 |
| Resta la gosseta Lula, neboda marina del vell Cobi |
Ja no ens queda res d'aquella Barcelona alegre, plural i oberta (i potser corrupta). Es va posar al dia, ben guapa i va triomfar com a amfitriona.
L'estudi de Mariscal ofegat pels deutes, el port ocupat per mastodòntics creuers del mal gust, la ciutat envaïda pel turisme i/o el poble fent via. L'Eixample s'omple de façanes-marca, edificis testosterònics, xinocutres basars. Es desdibuixa l'urbanisme assenyat, s'hipoteca la continuïtat del tramvia Diagonal i manen les @, smart-cities i altres conceptes de profunda buidor.
Contra la nostàlgia, sort dels documentals no oficials com els del Barba:
Barcelona era una festa (Carles Barba, 1992) from Carles Barba on Vimeo.
El governants que tenim no poden entendre aquella Barcelona, són curts de mira i alló queda lluny, només els interesa el negoci de les multinacionals, allò del paisatge urbà i de la "Barcelona posat guapa" ha quedat com una anécdota. Ora tutto è perdutto.
ResponderEliminarSalut
Francesc Cornadó
tinc l'esperança que algun dia tindrem una tongada de polítics de veritat..
Eliminar