300 fotografies s'han seleccionat per montar al CCCB l'expo del fotògraf Josep Brangulí. Es centra en la gran transformació industrial i social de Barcelona i altres indrets de Catalunya, del 1909 al 1945. Com a cronista visual ens ensenya com arriba el formigó a les naus de la naixent indústria o fins i tot per construir els primers vaixells de ciment com aquest Mirotres, que s'efonsà més tard:
Una altra tanda es dedica a les exposicions internacionals de Barcelona i aquí tenim una curiosa mostra del que eren els stands firals: petits habitacles amb un simple cartell i escrptori ben clàssic,
Moltes fotos de la platja del Somorrostro i de la Barceloneta amb les escoles del mar, tan avançades i pedagògicament modernes que més tard es van cremar o tancar per la dictadura.
Les imatges més emotives són les dedicades a la gent del carrer, de les fàbriques i de les festes. Tan representatives del moment i tan boniques en els punts de vista, els enquadraments i les llums. Totes les escenes tan vertaderes i perfectes, que he sortit fascinada de la sala. Només una pega: llegir els rètols de cada imatge al final de les fileres de fotos és antiinformatiu i incòmode com també he notat a faltar una explicació un pèl més detallada del que estem veient (es dóna per fet que tots tenim una cultura històrica?).
Brangulí, un gran observador i cronista i a més, un magnífic fotògraf d'arquitectura i de la construcció de la ciutat. Val molt la pena.
Ara resta veure l'expo de la Pedrera amb en Català Roca que també va saber treure-li la màxima bellesa als edificis moderns.
Aquí un documental de la UNED, amb un text, al principi, una mica pobre però amb imatges tan significatives de la nostra història,
Entradas
Interessantíssima exposició, sense cap mena de dubte, i molt bon reportatge, sobretot les explicacions del Director de Fundación Telefónica.
ResponderEliminarLleig, molt lleig, però, haver posat una veu "en off" amb una pèssima dicció dels noms catalans:
De la mateixa manera que sóc dels que crec que quan s'escriu en castellà s'ha d'escriure Cataluña i no Catalunya, i escriure i dir, en aquesta mateixa llengua, Gerona i no Girona, penso que també s'ha de cuidar la dicció dels topònims catalans que no tenen traducció castellana (Sabadell, Arenys...) així com la dels cognoms.
Escoltar com la locutora diu, “Compani” per “Companys” fa mal a les orelles. Crec que bé en podrien haver triat una altra que no tingués aquest problema de locució.
A mi em sembla que algunes coses es poden perdonar, però mai entendré per què coi no poden dir bé la "LL" al final de paraula. Un dia t'explicaré en privat com pronuncien el catalaníssim cognom dels homes de casa meva. Per cert, tinc molt deures berninians per fer a ca teva, encara estic a temps, Assur?
ResponderEliminar