Malgrat la bona crítica de la premsa, la darrera pel.lícula de Woody Allen no és per tirar coets. Sort que té moments molt divertits i aguts.
Hi veig moltes de les fantasies i manies de l'autor ja molt manides. Supera la terrible Vickie Barcelona, que no és difícil; em vaig perdre la versió original (el doblatge al castellà ve ser molt insuficient), la noieta protagonista era de bufetada, els discursos sermonets a la càmara prescindibles, el final de sucre...molts errors d'un Allen que té l'obsessió per produir una peli cada any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario