Amb l’excusa de veure al xipiró contrabaix en acció, que tocava amb la JONDE per terres castellanes, hem fet la maleta, agafat l’Àlvia i passat uns dies molt agradables a la ciutat de León. Tot i ser petita, té molts tresors per visitar, amb l’avantatge de no fer cues: poca gent de fora, algunes famílies i uns pocs pelegrins esgotats.
Es podria parlar molt dels edificis civils renaixentistes, però la gran joia de la Catedral gòtica i afrancesada, un espectacle de proporcions i llums, mereix una especial atenció. Vam pujar per unes vertiginoses bastides fins al nivell del trifori per contemplar per dins i fora, més a prop, els preciosos vitralls. Enormes vanos de vidre de colors, que sumen 1900m2, estan sent restaurats molt lentament i preparats per possibles impactes, moviments de terra i oxidació dels pigments.
A l’època medieval, els vidres es tintaven amb la fosa de manera que el vidre fred era bast i portava incorporat el color. Durant els segles següents es fabricava més prim i es pintaven amb una capa exterior que es quartejava i destenyia. Per tant han aguantat millor els més antics. Ara, després de la restauració, se’ls protegeix amb una càmara d’aire, un vidre exterior i una reixeta d’acer fosc, que les fa molt opaques per fora. Per dins, malgrat els afegits, segueixen lluint els contorns de les figures i els colors més càlids de la façana assolellada i freds de la Nord.
Aquesta no és la idea de col·locar els tons cromàtics de l’equip Tuñón-Mansilla a l’hora d’aixecar les façanes de l’altre espectacle visual que és el vibrant MUSAC (2005). Els arquitectes van decidir barrejar els freds i els càlids, només als vanos de la polièdrica plaça d’accés al museu. Es deixa un vidre translúcid per la resta de cares de l’edifici i les torres-claraboies.
Sembla que els colors venen de pixel·lar el Falconer, un dels vitralls de la Seu. Un engany, perquè el color no traspassa a l’interior, ja que el vidre és una capa exterior als murs de formigó que tanquen les sales d’exposició, necessàriament neutres per mostres d’art contemporani. Passa el contrari de la catedral, l’opacitat és a dins.
Curiosament, al claustre de la catedral, trobem un transparent pavelló educatiu, fet com de vidres sobrants del Musac. Una altra mostra de la moda dels colorins a l'arquitectura, que té sentit en una construcció temporal, però que s'allunya de l'honestedat, de la bellesa de l'espai i la llum que han de mostar els edificis.
Entradas
Una crònica molt interessant, Kalamar. Jo vaig estar a León fa molts anys i vaig pensar que com podia tenir tanta fama la catedral de Burgos i no es parlava de la de León, menys esvelta però també preciosa.
ResponderEliminarEl museu de colorins és molt audaç i d'aquests temps que corren.
Aprofites molt bé -no podria ser d'una altra manera- els viatges del teu xipironet.
Salutacions!
Curiosa comparación entre ayer y hoy de la que se podrían extraer conclusiones perversas. En los ultimos años he visto muchas veces las vidrieras de la Catedral de Leon. Siempre me quedo extasiado contemplando las de la pared de la derecha desde un banco de piedra que hay al otro lado, sin pensar nada y casi sin fijarme en ningún detalle. Cuando el día está nublado, hay más luz dentro que fuera.
ResponderEliminarGlòria,
ResponderEliminartinc pendent tantes províncies amb les seves catedrals...a veure on va la jonde la propera.
JL,
la próxima, súbete a la plataforma que han instalado y verás detalles y tecnología. Las vidrieras de la derecha son las de colores más alegres y en el nivel inferior hay unas virguerías de juegos florales que me gustan más que tanto santo erguido del tercer piso.
Mentre em mirava aquestes coloraines, que no m'agraden gens, pensava, com faig quan penso que no m'agraden segons quines coses “modernes”, que és perquè sóc molt “carca”, però tot d'una m'ha vingut al cap el sostre del mercat de Santa Caterina, que, per cert, encara no he visitat, i com que m'agrada moltíssim aquella eclosió de colors, m'he consolat: “Assur -me dit- ho veus com no ets tan `carca´”? :))
ResponderEliminarGens carca, Assur, que Santa Caterina té una coberta molt xula que també ve de pixel.lar una imatge: una parada de fruites. L'equip madrileny T&M em sembla que va copiar la idea al Miralles..
ResponderEliminarÉs una catedral magnífica, allunyada de les tenebres que acostumen a instal·lar-se en aquest edificis i molt millor que moltes de les tan celebrades catedrals franceses. Sense cap mena de dubte els vitralls en tenen la culpa, però les fines línies de la seva arquitectura en són les responsables d'aquest efecte lleuger en una construcció tan enorme.
ResponderEliminarBurgos aclapara, Lleó alleugereix, o així m'ho va semblar en a mi, quan les vaig visitar una al darrere de l'altre, ja fa bastants anys.
Friso per conèixer Burgos, Jaoaquim. I espero que la catedral no tingui els afegitons barrocs a on van els pinacles, perque a León la façana Nord es queda més axatada.
ResponderEliminarPer questions de la vida darrerament vaig molt a la de Burgos. No se si te afegitons barrocs (et puc passar fotos per a que que ho miris) pero et puc dir que el cordero està molt bo... :.)
ResponderEliminarSembla, Ricard, que el Barroc és a dins i els elements exteriors guarden l'estil gòtic. Ja tinc dos motius per anar a Burgos: la Seu i el seu corder.
ResponderEliminar