Mercader al TNC

Tenia ganes de repetir aquest Shakespeare. El meu primer Mercader de Venècia va ser perfectament clàssic, al teatre de Stratford on Avon amb la Royal Shakespeare Company fa una pila d'anys. El segon, al cinema amb un insufrible Al Pacino y un magnífic Antonio per J Irons. Ahir, al TNC, en una versió actualitzada, interessant, amb algun excés que trenca l'obra.

La primera part magnífica: m'estava agradant sentir el text en català interpretat per una colla d'actors de casa, tots cares conegudes, on destaca molt un Madaula Shylock que no precipita la declamació com els joves, sinó que modula la paraula amb una veu clara  i greu. L'acompanya una escenografia valenta, de molts mitjans en joc i ben tramada amb la història, amb el fons de carreus gravats com un mur de lamentacions.

Però, ai, arriba després d'un massa breu descans, algunes escenes que semblaven pensades per acontentar el nombrós public d'estudiants de batxillerat (els hem d'arrelar al teatre com sigui) com ara una festa de conilletes, travestis i Amy Winehouse, tan divertida com inútil, i que va provocar la cridòria general dels adolescents. A sobre, al magnífic judici de l'obra, ens trobem que l'amor d'Antònio i Bassanio és més que de pura amistat i ja tornem a tenir als xavals, un altre cop, excitats.

El final, també descol·loca una mica, però en conjunt m'ha semblat un bon Mercader, recomanable, això sí, en hores no escolars (eviteu les funcions de les 17.00).

Podeu llegir també l'acurada crítica de l'amic Miquel voltaire i de pas, una preciosa versió de la famosa escena de Shylock en boca d'un  contrabaix del gran Lo Rat.