 |
| Duel de Yevgueni Oneguin i Vladímir Lenski. I.Repin. 1889 |
El passat 23 de setembre s'obria la temporada del Met de Nova York amb òpera de Txaikovski, dirigida i interpretada per Gergiev i Netrebko, fervents defensors de Putin, l'homòfob declarat i activista. Les protestes fora i dins del teatre dels Queer Nation demanaven recolzament per la lectura d'un manifest contra les lleis anti-gai del president rus i per dedicar l'estrena als maltractats homosexuals russos. El MET es va desentendre dient que fer la opening night amb Txaikovski és un missatge en ell mateix.
Ahir vam tenir l'oportunitat de seguir en directe al cinema, amb so millorable i bona definició visual, el matinée del Yevgueni Oneguin amb un cast eslau de luxe -quines dames russes i quins senyors polacs!- i una orquestra força reeixida. Els tres intèrprets principals ens van donar una nit molt feliça: Anna Netrebko va ser una Tatiana Larina quasi perfecta, en el cant i l'actuació continguda; el poeta Lenski de Beczala, prodigiós, el tenor m'ha activat el llagrimall; Oneguin, creïble el vividor i elegant personatge de Mariusz Kwiecien, convenç encara que, als primers plans, el veiem un pèl fred en els moments més apassionats. Abaix, la tríada dels artistes a les conegudes àries d'aquesta òpera tan lluïda, gravades als assajos del Met.
Els amics que ens vam reunir al cine van gaudir força de la posada en escena que jo vaig trobar més aviat fluixa. No calia portar-la a finals del XIX si la idea era ser realista. Podien haver-se quedat perfectament al 1830, quan es va editar la novel·la en vers de Pushkin. Mobles, vestits i balls de l'era Imperi haurien lluït molt més i de pas, l'Anna no hauria patit l'antiestètica cotilla que sempre porta a les òperes del Met com al Don Pasquale o Manon.
La finca rural de la família Larin s'obre al jardí amb uns enormes finestrals, poc vistos a l'arquitectura russa, que en ser de policarbonat com mampares entelades de dutxa, vibraren molt en els plans més propers de la càmara i sobre tot quan, el cor i el cos de ball, prisoners del poc espai, fan la seva feina. Tot molt atapeït, apenes les danses respiren, en particular una amb estranyes acrobàcies que s'allunyen del folclor rus, i fent tèmer per la seguretat dels cantants. S'agraeix molt el quadre del duel a un bosc buit però massa fosc. Què no dóna una preciosa claror la neu? Com és que el duel es fa amb una enorme escopeta de caça?
La cosa empitjora quan a Sant Petesburg assistim a un ball aristocràtic. Un munt de columnes molt pesants i voluminoses es menja tot l'espai escènic i no queda saló per valsos. La mateixa columnata es fa urbana en el comiat final, i tornem a patir la foscor molt present a tota l'obra. Per sort, els cantants són tan atractius que oblides l'envoltori:
Entradas
Crec que han presentat u quartet que estan immensos: Gergiev, Netrebko (actualment la veu ideal com a Tatiana), Kwecien (un baríton en projecció ascendent) i el Beczala (el seu Faust del Liceu em va entusiasmar i està fent una carrera molt bona amb una veu que captiva). L'escena no puc dir res. Ara, això si és inaugurar una temporada els concerts commemoratius (Liceu) són un nyap.
ResponderEliminarBenvingut Jordi. La propera t'apuntes i ja veuràs com de gran és la colla d'infernems que comenta les òperes del met fins al detall als entreactes, entre mossegdes de bocates caseros. Em toca Liceu el proper dg 13, al 3r concert varietés verdians, nyapero, nyapero.
EliminarA mi me gustó la escenografía de la casa de los Larín, en el primer acto y en el baile. Pero realmente no pegaba nada con el minimalismo de la escena del duelo y las siguientes. No entendí ese cambio radical de estilo.
ResponderEliminarA mi me pareció pobre y tramposo. Na de na. Ni el baile me gustó. Y no te digo el vestido helado de frambuesa que le pusieron a la Netre, pesaba tanto que la pobre parecía una estatua.
EliminarSempre he pensat que qui deu anar a veure òpera al cinema i ara ja en tinc la resposta! Una crítica, però, magistral i ben raonada per les imatges que ho confirmen.
ResponderEliminarJa és el tercer any que a l'Icària retransmeten en directe estrenes del Met, lo millloret del món en quant a casts de veus. Les escenografies són mooolt millorables. I s'omplen dues sales grans. Un èxit però amb so deficient..
EliminarCostaria molts diners tenir tres mesos a Gergiev a l'OBC a veure si ens la posa una mica en solfa?
ResponderEliminarQue ell i l'Anita siguin putinescos és trist, però més val que no preguntem que pensa tota la colla, no fos cas que ens enduguéssim més d'un disgust.
Estaria bé, tots ben quadrats a obeir al tzar Gergiev.
EliminarSi et refereixes a la colla que treballa al Met, jo crec que cap problema. Un altre cosa si preguntessin als sponsors..
Em referia a la colla operística en genera i als artistes idolatrats, potser molts tenen unes ideologies vomitives, però ho fan tan bé....
EliminarPara introducir mi comentario, me expresaré como Tchaikovsky: ¡Qué feliz soy cada vez que escucho Eugenio Oneguin, aunque sólo sea una parte! Espero que no tarden en subirlo a youtube o similar.
ResponderEliminarUn saludo
Sobre la puesta en escena, esta ópera permite que un escenógrafo con medios, dé lo mejor de sí. (En mi opinión) si esto no ocurre, es que los hay mejores.
EliminarEn cuanto lo tengamos te aviso, mírate IFL de Joaquim, que seguro nos lo consigue pronto. A ver qué te parece la orquesta, con sus pifias perdonables, Gergiev, los chicos del este y la escena.
EliminarSi sacas la cabeza por la ventana, ya la verás llegar ;-)
EliminarKalamar,
ResponderEliminarCoincideixo amb en Joaquim i amb tu. Malgrat la producció mediocre i l'ària de Gremin quasi mal cantada, va ser una meravella.
hi eres, Glòria? amagadeta..
Eliminar