Miguelito arrasaba en los ochenta, en el programa Aplauso, los 40 y en la plaza de toros de Palma. Competía con fieras inglesas y americanas, sin complejos. Y es que Santa Lucía tenía buenos arreglos, música pegadiza y la preciosa voz del granadino.
Felicidades, Lucías, y perdonad el tono bajo que tiene el blog, últimamente. La culpa la tiene Facebook, la política, las cadenas y el hogar.
Entradas
Ostres, amb l'estètica d'Aplauso!
ResponderEliminarGalde, no tinc cap nostàlgia d'aquesta estètica tan devastadora..igual veiem com torna :D i els zooms a cops?, uff
EliminarEm sap greu que et sentis desanimada, calamareta. Em sembla molt bé el teu projecte polític, i el podràs votar, és clar que sí. Ara bé, quan hi ha una immersió informativa-exhaustiva en qualsevol sentit, un acaba per trobar-se aclaparat i baix de to, això és cert. I, encara, quan la des-informació és agressiva, difamatòria i mentidera, et fereix en el més fondo Ho constataven ja el Cid ("Oh, envidiosos castellanos / cuán mal pagais la defensa/..."), Rosalia de Castro i tants d'altres que, sense ser notoris, no ens voldríem sentir maltractats.
ResponderEliminarJo acabo per no llegir diaris, per no escoltar teles i per refugiar-me en novel·les i sèries de misteri o en l'evolució de les meduses gegants que, segons les notícies, ens amenacen...
Una abraçada.
Gràcies, Olga, per tan amables paraules. Avui estic més animada, com bé dius el refugi dels llibres i d'un gran concert de la nostra OBC m'ha deixat nova. La sala de concerts era plena malgrat el Barça. Podrem amb les meduses urticants!
EliminarEl video m´ho ha comfirmat: l´estètica vuitentera-Uribarri era penosa. é sben clar que la gent té nostàlgia de la joventut i prou.
ResponderEliminarM´alegra que et sentis més animada. L´hivern és una epoca força melancòlica. No ho vegis tot del color de la tinta del calamar.
Abraçades. Borgo.
Gràcies, Borgo, una mica de melancolia (què poc m'agrada la paraula melangia, déu) també va bé, i el negre té el seu què, oi, artista? Abraçades amb ventoses..
Eliminar