domingo, 4 de mayo de 2014

Viatges de primavera 2

Malgrat uns problemes a l'ull que m'han tingut apartada dels blogs, no vull deixar passar l'oportunitat d'explicar un viatge de Pasqua motivat pel primer concert que va fer un calamar amb la GMJO, anunciat fa forces dies. Pels que em seguiu al FB, ja heu vist el que he arribat a fruir. No imaginava que el mòbil que estrenava em donaria tantes alegries com a càmera de fotografiar.

França florida als marges d'autopista

Viatjar en Caravelle conduït per un sogre molt diligent és còmode i, fins i tot, bonic. Carregues tot el que vols i vas veient les transcicions dels paisatges a certa altura. Però Interlaken és lluny i els kilòmetres es fan inhumans en alguns trams (Montpellier-Figueres!).

Lons-le-Saunier, la ciutat de la Vache qui rit i del formatge Comté.
 I de l'autor de la Marsellesa,  Rouget de Lisle.


Hem estat allargant l'estada abans del concert de Dissabte Sant per França, que, a part de ser molt més barata que Suïssa, té racons que sorprenen. Les regions del Vercors i del Jura ens han acollit amb camps de margarides i colça, boscos kàrstics i moltes cascades. A aquests camps les vaques pasturen sempre paral.leles. Com es cuida a la pagesia en aquest indret. D'aquí surten els millors formatges i una gastronomia plena de truites de riu, pastissos de poma i perilloses salses de mantega.





delirants formacions kàrstiques

Dissabte matí som arribats a la molt turística ciutat d'Interlaken, on convois de xinesos fan possessió de totes les rellotgeries i lavabos públics, i es llancen en parapent per caure sobre la catifa verda on imaginàvem hi hauria un llac. El concert es celebra a l'antic Casino, d'aromes i fustes molt Jugenstyle, amagat darrera d'hotels de massa alçària. No podem veure la mítica Jungfrau, entre boires, però sí altres picudes i negres cimeres mig nevades.
Un bon lloc per sentir Bruckner i Strauss, interpretats pels joves de la Gustav Mahler Jugendorchester amb molt ofici i sensibilitat. Quantes vegades que escric Jung!







Tornada en dues jornades fent repòs a Pont-en-Royans, un altre lloc que fa monument de la trista història dels seus nois perduts a les guerres europees, en particular dels afusellats de la Resistència. Aquí estem a tocar del museu de l'aigua i del passeig on confluiexen rius i canals plens d'ànecs que encara ens tenen por.







5 comentarios:

  1. Les fotos són precioses, kalamar. Lo dels xinesos és fàcil d'entendre: al seu país sembla que pixen amb el rellotge a la mà :) Ja ho deia l'altre dia El Roto a la seua vinyeta de l'1 de maig: "Hoy es la fiesta del trabajo... Recuerdame que felicite a los chinos..." :)) Felicitats per la GMJO; i compte amb l'inconscient col·lectiu :)

    ResponderEliminar
  2. Quines fotografies més boniques. El meu mòbil té una càmera, però jo crec que és un succedani perquè em queden espantoses, amb molt poca definició.

    Espero que ben aviat estiguis completament restablerta de l'ull

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Merci, Alejandro, el mòbil és un Smsng senzillet però respón molt bé.

      Eliminar
  3. gràcies, Vicicle. I, sí, m'he equivocat, ha de ser Jugen en lloc de Jung, catxis..

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ei, que jo tampoc no m'havia adonat del Jung pel Jugen. Ho deia perquè estic llegint una cosa sobre els arquetips i el Jung ix per tot arreu. I llegint-te em trobe al Jung, i dic deu ser cosa de l'incoscient que és més col·lectiu que mai. :)) Bona nit, Carme.

      Eliminar