Filharmònica d'or (2)

Abans dels bombardeigs dels aliats, l'orquestra berlinesa s'apanyava en aquesta sala remodelada que havia estat un palau de gel i patinatge fins al 1983 i que va ser totalment destruïda al 29 de gener del 44. Aquí, a la Sala Beethoven, Furtwängler dirigia i es feien les millors gravacions musicals al període entre guerres. Podem veure a sota les reconstruccions a ordinador (autor, Timicha), d'una gran qualitat. L'esquema prismàtic i la decoració pot recordar a la coneguda Musikverein de Viena, de difícil visibilitat en les llotges i força bona acústica.

la sala de nit

la sala de dia

Wilhem Furtwängler a l'antiga sala, c 1940.

Quan els alemanys comencen a recuperar-se ni es plantegen reconstruir l'antiga sala (El Liceu podria haver après de la història). Convoquen el concurs per la nova filharmònica, el guanya un gran arquitecte i s'instal·len en una nova ubicació de gran valor arquitectònic -tindrem grans peces d'arquitectura moderna a la vora-, més apartat del centre de la ciutat i al costat del parc Tiergarten. Llàstima que el fòrum cultural, avui ple i consolidat, hagi estat un exercici urbanístic un pèl caòtic.

La gran primera obra aïllada patirà del constrenyiment de la nova sala hexagonal, la de cambra, que farà l'arquitecte ajudant E. Wisniewski a partir d'esbossos del mestre (el 28 de octubre 1987 se sent primer concert) i del museu de la música al seu darrera. Del mateix Hans Scharoun, un gran bloc groc a la dreta conforma la Biblioteca nacional i una mica a sota veiem el quadrat de la impecable Galerie de Mies van der Rohe.