viernes, 15 de agosto de 2014

Dos que marxen



Per ordre. Un tipus simpàtic, bon imitador i bon mim. Crec que les seves actuacions al cinema no em van entusiasmar per culpa del doblatge. Això sí, la peli del Capitán, mi capitán, era dolentota de veritat. 





La noia. La que sabia portar pantalons com cap a Hollywood. La que va batejar als RatPack. La de veu de fum i mirada nòrdica. Però sempre darrera del Humprey.. és que ningú no va veure què parella tan elèctrica feia amb el Kirk? Dos fills de jueus emigrants, criats a Nova York, junts: el bielorús Issur Danilovich Demsky i la polaco-rumana Betty Joan Weinstein Perske.



6 comentarios:

  1. La verdad es que el capitan me supera... En general, aunque esté feo decirlo, Williams era un actor que no me gustaba nada, me resultaba cargante. Ella sí que me parecía estupenda.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pobrecito, algún momento bueno ha tenido, pero no era santo de mi devoción. Ella lo tenía todo, qué envidia. Y cómo me reí con lo de su perrito!

      Eliminar
  2. Un silencio ya es bastante para el primero; para la flacucha, todos los aplausos son pocos.

    ResponderEliminar
  3. Good Morning Vietnam em va encantar (la vaig veure a La2 quan feien pel·lícules en VOSE). El Club de los poetas muertos em va agradar (recordo que la professora de literatura ens van portar a veure-la al cinema Verdi) però amb el temps m'ha grinyolat i ha perdut la impressió que em va fer.

    Lauren Bacall bé, tan guapa, tan elegant, amb aquella mirada. No m'estranya que Humphrey Bogart s'enamores d'ella.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. el que no entenc és la Bacall, tan jove amb un senyor 25 anys més gran..l'amor.

      Eliminar