viernes, 31 de diciembre de 2010

Any nou, vida nova.

Comença a donar una altra volta la nostra petita Terra des del punt més llunyà del Sol. Passarem encara uns mesos de fred i foscor i poc a poc, els dies s'allarguen i comencem festes de Carnaval i la quaresma. La primavera esclata i ho celebrem amb les roses. Tornem al medi marí a l'estiu i gaudim més de la nit i la lluna. La tardor s'acomiada de la llum amb unes fulles ben grogues i tornarem a tancar-nos tots a la llar per celebrar el Nadal familiar. Un cicle complet que cada vegada sembla que és més veloç, la roda que gira i gira fins que ens precipitem qui sap a on.

Demà 1.1.11 obrirem els calendaris, escoltarem polkas i de reüll buscarem què hi ha de possitiu a les absurdes prediccions astrològiques. Jo també vull fer de bruixa bona i us asseguro que aquest 2011 té molt bon aroma. Així que espero que tots aprofitareu aquest magnífic any i que el gaudireu al màxim amb bona música, molt art, saborosa cuina i amor!

El Gener, mes que inaugurem, té fama de calmat, fred i lluminós. El mes que els romans dedicaven a Jano, un misteriós déu de dues cares, déu dels començaments, de l'agricultura, les lleis i les monedes. Guardava la porta i protegia la llar. Un déu de lo més terrenal. Crec que li faré unes quantes peticions de caràcter pràctic a veure si em fa cas:


  1. un repartiment de beneficis (i no retallades) pels treballadors quan la cosa millori.
  2. un calendari i un horari laboral equilibrats i que s'ajustin als cicles naturals.
  3. una millora del nostre ensenyament i la cultura.
  4. que la gent sigui molt més educada.
  5. que la crisi sigui de veritat l'oportunitat per canviar moltes coses.
  6. que els conreus ens donin fruits de qualitat.
  7. unes lleis justes més estructurals i menys variables.
  8. una bona entesa entre polítics.
  9. els corruptes engarjolats.
  10. una Mediterrània ben neta i plena d'animalons.
  11. que els 365 dies siguin alegres i bons per tots els amics!
  12. i que els agradi aquesta peça tan hivernal del racó dels nens de Debussy, que es diu The snow is dancing interpretat pel gran Cortot al 1928:


Post nº 100, dedicat als amics i als de Mallorca, l'illa que al gener es torna tan presumida en brotar els seus ametllers i oliveres, amb sa serra de Tramuntana més punxeguda i la mar en calma.

8 comentarios:

  1. Estimada Kalamar,
    Compartim al cent per cent els teus desitjos per l'any 2011 i et desitgem que estigui ple de pau i alegries per a compartir.
    També et volem felicitar per aquest post número 100.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponderEliminar
  2. Assolir qualsevol d'aquests desitjos, bona amiga, ja seria un triomf, tots plegats, LA REPERA.
    Amb el millor dels coratges, l'empenta més decidida i la dolçor més reparadora,et desitjo un FELIÇ ANY 2011

    ResponderEliminar
  3. Para variar, una preciosidad. Casi me dan ganas de romper lo que tengo preparado (que soy un cenizo preocupado y se me nota) y dejar un enlace a esto, que más positivo y sensato no puede ser. Tu lista de deseos no es la clásica utopia inalcanzable y me sumo y tienes mi voto para cuando las listas sean abiertas.

    En fin. Felicidades por el 100 y por los que he leido de los 99 anteriores, espero que el Barça solo gane al Mallorca por uno y que tu seas efectivamente un poco bruja y todos tus deseos para el 2011 se cumplan.

    ResponderEliminar
  4. Kalamar, tant de bó es puguin complir aquests desitjos. Bon any a la fauna submarina!

    ResponderEliminar
  5. ¡Feliz Año! Bueno, bueno... si todo eso se cumple, confío en las dotes nigromángicas del calamar, nos podemos dar con un canto en los dientes.
    Me he quedado prendado de la foto.

    ResponderEliminar
  6. Quina persona “ben nascuda” no fa seus aquests desitjos quan l'any tot just comença?... La pega és que a la matinada del mateix dia 2 ja hi ha molt malnat en guàrdia per evitar que arribin als corresponents destinataris.

    Tot i així, sóc dels que els agrada fer camí amb la gent il·lusionada i compartir amb ells les il·lusions pròpies. Amb una motxilla ben carregada d'il·lusions m'afegeixo i comparteixo, doncs, els teus desitjos i els dels contertulians.

    Un bon any!

    ResponderEliminar
  7. Merci, Maac, la foto no és meva, però t'asseguro que Mallorca a l'hivern té màgia. Bon any per a tú i la teva nombrosa i femenina família, que segur que et cuiden la mar de bé..

    Gràcies Assur i felicitats pel teu post dedicat a la nena del Titus, ha estat molt emocionant.

    ResponderEliminar