una tortuosa cinta blanca, das weisse band

Merescuda la palma d'or a aquesta pel.lícula de Haneke, de bellíssimas imatges que oculten una violència gens innocent. Sense banda sonora, només una mica de piano del professor o els nens cantant un oratori de Bach, amb la nuesa neta del blanc i negre, amb la lentitud de la vida rural, la narració va pujant el to de l'horror que s'amaga. Absolutament recomanable la versió original en alemany, on les dolces veus dels petits et fan somriure només un cop.