.jpg) |
| Gran trabajo de Servillo en La Grande Bellezza. |
No es para tanto. Un 7 como mucho. Sorrentino está brindando por Roma durante 142 largos y bellos minutos. Su última película tiene muchos momentos geniales (todo lo que dice o piensa Jepp, doctor milagros, la monja, las fiestas..) pero otros, tramposillos; los de animales y niños en vistas redundantes. Mucha, demasiada bellezza romana en una visita guiada, sin agobios turísticos, por un tipo inteligente, autocomplaciente y esteta. Su cabeza casa a la perfección con los bustos romanos.
Las escenas inicial y final le hacen flaco favor al film, acompañadas de coros minimal (algunos de discutible calidad que atacan los nervios) y rozando lo cursi : fallido discurso en el laberinto de los niños o el faro. Excesos como en la tienda de diseño para acabar comprando un vestido de funeral de lo más vulgar y para una chica objeto de pómulos recauchutados.
Un alivio los paseos matutinos de Jepp. Viva la Fornarina y el castello Sant'Angelo. Algún día visitaré Roma por primera vez. Gracias, en parte, a Sorrentino y Berlusconi.
No piensan lo mismo unos amigos de mucho fiar:
JL dice: un diez bien grande
Allau dice: Roma era una festa
Entradas
Hace aproximadamente nueve años que no voy al cine, por TV tampoco veo cine y ahora esta película me picaba la curiosidad, ya sabes que me preocupa la reflexión sobre la belleza, pero ahora, con lo que comentas, creo que esperaré otros nueve años en ir al cine. Continuaré con mis manías pertinaces de esteta desencantado.
ResponderEliminarHoy me toca Cendrillon, no tengo demasiadas esperanzas.
Salud.
Francesc Cornadó
Francesc, estàs pessimista, algunes de molt bones hem vist els darrers temps. I ja veuràs com Cendrillon t'agrada. Encanta't! Vés a veure al Sorrentino, els marbres s'ho valen.
EliminarKalamar, ja saps que estic apuntat a la llista dels homes més pessimistes del món. Seguiré, però, el teu consell i aniré al cinema ¡ai las!
EliminarCendrillón m'ha agradat, bona interpretació i molt bé l'orquestra, amb tot, però, una devallada de la modernitat. Ara revitalitzen Massenet, Mascagni, etc. Sí, són bons músics, pero trobem a faltar formes més compromeses amb la modernitat. Ara proliferen, en totes les arts, les formes més puerils i nyonyes, carrincloneria i sensibleria adotzenada, on està la força del Moviment Modern? què passa amb les expressions formals més arriscades? Cal demanar comptes als Five Architects, al factotum de Wolf, al "guai" de Warhol, al Calatrava, a la Haddid.
Salud
Em va encantar la escena inicial i la final; entre tants excessos jo en treuria altres coses, però crec que l'empatx va a favor del film.
ResponderEliminarAmb el tràiler vaig sospitar que els excessos em cansarien. Alguns em semblen molt originals i d'altres, pocs, decebedors. Quan dic inicial, parlo dels nens amb les monges al jardí, i la final, la del faro. Com molt dejà vú.
EliminarNo sé si és perquè he vist molt cinema italià quan no bo, interessant, innovador i és per aquest motiu que La grande bellezza em va agradar. Va ser retornar a Fellini i Antonioni sobretot fent també una picada d'ull a Passolini. Fa segles que no veiem aquell esplèndit i creatiu cinema. Què se n'ha fet? Fins i tot anyoro el més modern i tambe digne Nani Moretti.
ResponderEliminarKalamar, Roma t'espera amb candeletes.
La mare em convida a anar a Roma però no trobem el moment. Porto anys esperant!
EliminarLa nana, la millor, un personatge molt passolinià, oi? I el bigotut? m'agraden molt tots els senyors grans del film, el Jepp, l'escriptor, l'amic vidu i l'amo del local.
Ni una coma tocaría yo, vivan los excesos, si son como estos. Y además, una wagneriana hablando de excesos... :-)
ResponderEliminarHahaha..Perdona? Wagner, excesivo? Que Wotan te envie un walkiria!
EliminarSempre va bé una crítica compensatòria a tanta lloança. Ja diré el què quan la vegi.
ResponderEliminarSí, si us plau, digue'ns el què quan vagis.
EliminarJo trauria algunes coses, sobretot ocellots i en desenvoluparia algunes altres que donarien molt joc i es queden en res.
ResponderEliminarLa pel·lícula em va semblar bellíssima i li falta valentia per tocar el tema gai apuntat. Els italians estan encara en el fons dels fons de l'armari.
per a mi li falta una mica d'escalfor. No em va emocionar res, vull dir que no m'agrada cap personatge, no em puc identificar amb ningú, i aleshores és difícil emocionar-se, a nos ser amb l'espectacular Roma que no existeix, vull dir que ni el romans a primera hora del matí o a última hora de la nit, veuen una Roma tan bella i neta.
Quines ganes de tornar-hi!!!
I jo d'anar per primer cop. 3 cops a Itàlia i mai a Roma..el tema gai, amagat i el tema dones, totes objecte, excepte la monja i la nana, ja veus..
EliminarHi ha una altra dona no objecta, la petita editora, però jo crec que la pel·lícula defineix molt bé la Itàlia tradicional, encara més masclista que nosaltres, i molt més tancats en l'acceptació de la normalitat gai en una societat que ho és molt, fins i tot en tots els que no ho són.
ResponderEliminarla petita editora= la nana (està ben dit, femení de nan?), Itàlia, masclista i amagada com Grècia.
EliminarSi kalamar, està ben dit.
ResponderEliminarAleshores et falta la que més m'agrada, l'assistent que té a casa, l'única amb el cervell ben posat, pràctica i la més humana
i tant, Joaquim, estic d'acord, l'adorable senyora que surt poquet i li fa una mica de mamma al Jepp.
Eliminar