Filharmònica d'or (1)

Acabada d'inaugurar, la façana era de formigó pintat

Scharoun ja era un gat vell quan es va acabar la primera sala de la Filharmònica de Berlín, ara fa 50 anys. La seva arquitectura orgànica, lliure i funcional alhora, es manifestava i era reconeguda a la fi, després de guanyar el concurs del 1958. La Filharmònica s'havia de situar en el nou fòrum cultural de la ciutat i seria el seu primer edifici. Després vindrien altres grans obres estatals com la Biblioteca (d'ell mateix) i la Neue Galerie de Mies.

El primer concert ,15 oct 1963, amb la Novena de Beethoven

Amb una idea tan bàsica com posar la música en el punt central, el disseny resulta del tot innovador ja que el públic escoltarà al voltant del pòdium de l'orquestra des de grades i terrasses irregulars i entrarà per molts accessos. El propi Karajan, director titular llavors, està entusiasmat en veure què bé es resol la ubicació dels oients i la qualitat sonora de l'espai que parteix del pentàgon central, el polígon d'or.

primer esbós de la secció de la sala.

esquema acústic que tira a pentagonal

Maqueta 1:9 per fer proves acústiques.

Per aconseguir una bona acústica, fóra important mantenir una secció irregular i evitar reverberacions: la forma resultant, valenta i punxeguda, ho feia amb èxit ja que les distàncies sumades de les ones sonores i el seu reflex són constants per qualsevol espectador. I a més, la forma exterior de la carcassa explica estrictament la geometries de l'interior, com mana el funcionalisme més pur.

El sostre és en sí mateix un gran exercici de disseny i d'acústica: un gran llençol curvat es forada de punts de llum, es plega en petits triangles i se li penja un harmoniós conjunt de cilindres-focus i xapes de fusta suaument ondulada. El gran espai de la sala es torna encara més acollidor i tots aquests elements ajuden a crear una atmosfera íntima.

Quines ganes d'anar-hi, seure i sentir a la millor orquestra, que per celebrar els 50 anys de la Filharmònica nova, ens regalaran un concert en directe el diumenge proper a les 20.00. Rattle, Uchida i un programa variat i atractiu, com sempre, amb Gabrieli, Rihm, Vaughan Williams, Beethoven, Kurtág, Berlioz.

I ara, una mica més de Hans Scharoun, un arquitecte reflexiu i particular, que es va escapar de les etiquetes: