Segons Homer, quan es va dividir el món, Zeus heretà la terra i el cel, Hades, l'inframón i el meu déu, Posidó regnà als oceans. Allà es va fer construir un palau de corall i gemes que mai hem pogut visitar ja que a mida que ens acostem, Posidó aixeca el trident i provoca una tempesta tan violenta que ni els més hàbils nedadors podem esquivar. De vegades es torna generós i com explica Tiépolo a la seva pintura, regala tresors a la marítima ciutat de Venècia. Quan li van posar el nom llatí de Neptú es va fer molt més famós i els mortals li dedicaren fonts a milers per totes les ciutats de la Terra. Fins i tot va servir per batejar un llunyà astre que segons Holst, és el més místic dels planetes:
També, aviat veurem al rei com un autoritari Neptune al pastiche del Met, gràcies al curt paper que interpreterà Plàcido Domingo. Segons el que he anat llegint, es tracta d'un Déu molt correcte que es lamenta de l'estat de la terra habitada pels humans, acompanyat per un cor aquàtic que li canta honors fent servir “Zadok the Priest,” l'himne de coronació de George II, de Haendel.
Com que els Tres Reis de l'Orient van de corcoll i jo he escrit la carta massa tard, he canviat el destinatari i l'he enviada al meu Rei del fons del Mar, encara ric i poderós, amb unes peticions modestes pels meus amics. L'únic problema és que el paper d'embolicar ha arribat moll i s'han esborrat els noms dels receptors. Haureu d'endevinar quins són els regals que us pertoquen...o simplement agafar les joguines que més us agradin.
Molt bona diada de Reis i vigileu amb el tortell: potser en lloc de fava i figureta, surten altres sorpreses marines.
Entradas
La veritat és que em quedaria amb més d'un regal, però suposo que a mi el que em toca és el vagó del metro que vaig posar a la carta.
ResponderEliminarJo també em quedaria amb més d'un regal, però my Richard is my Richard.
ResponderEliminarGràcies kalamar, ets "la" Reina
Òndia!: “El urbano Ramón”!!!, un d'aquells contes amb la forma segons qui era el protagonista i que estaven escrits en vers..., bé, més aviat en rodolins.
ResponderEliminarAquest, si fa o no fa, començava: “Soy el urbano, el urbano Ramón / y con mi pito dirijo la circulación”.
Em sabia de memòria, i encara en recordo algun dels fragments, el conte “La ratita presumida”, de la mateixa col·lecció. Començava així:
“Una vez una ratita / barriendo la escalerita / un dinerito encontró. / `¡Qué suerte tengo!´, pensó. / Y ya empezó a cavilar / qué se podría comprar...”
I acabava:
“La manzana más hermosa / contiene el gusano peor. / Has de ser muy juiciosa / y no fiarte del exterior.”
Per cert, sabies que el conte de “La rateta que escombrava l'escaleta” és de la tradició catalana?
Em quedo amb "El urbano Ramón", ¡va!, que m'ha portat moltsw records.
SI US PLAU, AMICS! serviu-vos tants regals com vulgueu, estan tots per dotzenes!
ResponderEliminarOooooooh cine exin!!!
ResponderEliminarOoooooh D. Ricardo playmovil!!!
Oooooooh Rheingold extra dry!!!!!!
...No puede ser, no sé que elegir esta cantidad de tesoros solo pueden vivir en las profundiades marinas!!!
Genial calamar!!!!
Jo volia una càmera de fotos nova, no se si aquesta reunrà les característiques que necessito, però per si de cas em llegiré les instruccions. Ah! el cine exin i l'urbano Ramón m'han retornat a l'infantesa. Em sembla que canviaré de monarca i em passaré al teu.
ResponderEliminarGràcies patge Kalamar!
El tren! Me'l quedo molt contenta perquè significa viatjar que és veure paisatges, llegir, escoltar música, fer coneixences...el tren, doncs!
ResponderEliminarI mil gràcies Kalamaret imaginatiu que et tractes de tu amb el gran Posidó.
El burro es sin duda para mí. He salido bastante bien y lo pondré en un marco para alimentar mi narcisimo. Tambien me quedo, con permiso, con un my Bach. Mil gracias, kalamar.
ResponderEliminarDe part del Rei Posidó, us comunico que sou uns nens molt educats i discrets i que us heu de desmelenar una mica abans de tornar a la feina i agafar tot el que vulgueu, que això és barra lliure.
ResponderEliminarAh! i en lloc de carbó ha enviat una joguina substituta de lo més tendre.
Molt considerat per part seva, moltes gràcies!
ResponderEliminarJa que dallonses, jo me'n quedo un de cada i catorze Pee & Poos, per allò de l'agafa un ... i esmorza; el pee per tirar avall.
A canvi, una pihadeta trompetera:
http://www.youtube.com/watch?v=XsLunXH5CBo
Gràcies, lo Rat, m'encanten els tromPets que m'has enviat.
ResponderEliminarNo sé si me l'han portat a mi, però si puc em quede amb la Rheingold. Uhmmmmmmmm... Rheingold!!
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarLlego un poco tarde pero veo que aún queda embutido y pasteles, ¡Mmmmm, qué rico!
ResponderEliminarRes, Titus i Maac, a disposar, i si en lloc de beure i menjar, voleu jugar una estona, endavant!
ResponderEliminar