viernes, 21 de marzo de 2014
Tapes
Hi ha moments en què la pituitària és molt sensible. Amb l'embaràs o a la primavera, especialment. Per això devem tapar les clavegueres. Així i tot ens arriba com puten. Imagino el patiment dels gossos.
M'agradaria saludar al matí un carrer on no es camuflen les tapes de ferro colat. Els nipons les cuiden i decoren molt. Ho fan per donar valor visual a una infraestructura que ens costa molt cara. Tenen unes 6000 catalogades per tot el país. Relleu i color per amagar l'infern.
Noti's què ben acabades estan les entregues amb els paviments. El respecte per l'espai públic al Japó emociona.
Fotos de S Morita, aquí.
Etiquetes de comentaris:
diseño gráfico,
diseño industrial,
tapas
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Quan vaig ser al Japó no m'hi vaig fixar: senyal que no miro on poso els peus.
ResponderEliminara Bcn en tenim algunes de boniques i no ens adonem. Potser al Japó no et trobares amb tapes pintades. T'has fixat què diferent col·loquen els foradets pels ganxos?
EliminarLes tapes ben decorades, sí, però també que s'evitin els desifonaments. Cal dissenyar molt be la xarxa de clavagueram.
ResponderEliminarSalut
Francesc Cornadó
A la Vila Olímpica ho devíem fer molt malament o tenen problema de cota. Hi visc a prop i t'asseguro que no hi ha dia que no faci pudor. Pisos amb preus de palaus i carrers pudents.
EliminarQue bueno ¡¡¡¡
ResponderEliminarSalut
salut i benvingut, Miquel!
EliminarPreciosos, pero ...ens arriba com ¿puten?
ResponderEliminarhttp://www.verbs.cat/es/conjugacion.html?inf=putir
EliminarNunca lo había oido... o había entendido otra casa :-)
EliminarPero...
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=putir&operEntrada=0
éstos, como la RAE, haciendo desaparecer palabras preciosas, :)
EliminarLa primera amb aquest... pelican? m´encanta. Jo quan veig una clavaguera no puc evitar associar-la amb els tebeos, el tipic gag d´una clavaguera sense la tapa i un senyor distret llegint el diari.
ResponderEliminarSalut. Borgo.
Aquest pelican enamora. I no fa gràcia, Borgo.. que jo vaig caure a una letrina sense cobrir, a uns campaments..jeje.
EliminarDe veritat que aquesta acció és exemplar i, alhora, refinada, el moment que l'artesania enllaça amb l'art i fa de l'utilitari un plaer.
ResponderEliminarAra bé, almenys a la meva ciutat, en roben totes les que poden. I si fossin com aquestes no durarien un sospir. Diferència de cultures.
La roben i la gent ho penja a casa seva amb tota la barra del món..molta diferència, Olga.
Eliminar