Dins i fora

No facin cas de les traduccions d'aquí dels noms dels personatges ni del títol del film perquè, com és habitual, no sabem amb quin criteri les fan.  A (Al Revés?)  Inside Out, la darrera producció de Pixar, les emocions (Fear, Joy, Anger, Sadness & Disgust=Asco?) van configurant els records d'una nena d'onze anys que té una experiència semitraumàtica -no tan potent com la de l'avi a UP- i que no expliquem ja que la trama, a més d'enginyosa, és una sorpresa darrera altra. 

Tot va a tal velocitat que costa de seguir i els gags, divertidíssims, es succeieixen tan enganxats que no hi ha temps de riure's d'un a un, en especial, a la fantàstica cascada final. Un entreteniment de 10.

M'agradaria conèixer les opinions de neuròlegs i psiquiatres sobre quin és el protagonisme de les emocions, aquí reduïdes a cinc, i si han intervingut (em temo que sí) en major mesura els psicòlegs en la pel·lícula. Pot quedar el dubte de si la nena és conduïda per aquestes, d'on para el control de les pròpies emocions o la voluntad.
Però, a una que li perd l'estètica, he de reconèixer l'enorme habilitat en tramar memòries, vivències i construccions mitjançant preciosos paisatges mentals, matgazems de boletes-records, abismes. Són especialment lluïdes les escenes de l'espai de l'Abstracció i de la fàbrica de Somnis amb homenatge dels cartells de SBass inclós. Pareu atenció a l'Inconscient on s'amaga la coulrofòbia.

Formes i colors estan molt ben estudiats, sobretot en la ment de Riley, encara que algunes imatges poden pecar de tòpiques:

Joy és una estrella groga de contorns indefinits amb un cabell rebel (i blau!), esgotadora i brillant; la (noia també) Sadness, una nerd rodoneta, amb ulleres i jersei gruixut.. pecadets perdonables en aquesta lluent creació d'animació que tornarem a veure aviat per gaudir de tants detalls que se'ns escapen.
Per cert, no hi fa res perdre's abans el curt Lava, perquè és dolent amb ganes.