lunes, 31 de agosto de 2015

El paradís de Sitges



No s'entén; dijous ningú no entra al conjunt de museus acabats de restaurar i condicionar per fer la visita molt planera i agradable. Amb l'horitzó del Mediterrani que se'ns marca per sorpresa. Cau Ferrat i Maricel tenen unes valuoses col·leccions i mereixen una tarda sencera.

Amb un fred de gelera No Frost i moltes ganes ens fiquem dins el món del boig del Rusiñol, que ho compra tot (no sé si massa legalment, eren altres temps) i ho exhibeix amb orgull. A part de decenes de peces ceràmiques, cristall i ferros de la millor artesania, allà hi són dos Grecos, una Magdalena i un Sant Pere que te mueres (avui, a una temporal a Palma), una tanda d'obres pròpies com aquestes terrasses tan nostres i quantitat de dibuixos, pintures, escultures dels més coneguts amics: què maco el penell del GarGallo!



M'ha fet especial il·lusió veure un apunt de retrat de la Valladon fet per Utrillo, (la pintora rescatada a una tanda de posts de Calamares), tots i cadascún dels Casas, Picassos i Mas. Les parets ben carregades de quadres i miniatures que valen un tresor i que es poden localitzar per uns catrons explicatius un pèl pobres.

Enllacem al Palau de Maricel amb l'extens recorregut que va des del Romànic acabant amb els frescos tan característics del Sert. És tan variada la mostra museogràfica que demana a crits una millor zonificació i fitxes més detallades de les obres.

A la darrera planta, s'acaba amb la temporal dedicada al món d'Enric Morera. Petita i discreta però prou entenedora per ubicar al músic en el furor wagnerià del catalanisme (fixi'ns en el cartell de La fada) i a les festes modernistes a casa del seu amic S Rusiñol.




Ens queda pendent anar a la Fundació Stämpfli (obra contemporània) a tocar dels Palaus i dins del preciós Mercat del peix. Les institucions culturals per fi han acabat les reformes d'uns dels millors balcons del Mediterrani, no només per les vistes al mar sinó per l'important llegat exposat.


domingo, 30 de agosto de 2015

Schifrin, Puccini, Cruise



Ja em veieu fent alabances de les pel·lis d'acció. El cinquè lliurament de Missió Impossible del Cruise combina trama d'espies, actors americans i britànics excel·lents, una súperautoimmune senyora guapa quina enveja, acció divertida i el millor, una mica de Turandot aquí i allà amb la xulada del tema de Lalo Schifrin.



Bé fareu d'anar-la a veure. Ja a la primera escena de l'avió se'ns recorda que al Tom Cruise ni hi ha qui el dobli, encara té per estona i que l'acció té noves perspectives.
La testosterona s'aplica amb dosis controlades i es fa de ben pair gràcies a una impecable fotografia a emplaçaments tan fotogènics com Londres, Viena o el Marroc.

No cal dir que l'escena al teatre de l'òpera és fabulosa i que Calaf i els cors es trenen amb molta gràcia entre uns quants franctiradors i les cordes i cadenes de les tramoies.

Tot s'embolica força perquè la protagonista està a tres bàndols alhora sense recórrer al gastat recurs del romance. Ajuda molt a la intriga que Mr Hunt no abusi de les màscares tramposes de les altres entregues. Els tòpics no els poden evitar del tot (quin despatx dels poders a l'ombra tan poc creïble) pero podem passar-los per alt, que l'estètica i la narració són molt eficaces.

Gràcies, Concepció i Lola2000, per animar-me.


viernes, 28 de agosto de 2015

Bond, bond dia

Dimarts el gran Sean Connery feia els 85. Ha estat el millor James Bond i un gran actor en moltes pel·lícules inoblidables de la saga 007 i en altres de mítiques, o no tant, com ara aquella fosca "Odio en las entrañas" de Martin Ritt.



Volia compartir aquests pictogrames per celebrar l'aniversari de Sir Sean, i si voleu, fer l'esforç d'esbrinar cadascun dels films. Consti que hi ha un Kalamar i tot!



jueves, 27 de agosto de 2015

El barbut, la solució



Hans Cranach
Retrato de un hombre barbado, 1534
Thyssen Madrid

Hans Cranach té dues obres al Museu Thyssen, les úniques firmades per ell: aquest retrat amb poques referències i una altra, que acaba de ser restaurat amb patrocini del govern alemany. No tenim més obres perquè Hans va morir molt jove, als 24 anys, a la ciutat de Bolònia.
És un retrat on la cara amb la barba quadrada i les mans han merescut més treball però les robes resten força planes, cosa que no passa amb la volumetria del cos de la dona amb qui fa parella simètrica. No es coneix la identitat dels models encara que se suposa que es tracta d'un matrimoni burgès de la ciutat de Wittenberg on treballa la família Cranach.



La fitxa de l'obra:

Hijo de Lucas Cranach el Viejo, inició su formación en el taller de su padre en Wittenberg. En sus obras se observa una gran dependencia del estilo de su progenitor lo que ha dificultado el catálogo individual de pinturas de los dos maestros. 

En esta tabla el pintor nos muestra a un hombre representado de medio cuerpo, de rostro cuadrado, barba recortada y rasgos bien perfilados. El retrato, por su forma, composición y técnica, no se diferencia de la producción del taller de los Cranach en la década de 1530, no obstante, se identifica como obra de Hans Cranach por las iniciales “HC”; asimismo el óleo está fechado en 1534, cerca del hombro izquierdo del personaje. En cuanto a las interpretaciones del óleo, se pensó por un lado que podía tratarse de un autorretrato debido a una inscripción que reza “Hans Maller von Cranach”; también se barajó la posibilidad -por Falk y Koepplin (1974/1976)- de que la tabla formara un díptico junto con el Retrato de una mujer joven, que pertenece a la colección del Petit Palais de París. No obstante, dado que Hans Cranach nunca se casó, la teoría vigente es que ambas obras debían probablemente representar a un matrimonio de la clase alta. 






Només ha contestat una persona: l'encertada la prova, i ja us podeu imaginar qui és..

miércoles, 26 de agosto de 2015

i la pista 4 del barbut



Molt jove, el pintor del barbut moria en aquesta preciosa ciutat que segur estimeu.

Darrera pista del concurs, demà la solució.
Respostes a kalamartinta@gmail.com

Pista 3 del barbut


La mirada del barbut és més dolça que la de la seva dona. 
I les seves mans.



pista 3 del concurs de diumenge
respostes a kalamartinta@gmail.com

martes, 25 de agosto de 2015

pista 2 del barbut



Segona pista del concurs de diumenge.
Sembla ser que el barbut era parella d'aquesta dama.
Estan a museus separats.

Respostes a kalamartinta@gmail.com

lunes, 24 de agosto de 2015

Pista 1 del barbut


El pintor és fill de pintor.
Primera pista del concurs d'ahir.

Respostes a kalamartinta@gmail.com

domingo, 23 de agosto de 2015

Barbuts (2) i concurs



Barbes, barbes, barbes. En sóc fan. Tots els déus en porten.
Enyoro la pèlroja que portava el meu home. La del fill és molt forta. M'agraden les dels amics que hi tenen cura. Emmarquen la boca i la fan més bonica.
El pèl com a atribut masculí per excel·lència. Fa savi i saludable.
Que sigui ben completa, com la d'aquest senyor, el retrat i autor del qual haureu de buscar.
Respostes a kalamartinta@gmail.com .

Que hagi sort,
fins a la propera pista.

...


  • Aquí el barbuts 1 de la casa.
  • La sogra diu que fa terrorista però amb una mostra molt occidental de barbes com aquesta, es demostra que molts homes aboneixen.












viernes, 21 de agosto de 2015

Carn de síndria





Aquest bodegó va ser notícia aquest agost per l'estranya síndria que retrata G Stanchi al XVII. Un professsor d'horticultura defensava que s'havia manipulat tant els conreus de les fruites i les verdures amb el temps que ja no són les mateixes. Tafanera, anem a buscar altres bodegons on es demostra que el vermell potent de la seva carn és natural i sucós: en ordre, ABrueghel, Ruoppolo, Wrightman.





De seguida es va encendre la xarxa i una noia penjà la foto d'una síndria que ha patit sequera severa!


És la síndria un miracle dels nostres horts: un cop oberta, tan fotogènica i brillant amb el contrast brusc del verd i el vermell, tan aquosa i dolça, saciadora i fresca, mereix un apunt més complet. Així doncs unes quantes més per fer-nos l'estiu més lleuger. Endevineu els autors, oi?

1

2

3


i 4 




martes, 18 de agosto de 2015

El Clan Wagner

 Sens dubte el llibre de J Carr pot arribar a fer-se feixuc per a molts aficionats a l'òpera però pels Wagnerferits és una autèntica joia. Ben dividit en 19 capítols, molt densos i rics en detalls i temes recorrents com ara el poder de la saga, els secrets ben guardats, el Festival de Bayreuth, els amors i les vinculacions polítiques, tota l'obra traspúa drama i tempesta i, en bona mesura, desmitifica el geni (no la seva música) i els seus parents i coneguts, alguns dels quals es fan molt avorrívols.
Les dones es porten la palma: Còsima, segona esposa i sobretot la nora, l'anglesa Winifred, casada molt jove amb l'unic fill baró de RW, Siegfried=Fidi, faran bandera del Judenhass i del més ranci conservadorisme. Diversos capítols seguits refereixen a les relacions de la família amb l'oncle Llop que tan bé estan representades a les imatges del video següent:



L'assaig històric de Carr és un magnífic relat de dos segles de la família més coneguda i de la pròpia Alemanya. Es fan curts els apartats dedicats als néts Wieland i Wolfgang (sort tenim de El Nuevo Bayreuth). Es defensa al darrer capítol que el clan no ha acabat de tancar la ferida del passat i faria bé de desenterrar els documents que resten zelosament guardats per no intoxicar mai més el llegat musical de Wagner.

Wieland i Wolfgang (fills de Fidi)  amb oncle Llop


Malgrat la història i la tendència que està agafant el Festival, ara dirigida per la jove Katharina, una encara té més ganes de trepitjar els dos-cents anys del teatre, les mansions i els jardins on jugaven els fills, néts i besnéts de Wagner. I de pas, acostar-se una mica més a Fidi, el que va estar més la marge. Segueix sent tabú parlar de la seva relació amb el compositor Clement Harris* amb qui Fidi va fer un llarg viatge per conèixer món. Mort als 25, defensant Grècia contra els turcs, Fidi li dedicà la majoria de les seves memòries i, d'amagatotis, una darrera peça amb títol prou eloqüent: Glück





*Poc sabem de Harris i no es troba cap fotografia d'ell, tot i que molt buscada pels musicòlegs. L'únic que tenim és aquest afavoridor retrat a carbonet que li va fer al melancòlic Fidi. Sabem pel llibre que va ajudar-lo a fer música, una mica imposat per la Còsima, ja que Fidi preferia les arts i ser arquitecte.



domingo, 16 de agosto de 2015

Un San Jerónimo

Marinus van Reymerswaele,San Jerónimo,1541
Cliqueu a sobre!


Nos anuncia el Museo del Prado, vía Twitter, el enlace para acceder a su biblioteca digital acompañado de esta imagen. Es la primera vez que la veo. Absolutamente sorprendente. Busco y encuentro poca información sobre la composición tan curiosa que presenta:

- ¿No es extraordinaria la pareja de diagonales en rojo, el libro cerrado con la capucha almidonada del Santo?
- ¿Nos habla el sabio de la muerte en ese mismo instante desde su rostro feo y picudo, tan parecido al cráneo del vanitas que nos señala, que descansa sobre la mesa en la posición que lo hace aún más terrorífico?
- ¿Ha terminado su ardua tarea de  traducción de textos clásicos, ha cerrado los apuntes y sólo nos muestra la Biblia por una página del Juicio Final porque se acerca la hora?
- ¿Es su mano derecha, blanca, arrugada y tiesa, el anuncio del rigor mortis?
- ¿Por qué no me percaté de este excepcional retrato cuando visité El Prado?

Y más peguntas que haría sobre el color, los objetos, la barba, etc.


 Aquí copio la ficha de El Prado:

San Jerónimo, con hábito rojo, está sentado delante de una mesa, señalando la calavera, su atributo habitual, que ilustra las reflexiones del santo sobre la vanidad de la vida. Sobre el atril hay un libro abierto por una página que muestra el Juicio Final, en alusión a las meditaciones sobre el fin de la existencia terrena por parte del santo. 
Desde el siglo XV San Jerónimo se convierte en patrón de los hombres de letras y, junto a su imagen de penitente en el desierto, también se le representa en el estudio, en su condición de intelectual. 
Reymerswaele * muestra al santo dirigiendo al espectador una mirada inquisitiva, envejecido y excesivamente delgado, con los gestos forzados y las formas exageradas de las manos, características habituales en su manera de pintar las figuras.

*El pintor flamenco tan conocido por su Cambista y su mujer.

sábado, 15 de agosto de 2015

La profe de plàstica


Ha arribat l'artista més cotitzada: la Art Teacher puja a les subhastes i es paga força per tenir-la a les col·leccions de les Barbies professionals. Fa il·lusió veure com ser professor té tant de valor a fora, no com aquí. És clar que les senyus de plàstica espanyoles no anem a classe amb aquests estilismes.
Com passava amb l'arquitecta, la profe és tan moderna i funcional que porta l'abundosa cua rossa de costaet a més de sabatots peep-toe de talons per observar millor els nens i la dosi de magenta obligatòria.


 El cavallet (sembla més un tocador que altra cosa) a una altura més que adequada per l'artista, li permetrà fer obres amb paleta de cors i colors limitada i brotxa per fer-se ombra als ulls. Vestida de marinera i per no tacar-se posem una bata estelada, pròpia de perruquera de gats: de fet, hi ha un que l'acompanya. Si te'n canses pots recórrer a un blister extra i revestir-la amb faldilla puntillista, davantal dripping i plataformes per seguir monitoritzant alumnes.



Hi ha una versió més antiga de senyoreta Op-art-Delaunay amb alumna a joc i plantilles per pintar:


La d'Art que podríem aprendre amb la nina més sexi! Només cal penjar per l'aula les obres mestres de la Història, tunejar-les una mica i fer-les més lúdiques per l'alumnat.












miércoles, 12 de agosto de 2015

Canela fina

Amb aquesta imatge, el peruà JD Flórez fa cartell a Palma per un concert memorable a l'Auditòrium, (la sala del qual no ha rebut un duro en reformes; està molt velleta i malolorosa) el passat 9 d'agost.
Sentirem àries de Romeo et Juliette i de Lammermoor a la primera part, separades per obertures que la simf. de les Balears, amb batuta de PMielgo, interpretava amb correcció justeta i amb uns violins de nivell 3r de grau mig. L'acompanya en tres duos la soprano F Said, amb problemes de fiato i veu amb futur prometedor.
Passada la pausa, el programa es converteix en un potipoti de Gounod, Massenet, Puccini, cançons napolitanes i Granades. Tot ho cantava el tenor amb ganes, generositat i mestratge. Domina gèneres i expressivitat. Amb el públic entusiasmat ens regala 5 bisos amb Furtiva inclosa, guitarra i aquesta Flor de la Canela que va fer plorar sorollosament la meva veïna de butaca, una peruana que s'assemblava força al protagonista. I és que ho va fer tan bonic i sincer com això:




Consti que de seguida vam pensar en la versió de la MD Pradera!


jueves, 6 de agosto de 2015

Ben lligats

Totes les formacions polítiques han engegat amb força les seves campanyes pel 27S. La més vistosa, de moment, és la del còctel sobiranista Junts Pel Sí, que conjuga tipografies del redisseny del logo convergent, el fons verd, encara que tirant al blau, molt Eco i la paraula del procés, Junts, que com recordeu, es feia servir a l'operació estiuenca dels selfies Junts de la nostra TV·3. Una coincidència curiosa que fa sospitar que ja teníem lema i color decidits per part de la Llistíssima.





Les fonts cal·ligràfiques de pinzell, de cos gruixut, lletres rodonetes i lligades, també apareixen als cartells de la Cup, vés per on. Informalitat, traç artístic, d'imatge molt propera a nosaltres, gent, tots, junts, simpatia. Han fet una bona pensada perquè han creat la tipografia del SI, molt semblant a la Wanderlust o a la molt imitada de la il·lustradora Laia Bonet. Està de moda com podem comprovar des dels primers anuncis pallissa dels Mediterràniament de la Damm.







Segurament aquesta era la intenció: unir idees transversals amb paisatges tranquils, natura i la connotació d'una lletra tan feliça. El que no sé és si, Atenció!, els comunicadors s'enrecordaven del cartell dels no sobiranistes per l'aplec de la SCC a Tarragona del 11S-2014. I és que la Script-Brush està tan de moda que aviat ens en cansarem. Aquí uns quants exemples gratuïts.