jueves, 21 de julio de 2016

Zauberflöte de cine



Pels que ens queixem que hi ha poc Mozart al Liceu, tenim dues oportunitats per gaudir de l'excelsa partitura de la Flauta Màgica, aquests dies i al setembre. Per una banda, el conjunt de les veus és més que notable, on destaquen per mi un potent Sarastro (Ivaschenko), una Reina que arriba molt bé (Poulitsi) i un Tamino (Clayton) noble, acompanyats per la nostra orquestra que em va resultar una mica plana.

A l'escena tenim un espectacle que és molt atractiu. Tot i que salta per sobre dels símbols de la maçoneria i l'espiritualitat de l'obra original, la idea de la llum de la saviesa es conserva amb una proposta visual molt dinàmica, feta de diferents animacions bidimensionals per a cada número.


La combinació de personatges del cinema mut, tan ingenu com apropiat, com Nosferatu, Keaton, Caligari amb el pianoforte (toquen Fantasies de Mozart) en les parts parlades=títols projectats, resulta molt proper i àgil. Per sort, la nostra cultura visual cinematogràfica és més rica que segons quins esoterismes de les lògies maçòniques, i casa molt bé amb la fantasia mozartiana.




Les projeccions sobre una pantalla propera al fossat es veuen bé, fins i tot pels que estem més laterals. Cada escena té una animació perfectament ajustada als petits moviments dels cantants i els girs de les mènsules a dos nivells on volen aquests. La proposta de video-art de Paul Barritt resulta molt imaginativa i un no parar de idees visuals. No hi ha temps ni per pair ni per memoritzar. Ombres, balls, fades, animalons i aquelles rodes dentades i perfils científics que tan ens recorden a Fritz Khan ! Una barreja de cinema americà i alemany ben mesurada amb algun estrany Boom Pop-art que no encaixa en la coherència iconogràfica del muntatge de la Komische Oper Berlin.

Apunteu-vos a la festa visual i al conte fantàstic d'aquest Singspiel, una de les òperes més brillants de Mozart. A més, surten uns loligos sipiescs! a la Prova de l'Aigua.

act. 30/07/16
Imatges molt presents a la Flauta: gràcies a l'Allau hem recordat l'escena de Dumbo i els elefants voladors i unes Triplettes de Bellevile:






domingo, 3 de julio de 2016

Resplendor Ming


Un bon prèstec del Museu Nacional de Nanjing, la primera capital de l'Imperi Ming (1368-1644) al Caixafòrum.

A més de la coneguda ceràmica, tenim teules, brocats, brodats i el millor, les esplèndides pintures, en especial el rotlle de les Dones Ocioses que ocupa una llarga vitrina de l'espai central. Només per aquesta filigrana, tan entretinguda, visual i refinada paga la pena l'entrada. Tretze metres per contemplar les cortesanes fent jocs, tocant música i pintant entre pavellons oberts i jardins de paradís.

També resulta curiosa la feina del jesuïta Matteo Ricci que es centra en un mapamundi: el primer de la Xina que mostra Europa, Àsia i la descoberta Amèrica amb tot de criatures marines fantàstiques.



Poca activitat que tenim als nostres museus, més val que l'aprofitem. Amb la crisi, Barcelona ha estat la gran perdedora i anar a Madrid a veure expos és un luxe. Esperem que aviat recuperem protagonisme perquè tenim la sensació que la nostra ciutat s'ha tornat apàtica i entregada només al turista que gasta en botigues, oci i gastronomia.