viernes, 25 de julio de 2014

Del mar al soterrani




















Tenim doble tanda a la seu de la Casaramona: de la mirada fresca i optimista del mar de Sorolla a les joies que han passat per una campanya de restauració als soterranis del Prado.

Vam començar per El color del mar, títol ben escaient per la mostra de 80 marines (amb figura humana i sense) i autorretrat del propi Sorolla, que l'obre. Tenim apunts, fotos de l'artista i molta obra de gran format, amb domini de blaus i taronges, tècnica impressionista i magnífics reflexos blancs de llum enlluernadora. Passem de les platges populars i alegres de València, a les marees de Biarritz i una parada a sa Cala Sant Vicent. Sorolla, tot i que es fa repetitiu, té una pinzellada molt ràpida i segura, treballant el color amb mestratge a les grans masses de l'aigua.
Una pintura molt agraïda i exitosa.


Maria a Biarritz (1906)


A la segona exposició, La Bellesa Captiva, tenim una impressionant col·lecció d'obres, 135 peces de petit format (porteu ulleres de prop!) que fan un recorregut cronològic del millor que exhibeix el Prado, que passen desaparcebudes entre tantes obres grans a les seves sales i  que són un reflex de la riquesa i varietat del museu. Hi són tots els gèneres, temes i artistes.

Moltes meravelles del Renaixement i Barroc Flamenc, sorpreses del geni Velázquez, fantasies que deixen petits els artistes de Metamorfosis. Nusos a la platja de Fortuny que fan oblidar Sorolla. Ens podem apropar i gaudir de les pintures com feien els poderosos que les encarregaven, buscar bellesa i el refinament en el detall.

Una intimitat que emociona molt més, i si va lligada a una lectura lenta de l'obra i algú que en sap de textos bíblics, l'experiència és completa. Una peça, de tantes que em captiven, és aquesta: Un Filósofo (1635) de Salomon Koninck que el Prado no exposa en la permanent i que representa, com es feia habitualment amb els estudiosos, a un savi de llarga barba escrivint i desvetllant misteris:





Recomano començar per Sorolla, ja que es visita en poc temps, i dedicar més estona als tresors que formen aquest excel·lent  relat de la història de l'Art.

4 comentarios:

  1. Y ya que se va, pasar por la reducciones jesuíticas, algo tan avanzado en su época que no se puede dejar de ver.

    Por cierto, Sorolla tiene un museo en Madrid que era donde residía, aquello es una pequeña maravilla en medio de aquella ciudad. Recomiendo su visita con tranquilidad.
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pues iré sin duda alas dos. Gracias, Miquel.

      Eliminar
  2. A l´estudi d´aquells savis barbuts no hi podia faltar mai una cal.lavera. Dos, si a més eres eremita.
    Salut. Borgo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. I per què dues? haurem d'investigar, Borgo, merci i bon viatge!

      Eliminar