miércoles, 12 de agosto de 2015

Canela fina

Amb aquesta imatge, el peruà JD Flórez fa cartell a Palma per un concert memorable a l'Auditòrium, (la sala del qual no ha rebut un duro en reformes; està molt velleta i malolorosa) el passat 9 d'agost.
Sentirem àries de Romeo et Juliette i de Lammermoor a la primera part, separades per obertures que la simf. de les Balears, amb batuta de PMielgo, interpretava amb correcció justeta i amb uns violins de nivell 3r de grau mig. L'acompanya en tres duos la soprano F Said, amb problemes de fiato i veu amb futur prometedor.
Passada la pausa, el programa es converteix en un potipoti de Gounod, Massenet, Puccini, cançons napolitanes i Granades. Tot ho cantava el tenor amb ganes, generositat i mestratge. Domina gèneres i expressivitat. Amb el públic entusiasmat ens regala 5 bisos amb Furtiva inclosa, guitarra i aquesta Flor de la Canela que va fer plorar sorollosament la meva veïna de butaca, una peruana que s'assemblava força al protagonista. I és que ho va fer tan bonic i sincer com això:




Consti que de seguida vam pensar en la versió de la MD Pradera!


2 comentarios:

  1. M'ha agradat molt la introducció orquestral del seu arranjament. Després porta la cançó molt bé al seu terreny, però el resultat és per mi molt ensopit, perd tot el ritme que fa tan maca la cançó.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jo també ho penso, per això he posat la de la MDP

      Eliminar