viernes, 11 de marzo de 2016

Amat al Liceu


Força expectació ahir al COAC per la intervenció de l'equip d'arquitectes Fabré i Dilmé -els guanyadors del concurs de restauració de la façana del teatre del Liceu- i Frederic Amat, en defensa de la seva proposta que ha provocat tanta polèmica a casa nostra.
Els primers van fer un interessant recorregut per la història de l'edifici i la seva difícil comunicació amb la Rambla. Una façana anodina, de casinet de barri, que no parla de la grandiositat de la seva sala que és, fins i tot, un pam més gran que la de la Scala.


Alguns arquitectes del passat van fer projectes d'àmbit urbanístic i arquitectònic per tal de dignificar la seva presència imitant la resta de teatres europeus. Com a molt es va aconseguir articular amb encoixinats i balustres (1870) a una pell que, després del segon incendi, va ser maquillada amb poc pressupost. La primera fase consistirà en una reforma i restauració a fons de tota la dermis i epidermis, recuperant les vidreres wagnerianes del Cercle del Liceu. La segona és una operació de caràcter urbà i escenogràfic de gran volada que ha ideat l'Amat.



L'artista ens demana que oblidem el render (hauria d'haver dit l'horrender) mediàtic. Una petició comprensible perquè no explica bé el projecte. I comença de zero, parlant de ser agosarat amb un edifici estimat que mereix una presència majestàtica i escenogràfica, igual que ho són la sala de butaques o la caixa escènica. Fa servir la idea de cercle a escala humana (1m de diàmetre) encastat, mostrant l'arc de teatre vitruvià a l'exterior i amb ceràmica esmaltada del vermell sang tan característic de l'interior. Es crea una textura d'anelles que trenca el ritme de forats, 170 en total, ancorades amb una perforació mínima d'un centímetre.




Aquí es quan arriba la polèmica. Alguns arquitectes presents a la conferència van estar molt combatius per dos motius: un era la legalitat de la intervenció ja que consideren que en un monument d'interès nacional s'està sent molt agressiu visualment. El segon, qüestiona la reversibilitat de l'actuació ja que els ancoratges no són pocs ni superficials.


De fet, aquesta part més tècnica no em preocupava massa. El que em semblava més dubtós és que després de passar el projecte pel sedàs de l'Ajuntament, a la façana de Rambla, les anelles sortissin molt tímida i ridículament i que tot el pes el tingués el tram del carrer de Sant Pau. Sense oblidar que la cantonada punxeguda del Liceu tenia una resposta poc elaborada amb un simple arrenglerament de cinc anelles més. Si es tractava de ser valent, aquí l'Amat s'havia traït.


Per descomptat que un projecte només lumínic que havia encarregat el Roger Guasch era del tot insuficient i que Amat, després de les exitoses façanes teatrals* podia ser una bona tria**. Segur que el resultat final és molt més interessant que el dibuixat i que el color i les textures ens enganxaran la mirada. Costa d'imaginar com es veurà de nit amb l'enllumenat de carrer; potser amb les ombres cap amunt també té el seu moment escenogràfic. Una altra cosa seran els regalims que la nostra bruta atmòsfera barcelonina anirà deixant a ambdues cares de l'edifici.

Una anècdota: al final del debat, l'Elies Torres lliura a l'Amat un parell de flotadors de platja. No sé si va riure per la broma o perquè li van les provocacions.

*entrevista revista Diagonal. Amat i les façanes.
**la instal·lació la pagaria un dels mecenes del Liceu, uns 300.000€.

ACTUALITZACIÓ 30/3/16
tenim el video de la conferència:




Agraïm que ens enviïn aquest video via mail a la Ana MIGUEL QUESADA, arquitecta.
Secretària Tècnica + Vocal de Barcelona de l’AADIPA,
Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

14 comentarios:

  1. Si no ho veig en viu, no m'acabo de fer la idea. Podien fer una simulació enganxant-les amb velcro. Ja posats, trobo la intervenció massa tímida; si volen causar alguna impressió, la densitat de donuts truncats hauria de ser molt més alta.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. a part de més alta, potser ni la forma és massa contundent, s'ha quedat curt.

      Eliminar
  2. Totes les coses tenen preu, les persones, dignitat.
    No vull prejutjar l'obra, no estic preparat, però sembla ser que el que no es vol perdre és el donatiu que dóna una entitat per a la remodelació de la façana, i aquí, si no és menester reformar-la per una causa major, passaríem al preu.
    No puc opinar objectivament, però subjectivament si tinc una opinió respecte als "dònuts", d'aquells que es veuen i els que no es veuen. "l'amfiteatre i l'escenari", i no em quadra la idea de trencar la façana original per posar cèrcols on puguin reposar els coloms mirant als turistes de Les Rambles.
    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. doncs trobo que tots els cèrcols plens d'ocells donaria molta presència al lloc! la rambla dels ocells la recuperem, per què no?

      Eliminar
  3. És una proposta inculta, juga amb l'anècdota i la frivolitat que tant agraden als gestors culturals.
    Si no fan res més arrauxat podrien quedar-se quiets i dedicar el temps a pensar. Les anelles, encara que siguin una rèplica del dibuix de la caixa escènica, són tímides, poca cosa i del tot innecessaries i conseqüentment insostenibles ja que no serveixen ni tan sols per a que les orenetes hi facin els nius.
    Tot plegat una anècdota escarransida per anar pasant el temps.
    Salut.
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. amb això et donc la raó, els ha quedat poc arrauxat i la lectura del teatre vitruvià està una mica agafada amb pinces. Unes esferes o uns discs m'hagués agradat més encara.

      Eliminar
  4. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  5. Els experiments arquitectònics els podrien fer en un altre indret. El Liceu sembla un "casinet" pot ser si, no m'importa. Heu vist per fora La Fenice?. El que m'importa és el que passa dins, per això hi vaig. Poden remodelar la façana sense les argolletes tipus "peecings" per penjar cantants que desafinen.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. és una instal·lació artística que té un mecenes col·leccionaista d'art al darrera. A mi em sembla bé. Però li cal més volada, més de la que el propi Amat defensa.
      Hauries d'haver vist els arquitectes del XIX i del XX el que planejaven per donar dignitat al Liceu: ja t'ho buscaré pq havien propostes ben potents

      Eliminar
    2. Prefereixo que el mecenes es gasti els diners en dignificar les óperes que s'hi representen dintre. La fasana no hem preocupa. Ara fer "sapastrades" com aquesta no em sembla bé. Que li doni els diners a l'Amat i construeixi un edifici al seu "estil".

      Eliminar
  6. Un plaer llegir el teu comentari, Lula. Jo no li trobo cap gràcia al projecte. Com tanta altra gent penso que el diner del mecenes es podria invertit en més qualitat a l'hora de programar òperes i intèrprets.
    És cert que el liceu pot semblar un casinet. Jo no hi he pensat mai i, de fet, la seva aparença no és el que em preocupa més. Quan fa molts anys vaig veure l'Scala em va semblar una terminal de busos i no ho vaig pensar amb menyspreu però és el que em va semblar. Els cartellone eren una altra cosa.
    Salutacions afectuoses!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. el mecenes vol fer això, està més per l'art contemporani que per l'òpera, i només és un petit mecenes del Liceu. Sobre la discreció de la porta del teatre podem estar d'acord que hi ha moltes més façanes a la rambla que fan patxoca. No crec que sigui mala idea fer un reclam. Amb cartells penjants i banderoles com ara, que ensenyen les butaques, s'està dient, ep! que som aquí!!
      una abraçada, reina,

      Eliminar
  7. A algú se li ha acudit aquest argument de què la façana del Liceu sembla la d'un casinet de poble i en certa manera és així. L'argument ha fet fortuna i ara el repeteixen, de manera recurrent, sense anar més enllà. Hem d'exigir que la crítica no sigui tan acrítica, no pot ser que donin per bona una proposta que no arriba ni a la sola de la sabata d'un d'aquestes escenografies que sovint presenta el Liceu; moltes són més modernes, més arriscades, més sàvies que això que ara han presentat, una proposta tímida, que sembla una solució "quasi" moderneta d'un aparador d'una botiga de gelats. Com podem admetre un projecte tan "bleda"? Sembla com si a tothom ens hagues d'agradar el "osito de Tous"
    Malgrat tot, tampoc però ens ha d'estranyar. És el signe dels temps: a un pensament feble i políticament correcte corresponen projectes conformistes.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M'agrada el que expliques. De seguida m'has fet pensar amb el Brossa i què n'hauria fet ell. Quin sentit tan escenogràfic que tenia. I sí, al Liceu hem vist de ben grosses i magnífiques.. aquell Anell del Kupfer!
      una abraçada, poetarquitecto

      Eliminar