 |
| El son o les dues amigues de Courbet, 1866 |
Tots sabem dels beneficis d'una breu migdiada, en especial, ara als mesos d'estiu. I els realistes, també. Hi tenim unes quantes obres dedicades a la son plaent, llunyada de mitologies i simbolismes. Des de les noies amoroses (atenció al collaret de perles trencat), el senyor burgès, convalescents, camperols, tots mostren unes postures i una expressió d'absoluta i envejable relaxació.
 |
| La migdiada de Martí Alsina , 1884 |
Segurament és l'expo de l'any a Barcelona: la nostra ciutat s'està quedant a la cua d'exhibicions d'art un altre cop al país. Haurem d'aprofitar i repetir, encara que la mostra em resulta poc ambiciosa i té un final dificil de lligar amb un video de L'Origen del món i altres obres com les de Tàpies. L'apartat dedicat als autoretrats és extraordinari, i és on Courbet, per mi, llueix al màxim. Aquí el tenim ferit-adormit en un quadre que sembla que, gràcies als rajos X, en un principi hi havia una parella adormida i després del desengany amorós, ell esborra la noia de la tela i es mostra caigut amb sang al pit.
 |
| L'home ferit de Courbet |
Altres migdiades estiuenques que no són a l'expo i que he trobat encantadores foren aquesta Hamaca i Les noies al riu, les dues també de Courbet. El pintor, acusat d'escollir temes poc elevats, va fer una magnífica lloança al real i necessari lapsus desprès d'un bon àpat o una feliç trobada sexual. Què millor que absentar-se uns minuts per agafar forces?
Espero que passeu un plaent estiu i us deixin dormir una miqueta cada tarda.
Entradas
Un post preciós Kalamar tant per les pintures triades com per l'elogi de la migdiada. Només hi posaria un "però": Que no sigui breu. Jo necessito un bon parell d'hores i fer com si el dia tornés a començar.
ResponderEliminarSalutacions!
El post m'ha encantat, però em confese: Mai a la meua vida, ni quan era un xiquet, he dormit una migdiada.
ResponderEliminarEstimats Glòria i Titus, sento contestar-vos tan tard. Estic uns pocs dies de vacances i faig unes migdiades...vosaltres dos els pols oposats del tema, o llarga o cap. Si és massa llarga em quedo atontada i si no la faig, també. És ben curiós lo del bioritme de cadascú.
ResponderEliminarPetons.
Doncs (i no és només per portar la contrària) jo recomano trencar només el son havent dinat. 5 minuts i prou fan passar la nyonya i et deixen la mar d’eixerit.
ResponderEliminarPregunta d’un que, d’art, no hi entén gaire: Com és que els últims dos quadres de Courbet del seu apunt són tan diferents dels del mateix autor que hi ha a l’exposició?
Últim comentari repel·lent. A mi Realisme(s) em va agradar sencera. No em va sobrar pas la comparació amb les aixelles i altres meravelles del Tàpies de l’última sala. Més aviat vaig trobar que contribuïa a la idea de treure el realisme de l’encasellament d’estil passat de moda que em va semblar veure també a les altres sales.
Lo Rat, això se'n diu siesta exprés. Sobre els quadres darrers, diria, encara que és una suposició, que podrien ser obres d'encàrrec i que el gust recarregat encara agradava molt. Ho miraré.
ResponderEliminarSobre el final de l'expo, em van faltar més obres realistes del Tàpies i una explicació a fons de l'origen del món, amb una còpia millor que un video posat a tanta altura.
LoRat, em va encanta la teva popeta al disseccionari!
Vaig veure l'Exposició ja fa forces dies i la veritat es que tenia ganes de tornar a veure-la. La teva crònica segurament em donarà l'empenta que em feia falta. Un post preciós
ResponderEliminarHola, Voltaire,
ResponderEliminarsi tornes fixa't en una altra migdiada que m'he deixat que és el de la filadora, també del gran Courbet.