Gràcies a una invitació he pogut baixar i seure a platea. L'única avantatge ha estat poder veure tota l'amplada de l'escena, però no és un bon lloc. La música abaix no arriba tan bé com al 2n pis, ni les veus. En treballar a doble altura, els personatges queden en un incòmode contrapicat.
*spoilers a continuació:
Encara he vist més clarament missatges sagrats a l'escena. El sacrifici sagnant del Fill Amfortas, La mort del pare Titurel com a destrucció de la religiositat, l'arribada del foll que serà l'heroi armat. La fugida de la mare-dona-Kundry-criada. L'àngel caigut Klinsor és perdonat pel seu germà Amfortas, alliberat de tota la responsabilitat. Els elements rituals i símbols romanen a cada espai: precs chiites, el graal intacte, la llança divina de Zeus i de Wotan, l'èxtasi dels bojos, el guariment, rentat dels peus, vestir al redemptor, el temple sagrat i el castell pagà. Rica escena de Guth, extensa, i tot presentat en perfecta comunió amb la música celestial de Wagner.
Us deixo amb Ventris i Meier en una altre producció fantàstica que també va venir al Liceu, amb direcció d'escena de Lehnhoff.
Entradas
No sé si podré veure aquest altre repartiment, el primer si, el darrer dia hi torno, ja tenim les entrades.
ResponderEliminarEstava bé, però no entenc com va agradar tant la Kundry, tal i com diuen al teu blog alguns que també anaren divendres.
ResponderEliminarQue disfruteu un altre cop!