Dylan, Glaser, Duchamp

L'any que vam nèixer,  Milton Glaser dissenya pòster i tipografia a propòsit del disc dels grans èxits del cantant de Duluth, acabat de premiar. Premi controvertit que posa de manifest com l'acadèmia sueca está pels temps canviants i que aposta per gèneres transversals. Les lletres del Dylan són bones, però les seves músiques, diria que més.

Aquesta icona del 67, el pòster de silueta negra i cabells LSD, va ser molt reversionat i a més va ser subratllat per una nova tipografia del mateix dissenyador, la Baby Teeth, amb aquelles innocents "E", "F" d'escaleta i lletres sense ulls:

La coneguda silueta de Bob deriva d'un autoretrat que es va fer el Duchamp, un perfil d'enorme força, tallat en paper, i d'aquesta bonica fotografia, afegint al seu característic cabell arrinxolat, una explosió de color i tentacles orgànics. Els brots musicals de la ment de l'artista.

Per acabar, una de les més bones cançons del Nobel in the Wind, molt gelós del seu copyright, i bé que fa. I want you durará visible pocs dies al you Tube. Tan bonica: