En veure que els companys col·legues no ens il.lustren del que veurem el proper dissabte als cinemes, m'he posat a tafanejar sobre aquesta òpera de John Adams. Interessant el que explica el propi compositor l'any de l'estrena, el 1987:
L'òpera comença amb l'arribada del Air Force One i la trobada de dos superegos masculins i les esposes amb les seves preocupacions domèstiques, inclosa la seva repressió sexual. Altres personatges claus són els consellers Kissinguer i Zhou Enlai. El llibret de A.Goodman està escrit amb rimes, suposo que per actuar sobre la monotonia i les repeticions musicals, i sobre un tema difícil de posar en escena com és una cimera de caps de estat.
Encara que mirant la producció alguns personatges són ninots sense ànima, sembla que no tot es estàtic i tindrem una bona dosi d'harmonia més convencional. Dues hores i mitja per un nou repte operístic que té coses en comú amb P Glass, la música del qual em va entusiasmar sobretot ballat pels de la Nederlands Dans, pero de difícil digestió si la prens tota sola.
Per la producció del MET tenim a:
Richard Nixon l'interpreta el bariton James Maddalena, el mateix de l'estrena del 87.
Pat Nixon, la soprano Janis Kelly
Chou En-lai, al bariton Russell Braun
Mao Tse-tung, al tenor Robert Brubaker
Henry Kissinger, al baix Richard Paul Fink
Chiang Ch'ing, la soprano Kathleen Kim
Serà una nova experiència això de sentir música minimalista en òpera.
Malgrat tan repetitiva com sembla, per què no ens queda gravada a la memòria?
Serà una caricatura de Mao i Nixon? hi ha judici polític?
Això només és un petit tast a l'espera de les grans entrades dels blogs experts...
Actualització dia 13feb: minicrítica de la retransmissió de Nixon in China
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Justo ahora iba a empezar a oir el segundo acto, y tu trocito es mucho mejor que lo que llevo oido. A pelo no aguanto a estos, pero con guión e imágenes, por ejemplo Glass en Las Horas, ganan mucho, y me parece que la voz, que tiene que hacer algo por encima de las repeticiones del acompañamiento también mejora mucho el producto. Un reto y mucha curiosidad.
ResponderEliminarCrec que serà molt més amè del que es pot témer d'entrada. Malgrat les repeticions melòdiques, les veus utilitzen recursos expressius més tradicionals. Recordo en concret la gràn ària de la senyora Mao que està molt bé.
ResponderEliminarJL, la voz será como dices lo mejor de la noche pq me temo que los versos traducidos en los subtítulos perderán sus rimas, aunque se entiende bastante el inglés de Maddalena.
ResponderEliminarAllau, jo crec que també ens agradarà pel que estic veient amb altres youtubes. Hi aniràs?
No, no hi aniré: cada cop és més difícil arrencar-me de la poltrona.
ResponderEliminar