sábado, 16 de junio de 2012

amor de joguina


Uns nens de dotze anys s'escapen per viure el seu primer amor en una caleta, la Moonrise Kingdom, una illa dins l'illa dels tristos adults-quina colla d'actorassos- que viuen a cases de nines, campaments de soldats caquis i fars bicolors. L'aventura dels nois es fa molt atractiva per ser una història emocionalment profunda però que visualitzem a través de la superfície dels binocles, les infinites simetries i els colors de conte. Tot és agradable i càlid excepte quan la por dels adults  (i nosaltres, espectadors) i l'instint la protecció de la canalla s'activa hàbilment per Wes Anderson. La narració té moments d'humor juganer i delicat, no li falta ni sobra res i té una durada apropiada per una obra tan ben cuidada.


A part de ser una exquisidesa visual, tenim l'acompanyament de la preciosa música, fonamental en cada seqüència. Comencem amb la Guia d'Orquestra de Benjamin Britten i rematem al final amb una altra guia, la del moment de la tempesta, explicada pel protagonista -de dicció particular: sembla que porti braquets- quan arriben els crèdits de lletra lligada. La compón el músic que més està treballant aquests darrers anys, Alexandre Desplat, autor de la BSO de La Noia de la Perla on apareix també una metàfora-desfloració amb l'arrecada.


Una pel.lícula que gaudiran especialment els que han viscut la infància a mitjans dels 60, els estius dels quals eren tan alliberadors i confitats amb la música francesa.

9 comentarios:

  1. Crec que demà l'anirem a veure, encara que només sigui pels actors (però ja es veu que hi ha molt més).

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. tinc moltes ganer de saber la teva opinió, Allau, no triguis.

      Eliminar
  2. Veurem si podré anar-hi però, pel que dius, causa gran atracció.
    És cert que Desplat és l'actual rei de les bandes sonores de "qualité".

    ResponderEliminar
  3. Ví un reportaje bastante largo y se me pasaron las ganas. La estética de este director me carga bastante, y me temo que con el mensaje :-) puede darme un patatús.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El tráiler tampoco ayuda. No es una peli de arte y ensayo, sino de un manierismo estético muy optimista, no te puede dar ningun papatús..

      Eliminar
  4. Arg! Va anar d'un pèl que no la vam anar a veure ahor mateix. I ara ja penso que caldrà anar-hi. M'abstinc de dir què vam veure finalment, perquè no s'ho mereix.

    ResponderEliminar
  5. Me'n moro de ganes. Quins colors més magnífics!

    ResponderEliminar
  6. Lluís i Enric, us aviso que és sobretot visual, l'Allau explica coses de la peli molt encertades i potser a vosaltres no us va tant com a mí.

    ResponderEliminar