Molts jocs florals i actes s'han avançat perquè Sant Jordi cau en dissabte Sant. Ja veurem com de plena serà la Rambla i si el dia tindrà bones vendes. Segur que l'omplen turistes de creuer i altres éssers que els emocionen més les lletges estàtues vivents i les samarretes del Barça dels souvenirs. El cas és que ja no és un passeig agradable a fer, ni per la Diada ni altre dia. I com no em va massa això de sentir-se en una munió de gent ni tan sols compartint dia tan assenyalat, cultural i vistós, em monto la meva parada de llibres i flors i altres llaminadures.
A la paradeta li afegeixo a dalt-dreta una galeria d'imatges de la festa on m'agrada destacar les pintures grogues i vermelles del Rothko. Un autor que et subjecta quan veus sa obra en viu i de ben aprop. Aquestes teles semblen dels seus moments d'eufòria malaltisa.
Pel que fa a les roses, pobretes flors d'un dia, prefereixo fer-les retallant papers i enganxant en collages per fabricar unes postals als més propers. Serà un tradició molt bonica però trobo absurd i molta energia malmesa que es plantin rosers fins i tot a Amèrica per talla-les, importar-les i vendre-les per una sola jornada.
I la llaminadura és aquesta cançó de Giorgos Dalaras, cantautor del revival rebetiko o cançó popular grega amb tendència a la tragèdia (tragoudia és cançó en grec) amb el seu inseparable bouzouki. Allà la tradició musical continua i els cantautors són molt estimats per la gent i en particular per les meves cosines. Dalaras canta tinc un cafè al port construït de llàgrimes dels que se'n van i dels que s'esperen...
Encara resta una setmana, us avanço una feliç diada de Sant Jordi, patró de Catalunya i Grècia.
Entradas
Ostres, kalamar, aquests tres llibres serien el meu "dream team" per Sant Jordi (sobretot el Roth i el McEwan). Llàstima que m'hauré de conformar amb el que em regalin, que no és bonic fer carta als reis.
ResponderEliminarM'hauries de recomenar "el millor" d'aquest Roth, que t'he de dir que em fa una mica de por (que no m'agradi). La paradeta, molt maca amb aquestes senyeres d'art
ResponderEliminarNo acabo d'entendre lo de la rosa, potser et semblaré un "capullo" je, je, je, però trobo que és una tradició preciosa.
ResponderEliminarpel que fa a la gernació de les Rambles i altres punts del centre de barcelona et diré que fa anys van venir unes amigues italianes per aquesta Diada i jo que entusiasmat els havia parlat amb desbordada emoció del millor dia de l'any, vaig escoltar estorat, quan els vaig preguntar que els havia semblat, que no havien pogut gaudir de la festa per la gran quantitat de gent que ho tapava tot i mirat amb certa distància trobo que és cert, que s'ha massificat tant, que costa gaudir-la.
Tot i així, és el millor dia de l'any.
Aquest any, per variar, està previst que plogui.
Allau,
ResponderEliminaraquesta serà la 1ª que llegeixi del Marías, igual tú ja l'has tastat. Sense carta als reis, millor l'autoregal.
JL,
aquí tens unes miniressenyes del Roth més modern, difícil escollir, potser La contravida i El teatre de Sabbath
mira a http://www.librarything.com/catalog/kalamar
Joaquim,
capullito de alhelí, entenc que us agradi tant la rosa vermellosa, però em molesta que s'hagi de comprar per força, no paren d'agobiar-te pel carrer les ...en fi, que deixa de ser bonic per mi.
Els millors desitjos perque tinguis una molt bona Diada. Avui, però, em sap greu dissentir amb tu pel que fa a la tria del llibre de Javier Marías, un escriptor (?) que no suporto des que em van recomanar d'ell “Corazón tan blanco” i van acabar posant-me tan nerviós la sintaxi, els continuats parèntesis, les repeticions, el mal ús dels adverbis, dels sinònims..., que em vaig desenganxar de seguida de la temàtica i ja només buscava disbarats de l'estil: “El murmullo del grupo agrupado”, o “eso digo yo, había dicho yo”, o “me miró mirándome”, o que de la secció de perfums d'home d'una perfumeria en digués “la sección viril”, o..., en fi...
ResponderEliminarPotser sí que, tal i com et vaig dir un dia, sóc molt perepunyetes, però les “perles” de Javier Marías, per a mi, són dignes d'una antologia.
Una abraçada i disculpa, per favor, el "negativisme" :)) del comentari d'avui.
Hola Assur!
ResponderEliminarsense haver-te llegit, al final vaig decidir-me pel Bernhardt "El malaguanyat", així que no tastaré les perles del Marías. Les altres dues novel·les també les tinc aquí.
que tinguis molt bona diada!