Delacroix

La mort de Sardanàpal 1827

Un serè autoretrat ocupa la portada del tríptic i de les banderoles que anuncien l'esperada mostra de la trajectòria de l'artista romàntic per excel·lència, E Delacroix. Caixafòrum i Louvre han reunit una gran quantitat d'obres, dibuixos i esboços de totes les temàtiques que va tocar el pintor. Aviat aquesta quietud es trenca i comencem a veure un Delacroix turmentat, molt vibrant, hiperdinàmic i colorista. Es veu molt clarament el retorn dels valors del Barroc i en especial de Rubens, tan admirat per l'artista francès.

 Abunden obres de grups de figures en situacions dramàtiques i posicions convulses als raptes, batalles i lluites contra la natura. Tenim sales dedicades als cavalls i les feres atacant amb postures impossibles y fora de tota proporció. Es reprenen els temes mitològics com aquesta impressionant Medea a punt de matar els fills, o Grècia morint de la mà del turc.
Destaquen les pintures de la seva etapa oriental i musulmana, a la recerca de l'exotisme i l'evasió que li permet abandonar la paleta més terrosa per una de més exaltada fer més eloqüents les textures i la gestualitat.

 Tot plegat bastant esgotador, això de posicionar-se contra el Neoclassicisme. Tants desastres  i aventures bèliques per expressar la Revolució i l'arribada d'un nou món eren molt necessaris després de l'acadèmia clàssica però la moguda romàntica francesa agafa un tufo a panflet rabiós que m'ha deixat molt indiferent.

Fa de mal dir que m'he emocionat ben poc, malgrat les composicions valentes i complexes de Delacroix. Potser els gravats dedicats al Faust m'han captivat més, suposo perquè el color callava una estona;  algunes escenes de la passió de Crist, més quiet i preciosament il·luminat, i els estudis previs a oli o llapis, on l'autor va col·locant les figures amb els mateixos tons.

 M'agrada molt com a paisatgista, en particular, a les pintures del Marroc o de les tempestes marines, fent la dificil feina mental d'esborrar tanta figura. I encara més una tirallonga dedicada a Michelangelo, tot abatut davant la impotència creadora al seu estudi.

M'esperava una mica més de la mostra  perquè no hi són les grans obres de Delacroix, ni les seves primeres fotografies, que l'ajudaren tant a pintar, ni els seus retrats més coneguts com aquell tan tan Chopin.





És clar que un no se la pot perdre, ara que tenim ben poques oportunitats de veure exposicions de la gran pintura a Barcelona. Aviat s'obrirà al mateix centre, una dedicada a Goya per complementar aquesta, ja que Delacroix també en va beure molt de l'artista aragonès.

Delacroix (1798-1863). Organització: Obra Social ”la Caixa”. Producció: Obra Social "la Caixa" i Museu del Louvre. Comissariat: Sébastien Allard, conservador en cap del Departament de Pintura del Museu del Louvre. Dates: del 15 de febrer al 20 de maig de 2012. Lloc: CaixaForum Barcelona (av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8).


Goya, llums i ombres: un altre recorregut cronològic, del 16 de març al 24 juny.