jueves, 2 de abril de 2015

RCR 25 (i els tenors)

Anava tota cofoia a veure una mostra sobre els millors tenors del món al Palau Robert i em trobo amb això: unes fotos de gran format al jardí i prou. No calia anunciar-la amb tant de soroll per les xarxes.




La cosa és que a dins tenim, acabada d'inaugurar i amb gens de ressò, una expo que explica els 25 anys de l'equip olotí RCR format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Comissariada per JM Montaner i dissenyada pel propi equip, la mostra s'estructura en una primera gran sala amb 7 conceptes i 7 obres, passadissos amb fotos, textos, habitatges, l'espai de treball a la foneria Barberí i la sala final dels projectes més espectaculars i internacionals, que no els millors. 



Si alguna cosa he de destacar és la gran traça dels seus edificis per encastar-se al paisatge natural i urbà. Exquisits materials i interacció valenta amb el medi. Fan evident el que defensen, l'arquitectura integral: lloc, estructura i interior com un tot. Un exemple molt fi, la biblioteca de Sant Antoni:



Si per una banda, les cases són totes unes joies, per l'altra tenim l'hiperdissenyat i luxós restaurant Les Cols, molt premiat per la crítica, però d'una rigidesa que resulta irritant.  

Diuen allunyar-se de l'arquitectura icònica i de la disbauxa formal del boom econòmic, la qual cosa entra en contradicció amb el que observem a diferents obres de la darrera sala. Des de la més delirant closca peluda als embuts dubaitís, aquests volums s'allunyen del llenguatge tranquil de RCR i semblen projectats per un altre equip de revista dels 90.

El contrasentit és una mica el que reflexa tot el recorregut. Crear atmòsferes a partir del perfeccionisme del detall, potser sí, però l'intel.lectualisme forçat (amb Cortázar inclós) o els esbossos a brotxa post-projecte, no s'acaben d'entendre. I més encara si acabem amb un pedrot de desmaterialització envoltats per la Fageda d'en Jordà. Crec que em cal una segona visita per tenir una idea clara de conjunt.




Alguna pega més: no és fàcil trobar les dades de cada obra i manca una explicació, ni que sigui breu, de moltes de les obres, representades amb unes maquetes insuperables.
Així i tot, paga la pena passar-hi i contemplar la Creativitat Compartida de l'equip català amb més projecció internacional.  I amb perfum sonor de violí molt adequat.



Visitable fins al 13/09. RCR al palau Robert.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada