martes, 23 de marzo de 2010

A 10 anys de la reconstrucció del Liceu

En el moment que es va cremar va sortir el debat de si s'havia de restaurar o calia construir un nou teatre d'òpera. La nostàlgia i la idea de mantenir el patrimoni cultural de la ciutat em van fer decantar-me per conservar l'antic teatre. Amb el temps, però, veig més clar que Barcelona necessita un nou espai per l'òpera perquè el Liceu actual té molts inconvenients. La planta de ferradura és acollidora però absolutament poc funcional: moltes localitats tenen mala visió, molts seients són incomodíssims, es manté una estructura poc democràtica, arribar-hi a les Rambles és antipàtic avui. Segurament des del punt de vista d'accessos deu resultar difícil maniobrar amb el grans camions per la zona. A sobre el pressupost de la reconstrucció va ser enorme i hem d'afegir les expropiacions per l'ampliació.


És cert que les millores amb el nou edifici van ser moltes. La secció demostra l'enorme volum que es va guanyar per les tramoies amb mecanismes hidràuliques i tota la maquinària escènica. En canvi hi havia un greu problema freàtic que no sé si està resolt del tot: moltes vegades al bar se sent pudor de clavaguera.


Els espais nous pel públic com el foyer estan ficats amb calçador i encara no hi ha un veritable vestíbul.
A la planta tot està constrenyit, limitat per aquest difícil quadrilàter que pertany a la trama urbana del casc antic. Mana la direcció del carrer sant Pau, en lloc de dominar les Rambles en la manera d'accedir i per això és confusa l'entrada a la sala. No hi ha bons aparcaments a la vora, tans sols el metro que no sempre podem agafar en sortir de la representació perquè ja és tancat.


La sala és molt bonica i la restauració es va fer amb molta cura. El teló de Miró, drapejat era molt pesant i potent. Les imatges dels medallons de Perejaume, correctes. Els estucats dels passadissos ja estan passats de moda i m'interessen més les luminàries de SantaCole a l'accés de SPau.


Però amb tot segueixo pensant que ens hauria sortit millor invertir en un gran edifici d'òpera de nova planta, modern, obert i ben situat en un altre punt de la ciutat. Un altre cosa és que el concurs el guanyés el millor equip. M'espantaria tenir un altre edifici-animal com el de Calatrava..

3 comentarios:

  1. Estic totalment d'acord amb tot el que exposes.
    Jo com a principals inconvenients posaria en primer lloc la gran quantitat de localitats amb visió parcial o nula, una vergonya en un teatre reconstruit a final dels segle XX. Es podria haver fet guardant la imatge de l'anterior pero obrint la "ferradura" molt més.
    Pel que fa als accessos, al transport i als aparcaments, tens tota la raó, son problematics. Per contra tenim l'entorn en que està situat, al cor de Barcelona, però potser en un moment donat cal sacrificar això i mirar de ser més pràctics.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies pel comentari i per afegir-me en el teu blog tan interessant!

    ResponderEliminar
  3. Jo no n'entenc gaire, però estic d'acord amb tu. A saber quins interessos ocults hi devien haver...He rebut el teu missatge sobre el qüestionari de lectura i no sé com però se m'ha esborrat. Jo no tinc accés a aquest qüestionari, perquè no me l'han enviat i suposo que tampoc no ho han fet amb cap profe de la privada. Ja se sap, som uns pàries.

    ResponderEliminar