològica alternativa per a les dames que es deleixen pel clàssics collars de voltes  i que tant va promoure la Cocó Chanel. Les joies de perles que millor funcionen són les més simples: la pura seqüència de boletes iguals, sense afegitons ni canvis de color. Això ho sabien les reines quan s'havien de retratar, però ho deixarem per un altre moment: la veritat és que a la pintura, la perla ha donat molta llum als vestits i les zones fosques del rostre, a més de significats i atributs a les seves portadores.

Uns altres pescadors, els de l'exòtica òpera de Bizet, m'han servit per fer una tria de perles brillants com aquest magnífic i conegut dúo, “Au fond du Temple Saint” un romàntic cant a l'amistat. Gravació llegendària de Jussi Bjöling i Robert Merril del 1950:

A L'arriscada ària de Nadir,  Je crois entendre encore, un jove Kraus broda delicadament les frases amb uns ulls verds maragda, més bonics que les perles:

Per acabar, la perla peregrina, Maria Callas, cantant la cavatina com mai ningú ho ha fet,  Me voila seule dans la nuit: