jueves, 23 de febrero de 2012

L'exemple



Com no han de parlar amb correcció els nostres alumnes si al Congrés sentim la verborrea de gran riquesa lingüística dels nostres representants?
De què serveix parlar de respecte quan uns interrompen, altres insulten i tots piquen de peus a la càmara baixa?
Per què m'he de preocupar tot el dia de que els nois tinguin apagats els mòbils quan els polítics juguen i manipulen com posseïts els aparells?
Quin sentit té que perdi el meu preciós temps en indagar qui roba el material dels altres companys quan sabem que els grans xoriços del país viuen tranquil·lament a casa seva?
Com he de parlar de sancions a uns alumnes i uns pares que veuen que la justícia és un conte de fades?

Res, la solució la té el nostre gran nou ministre d'Educació, el sr Wert, que davant de tant desgavell, patacades, trompades i garrotades, el millor és que afegim una altra assignatura molt necessària els nostres dies: 

Classes de primers auxilis !



15 comentarios:

  1. i si comencem a atallar caps? a frança els va anar prou bé fa uns anys....

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Joan, vols dir tallar amb guillotina o fer drecera? A França crec que la cosa està apunt d'esclatar un altre cop.

      Eliminar
  2. Una asignatura muy necesaria para los estudiantes, primeros auxilios, sobre todo en Valencia :-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Després de veure la foto del cap amb grapes de can Vicicle, els primers auxilis deuen servir de ben poc. Quins personatges ens garanteixen la seguretat..

      Eliminar
  3. Són partidaris d'allò de "la letra con sangre entra".

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Allau, jo crec que ni els interessa la lletra, bé, sí, la petita dels contractes i dels envasos, per enganyar-nos més encara.

      Eliminar
  4. Doncs jo feia temps, però molt de temps, que no em sentia gens orgullós de ser valencià. I mira per on uns nanos de 15 a 17 anys m'ho han fet sentir de nou. S'acaba la paciència valenciana? Tant de bo fos cert. Una abraçada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. fa un temps que sentim per fi les altres veus valencianes. En canvi a ma terra mallorquina només se sent parlar dels jutjats de Palma per l'infanto, el Matas i el Ruiz Mateos..

      Eliminar
    2. Malgrat el vergonyós espectacle, Vicicle, a mi també m'ha pujat molt la moral sentir la societat valenciana alçar la veu contra la injustícia.

      Avui he vist un vídeo gravat a Sueca, on els alumnes d'institut cridaven a la guàrdia civil que volia disoldre la manifestació: "Mira que valents!: Peguen els xiquets".

      Eliminar
  5. Una crònica carregada de raó, Kalamart! Pregunto: Servirà d'alguna cosa la jove i potent veu valenciana?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. quan faci bo, Glòria, molta més gent tornarà a sortir. Però s'hauria de moure ja, que ens l'estan colant per tot arreu, estem massa còmodes a casa.

      Eliminar
  6. Tus preguntas son muy acertadas, pero lamentablemente la lista es corta. Clases de primeros auxilios y defensa personal ya les estan dando a médicos y maestros, y el mal ejemplo no lo dan solamente los politicos. Tenemos una sociedad muy enferma.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Y tanto, JL, quería hacer una segunda parte titulada l'exemple social i familiar, un primor de educación.

      Eliminar
  7. Quanta raó tens! Sovint perdo la meitat del temps de classe fent civisme i explicant coses que haurien de dur apreses de casa. En què ens hem convertit?

    Qui són i què mostren els de la foto?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes vegades em sento una guardanois i res més, una feina molt estimulant, però encara no sóc passota com alguns dels meus companys que ja han tirat la tovallola. La senyora de la càmera mirall on ensenya els periodistes és la nostra ministra del destreball i l'altre, el nostre amb rostre: mira com em mofo de l'educació.

      Eliminar