sábado, 8 de octubre de 2011

Güell viu al Raval

Alçat façana a carrer Nou de la Rambla.

Però molt poc temps, perquè a la seva senyora no li agradà mai el Palau. Segurament devia fer un fred de mil dimonis, amb tanta galeria, dobles i triples espais, l'altíssima sala amb la cúpula punxaguda i foradada del boig del Gaudí. Mira que l'Antoni, l'arquitecte, va trobar sempre un raconet a cada cambra per col·locar unes modernes llars de foc amb molta tirada i rematades amb uns caputxons ben divertits a la coberta, que de tan ondulada, no podia tenir mai goteres.


L'Eusebi Güell ho tenia molt clar. Primer, volia construir a prop de la vivenda familiar que tenien a la Rambla dels Caputxins i de cap manera marxar a l'Eixample on s'assentaven els nous rics. De pas dignificaria el carrer Nou de la Rambla, tan degradat per culpa d'un viciós local, l'Edén. I a més viurien a tocar dels sogres, els López, marquesos de Comilles. Al solar d'escassos 500m2, suma de diferents propietats comprats en poc temps, s'hauria d'entaforar un palau que s'encarregava a un jove Gaudí, dissenyador d'una encantadora botigueta de guants dels Comella, i que havia enamorat al sr Güell.


Amb quatre anys i unes despesses elevadíssimes que exacerbaven a l'administrador de la família, Gaudí construeix una joia, molt estranya per la gent qui s'hi acostava, plena de sorpreses escultòriques, innovacions constructives i intel.ligents solucions a problemes domèstics.


El més enginyós és el disseny de cada planta, tan autònoma i tan ben comunicada amb la següent. I que bé resolta la separació de les sales de visita, a nord, a carrer, amb les privades, que donen a l'assolellat pati d'illa. Aquest és un Gaudí inspirat i genial,  capaç de transformar la mateixa sala central (la de la cúpula cònica estrellada) en una sala de concerts o en una capella per fer serveis religiosos...

Per fi es va obrir tot el Palau al públic el passat mes de Maig. Molts anys de delicada restuaració, ja que s'havia malmés fins al moll de les estructures. Al vídeo, un dels arquitectes de la reforma, explica la importància del Palau Güell a la història de la Arquitectura.

De visita obligatòria! L'audioguia és força interessant i parla de molts aspectes de la vida del palau. Entrada gratis, només primer diumenge de cada mes, i d'oferta un enorme catàleg sobre l'edifici a 9 €. Dia 6 torno!


15 comentarios:

  1. Caldrà afanyar-se a anar-hi abans que les guies turístiques l'incorporin al circuit dels bàrbars.

    ResponderEliminar
  2. Allau, els turistes són molt apanyats i també saben els "free" days. El passat dia 2 hi havia una llarga cua molt germànica i gens bàrbara.

    ResponderEliminar
  3. Ja hi aniré. Gràcies per la teva crònica, Kalamar. És un bon incentiu per acostar-s'hi.

    ResponderEliminar
  4. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  5. Es d'aquelles coses que tenim pendents des de fa setmanes, però que vas deixant per més endavant. Amb aquesta entrada teva han tornat les ganes de visitar-lo quan abans.
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  6. Imprescindible visita.
    Quan hi havia el Museu del teatre i jo estudiava a la Massana, hi anava sovint i em quedava embadalit mirant cadascun dels recons i la màgia de la llum com es filtrava per forats inesperats i solucions estètiques innovadores, Més que un visionari un il·luminat.
    Com m'agrada gaudir de Gaudí.

    ResponderEliminar
  7. Hi ha tants detalls per observar, Glòria, que et recomano calma i un dia assolellat per veure'l. Una abraçada.

    Josep, ja veuràs com Gaudí és capaç de treure-li un rendiment brutal al reduït espai de què disposa. Que gaudiu molt!

    Així, Joaquim, ets un expert del palau Güell. Es podia visitar tot quan eres estudiant? A la Massana, vas fer de dissenyador? petonets.

    ResponderEliminar
  8. No sabía ni que existiera... habrá que madrugar un sábado de estos

    ResponderEliminar
  9. Pues ya sabes, JL, a las 9.45 la cola es tolerable, abren a las 10.00 y no hace falta madrugón. El Palau, la Pedrera y el Parc Güell, mis 3 Gaudíes favoritos. Aunque yo todavía no he pisado la colonia Güell, vaya cliente!!

    ResponderEliminar
  10. Vaig estudiar o quelcom semblant a estudiar, disseny industrial, si.
    Eren anys de gresca i disbauxa a la famosa escola. Va ser una llàstima que a la secció de disseny industrial i d'interiors hi hagués tanta disbauxa política i tan passotisme, però per alguna cosa em va servir, encara que professionalment mai hagi fet res similar, ans el contrari.
    Quines coses i quins cops amagats, oi?
    Ja no recordo si es podia visitar tot, o no, hi havien parts tancades però hi anava sovint. T'he dit alguna vegada que si hagués sigut més estudiós i constant, m'hagués agradat estudiar arquitectura?, a part de la frustració veritable de la meva carrera musical avortada, m'hagués agradat ser arquitecta. Ja veus com està el pati. Ni music, ni arquitecte, xupatintes!

    ResponderEliminar
  11. Ja deia jo que tenies tan bon gust, Joaquim. Ho dic per allò de xupatintes: de calamar, oi? Quines farres massaneres, colla de cràpules, en lloc d'estudiar mecànica de materials...

    ResponderEliminar
  12. Sí que s'hi ha d'anar! gràcies per l'apunt.
    Per un moment he cregut que el calabós que ensenyen al vídeo l'havia fet servir la senyora López de Güell per tancar-hi en Gaudí (el "biba la libertad" ja he vist que no era prou modernista, però).

    ResponderEliminar
  13. Ostres, lo Rat, a la visita no em vaig fixar si quedaven a la vista els graffiti aquests, demanaré per ells la propera.

    ResponderEliminar
  14. El conec i l'he visitat moltes vegades, però des de l'ultima remodelació no ens hem apropat encara. La teva cronica ens ha donat l'empenta necessària per tornar a aquest edifici meravellós.

    Una abraçada

    ResponderEliminar
  15. Hola Voltaires, ja m'imaginava que l'havíeu trepitjat. Si torneu, veureu quina rehabilitació tan acurada dels detalls decoratius s'ha fet. Per passar-hi hores..

    ResponderEliminar