Pels que ens queixem que hi ha poc Mozart al Liceu, tenim dues oportunitats per gaudir de l'excelsa partitura de la Flauta Màgica, aquests dies i al setembre. Per una banda, el conjunt de les veus és més que notable, on destaquen per mi un potent Sarastro (Ivaschenko), una Reina que arriba molt bé (Poulitsi) i un Tamino (Clayton) noble, acompanyats per la nostra orquestra que em va resultar una mica plana.
A l'escena tenim un espectacle que és molt atractiu. Tot i que salta per sobre dels símbols de la maçoneria i l'espiritualitat de l'obra original, la idea de la llum de la saviesa es conserva amb una proposta visual molt dinàmica, feta de diferents animacions bidimensionals per a cada número.
La combinació de personatges del cinema mut, tan ingenu com apropiat, com Nosferatu, Keaton, Caligari amb el pianoforte (toquen Fantasies de Mozart) en les parts parlades=títols projectats, resulta molt proper i àgil. Per sort, la nostra cultura visual cinematogràfica és més rica que segons quins esoterismes de les lògies maçòniques, i casa molt bé amb la fantasia mozartiana.
Apunteu-vos a la festa visual i al conte fantàstic d'aquest Singspiel, una de les òperes més brillants de Mozart. A més, surten uns loligos sipiescs! a la Prova de l'Aigua.
act. 30/07/16
Imatges molt presents a la Flauta: gràcies a l'Allau hem recordat l'escena de Dumbo i els elefants voladors i unes Triplettes de Bellevile:
%20Saint%20Louis%20Art%20Museum.jpg)
Entradas
Ostres, molt bona crítica i l'obra sembla que està molt bé. He entrat per comprar entrades i els preus estan pels núvols... Ni ara ni setembre.
ResponderEliminarAra bé, reconstruir un teatre d'òpera amb els incovenients que tenia és un atemptat a la intel·ligència. Què fan tants seients sense visibilitat si l'òpera és un espectacle complert? Goma2 i a fer un teatre d'òpera on hagi visibilitat per tot arreu! Menys dauradets carrinclons i més pensar amb el públic! En fi, désolé...
Qui va decidir-ho és gent que no paga mai entrada i que té les millors butaques a la seva disposició. Visió total i comoditat absolutes. S'enten ara, oi? El Liceu de tots, sí, però una mica més d'ells sí que és. I aixi va tot...
EliminarJ.Olivé.
Ostres, no hi havia pensat!
EliminarTenint en compte que el 30% de les entrades és amb visibilitat restringida és una explicació més que raonable!
diria que és molt més que el 30% !
EliminarTotalment Galde! Per una vegada que Pujol i Maragall arriben ràpid a un acord i és per reconstruir-lo. Gran errada! Jo quan veia el fum des del parc de la Ciutadella vaig pensar, què bé tindrem potser teatre òpera de nova planta a la zona de Glòries
ResponderEliminarMe alegra mucho saber que te ha gustado. Para mí fue una fiesta.
ResponderEliminarla viste en Madrid? un disfrute para mí, y por lo que estoy leyendo ahora para la crítica de la prensa.
Eliminarbuen verano, desertor!
Lo trascendent i lo intrascendent, lo sagrat i lo popular, lo espiritual i lo vital es complementen, convergeixen i fins i tot es parodien mútuament. La producció, sensacional, magnífica, ens mostra lo que la meravellosa música de Mozart conté i ens ofereix: els valors de la il.lustració en un embolcall de conte de fades! I per descomptat, la teva crònica m'ajuda també a entendre més elements estètics que havia passat per alt. Gràcies!
ResponderEliminarJ.Olivé.
el dimecres va anar molt bé. L'orquestra millorable i l'espectacle molt ben traçat. De vegades penso que el propi Mozart se n'enfotia dels maçons amb aquesta òpera i per això aquest toc de Slapstick li convé.
Eliminargràcies a tú!
Es que Papageno es la contrafigura de Tamino, i hi ha momens que sembla que s'en foti d'ell (ja en el primer diàleg, per exemple). Aixi de clar. S'ha de remarcar que Mozart li reserva a Papageno tres àries i dos duets, més que a qualsevol altra personatge de l'òpera, per important que sigui. I al segon acte, les intervencions de Papageno són pura parodia del ritus iniciàtic maçònic. I és que Papageno aporta també molta ètica i...filosofia! :-)
EliminarJ.Olivé.
Crec que no acaba de resoldre bé el moviment dels actors quan no tenen els peus posats a terra, i l'estètica podria ser millorable (la personificació de la flauta, per exemple). Però és un muntatge ple d'idees encertades que ajuden a unificar una òpera tan sublim i tan difícil de conjuntar.
ResponderEliminarI no heu citat encara els "Elephants on Parade" de "Dumbo" i les tres dames que són en realitat "Les Triplettes de Bellevile".
ResponderEliminarcert, sí, vaig pensar amb el somni Dumbo !
Eliminarara miro qui són les Belleviles..
l'estètica és estranya, suposo per buscar la màxima ingenuitat.
Em va agradar molt especialment Ivaschenko en el paper de Sarastro, en general els cantants bastant bé. Coincideixo amb què l'orquestra va estar una mica fluixa. Però estic en total desacord amb l'escenografia, em sembla que fer una òpera en dues dimensions és empobrir l'espai escènic, redurir la posta en escena al pla d'una ficticia pantalla de cinema es desaprofitar l'espai. Resulta atractiu per què és innovador i m'agrada que facin experiments d'aquest tipus, però en aquest cas sembla que hagin posat l'obra de Mozart al servei del caprici i la vanitat de l'escenògraf. Encara ningú m'ha pogut explicar per què han eliminat els recitatius i, tanmateix, m'ha semblat injustificable la "intromissió" d'un pianoforte amb fantasies alienes a la Flauta Màgica, això crec que no té cap sentit. Falicito molt especialment els tècnics i dissenyadors de les projeccions i de la il·luminació, però fent un balanç de tot plegat no puc aprovar l'obra, de nota li posaria un 1'5 sobre 10(sempre he qualificat molt baix, ja semblo en Moneo)
ResponderEliminarSalut
Francesc Cornadó
què dur, sr Cornadó !
Eliminarfer una òpera plana té el seu mèrit !
Ei, els elefants rosses!!! Quina por em feien de petit! Saps que diuen que aquesta escena va esser dissenyada per Dalí?
ResponderEliminarSalut!
Borgo.
això em van dir, i mira que no li agafo el què al sr Dalí..
Eliminarperò els elefants són un malson ben parit