El cinema en versió original sempre m'ha semblat millor cinema i el públic que va a l'Icària, un xic més educat. M'espero unes setmanes a veure les estrenes per no trobar-me tanta gent a la sala i ficar-me dins la peli, més tranquil.la i amb menys crispetes. Shutter Island porta ja un mes i mig en cartellera i avui tocava veure-la.
Scorsese tria molt bé els seus actors i et porta aquest cop als anys del cine negre dels 40 i 50 on uns polis investiguen una desaparició en un sanatori aïllat. Atrapa des de bon començament amb el vaixell i la música inquietant, de corda greu, de Penderecki. La bogeria apareix com i amb una terrorífica tempesta i ja no et deixa sortir de l'angoixa que vius durant 140 minuts. També té els seus punts febles com l'escena inútil de la cova, l'excés d'imatges de nens (+) o l'ús molt sovintejat d'efectes especials. No imaginava un DiCaprio tan creïble i la resta del cast està superb. Scorsese no ha fet una obra mestra de les seves, però si una de força bona.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario