domingo, 30 de marzo de 2014

Viatges d'hivern

Hem tret forces de tot arreu. Amb la meva estimada Mies, inaugurem un ventós, fresc, plujós cap de setmana que hem aprofitat al màxim. Era divendres 28, el dia D esperat des del 10/10/10, quan J Kaufmann ens cancelà una Bella Molinera i ara ens canta un Winterreise inoblidable. Tot i que el sentíem lluny ens arriba al cor el poema gebrador de Müller i Schubert.

JK i H Deutsch ens donen una lliçó de lied

Dissabte de còmic, perquè ens aturem al Santa Mònica per apropar-nos a l'obra gràfica del gran Max. Quin gaudi llegir i veure aquelles planes bicromades del solitaris personatges del dibuixant, els cartells alegres per Comelade o les ficcions més esbojarrades. Pàgines d'El País però sense una esperada col·lecció de Sillones de orejas del Babelia amb el que ens deleita el Max cada dissabte (aneu a l'expo, hi ha temps fins al 13 d'abril).


Comença una ventada de mar, dinem a tocar de l'escuma de les oles i ens refugiem a un cine per veure un altre còmic molt ben muntat amb els personatges encara més ben dibuixats a partir d'un cast de primera, aquí en cartell:


Trepidant i artificiosa, plena de recursos vintage i potenciada per una molt rítmica banda sonora de Desplat, la pel·lícula torna a ser un plaer visual de W Anderson - a destacar planes i muntanyes de poderosa neu i nata- i una altra capsa de joguines que ens embauca del tot. Ja ens està bé sentir-nos ingenus i romàntics de nou.

I arriba la pluja més fresca i abundant, que no pararem. No ens podem perdre la darrera mostra de la Pedrera. Colita en retrospectiva, amb un aire molt Català-Roca, ens ensenya que té molt bon ofici com a retratista i paisatgista, i una bona colla d'amics de la divina esquerra dels 60 i 70. Predomini absolut del blanc/negre, tan agraït sempre, i unes petites intervencions a color per a premsa escrita. Hauria estat bé, ja que estàvem, veure els darrers treballs de la fotògrafa. Com són i com els retrates ara els teus amics, Colita?

Colita i el retrat de GGM, foto de R Vilallonga.


Bé, s'acaba el diumenge i feliçment esgotades!

Calamares baixa d'intensitat, aquí 4 posts en 1. Treure més temps per a un blog comença a ser una proesa. 
Admiro als amics que arriben a cotes tan altes amb articles tan complets per la blogosfera.

6 comentarios:

  1. Respuestas
    1. ple i feliç cap de setmana (i ara herpes..)

      Eliminar
  2. Un cap de setmana tan humit i ventós mereixia una turmenta com aquesta. Tinc pendents Max i Colita, i amb Kaufmann no m'hi veig amb cor: potser estaria bé sentir-lo de fons tot mirant les exposicions. Del gran pastís cinematogràfic ja n'hauràs llegit alguna opinió meva a ca n'Allau i a chez Júlia. Reconec que el meu nivell d'exigència és alt, però malgrat tot és un festival estètic.

    Ara ja saps què et toca. Metamorfosis. Pren-t'ho amb calma. No en tindràs prou amb una sola vegada. Si m'acceptes una recomanació, el primer cop deixa't dur per l'escenari; viatja amunt i avall de la sala de forma anàrquica. Jo ja hi he anat dos cops i estic ansiós de tornar-hi.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No me la perdré, Enric. Si fas una tornada, avisa'ns.

      Eliminar
  3. Uff! 4 en 1.
    Trobava a faltar que parlessis del concert de Deutsh/Kaufmann. Jo també he fet servir en algun comentari l'adjectiu I N O B L I D A B L E. Tan ben dit! Per mi un crescendo emocionant fins als dos últims lieders, en que ja tenia llàgrimes al ulls

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ohhh, no vam poder comentar in situ, ens hauríem eixugat les llàgrimes mútuament!

      Eliminar