martes, 13 de abril de 2010

Mozart dramàtic

Tenia 27 anys Mozart quan va estrenar la deliciosa Die Entführung aus dem Serail, òpera a la turca, de moda en el seu temps. Cada passatge musical és ric, apassionat, de gran bellesa. Els cantants de l'estrena d'ahir al Liceu van intentar demostrar-ho i ho van aconseguir, sobretot la Damrau (Constanze) i el profund baix Selig (Osmin) acompanyats d'una orquestra un pèl millorada. Però la lectura escènica va ser tan seriosa, dramàtica, lenta, visualment avorrida, que ho va espatllar força. Al tercer acte, tots de blanc i negre, donant la idea que "moros i cristianos" som iguals, no em convenç. Gràcies a la pantalla de video podiem veure detalls com que Blonde porta una cadeneta amb la creu i Osmín, una mitja lluna...En fi, per compensar penjo el final del Serrall, tret de la meva peli d'adolescència preferida, la divertida, exagerada i colorida Amadeus.


No hay comentarios:

Publicar un comentario