domingo, 31 de agosto de 2014

Ves, les meves (5)



sábado, 30 de agosto de 2014

Ves, les meves (4)


De l'alfabet tipogràfic soviètic, 1931. aquí.

viernes, 29 de agosto de 2014

Ves, les meves (3)


ViVa Verdi!

la traViata i el troVatore i molt més.
Des de Kaufmann amb amor:




jueves, 28 de agosto de 2014

Cartell del Trice



Avui la presentació dels actes de la Diada i del cartell firmat per Mario Eskenazi, dissenyador que n'ha fet de molt millors.
Una senyera prou elegant, neta i moderna.
A primer cop d'ull he vist quatre gratacels i he pensat en els de Madrid.
Costa de llegir una mica la transició del 1 al 2 i sobretot del 7 al 0.
Els groc i el vermell ben escollits.
La trama de bitllet moneda que fan els números té el seu punt llaminer.
Construïnt Catalunya sense l'estelada, d'agrair.

Ves, les meves (2)


Imagine there's no countries
It isn't hard to do..

miércoles, 27 de agosto de 2014

Ves, les meves (1)


Pensant en JL i altres amics que no estan al FB, em repeteixo.

martes, 26 de agosto de 2014

Ópera en Palma

Esta estructura de alcachofa de espinas, tan afuncional como ridícula, iba a ser nuestro nuevo teatro de ópera*, by Dr Calaveras. De buena nos hemos librado. Pero la factura de la maqueta se ha de pagar. Sólo un milloncejo de nada. Matas en prisión y nosotros a cargar con la desmesura.



anèmona mona, anem

Las grandes obras del Govern de Matas las iremos pagando hasta el 2038: Hospital Son Espases, Palma Arena, el inundable metro de Palma, etc: más de 900.000.000€ pendientes y equipamientos con sobrecostes bajo claras sospechas de corrupción. 












Eso sí, la justicia en las Baleares va ágil. Es la única que ha encerrado a mafiosos como Matas o la Munar. Ya va siendo hora que las otras comunidades hagan lo propio y con celeridad, que los asuntos prescriben.

 A Ses Illes paguem!









*Del diario Última Hora ( 16/04/11)


El auditorio
El edificio de la Ópera era solo la guinda de un macroproyecto urbanístico que Calatrava diseñó para la fachada marítima. El carácter del edificio se logra, básicamente, gracias a su ubicación flotante y en solitario al final de un ambicioso desarrollo urbano de ocio y recreo en el Moll Vell.
La Ópera constaba de una cubierta móvil, que permitía diferentes configuraciones del auditorio en función del evento artístico y la climatología. Además de actuaciones operísticas, el edificio diseñado por Calatrava hubiese permitido la celebración de conciertos y espectáculos al aire libre, similares a los que se organizan en el Arena de la ciudad italiana de Verona.
Junto al auditorio principal, Calatrava diseñó un segundo escenario de menor tamaño, así como todos los espacios auxiliares necesarios.
Calatrava diseñó una pequeña escultura que debía flotar sobre el lago Lucerna, pero esta obra nunca llegó a ejecutarse. Años más tarde, el arquitecto valenciano utilizó esta escultura como referente para el diseño de la Ópera de Palma. A Calatrava le gusta trabajar la escultura arquitectónica, una constante en la obra del valenciano, tal y como puede constatarse en proyectos como el Turning Torso en Malmo, la estación de tren de Lyon o el Path Station en Nueva York. Calatrava ha llamado a esta forma de trabajar sus proyectos «transgresión de la escala».

El dr ingeniero-arquitecto, también imputado:

lunes, 25 de agosto de 2014

Cub i Esfera

Dos animacions de K Parry.  Curts torbadors en stop motion.






Music Video for Kalle Mattson's "Thick As Thieves"

...



Qué bien cantaba y qué canciones; para enamorarnos a todas. Pero qué dubidubiduu con todas. Por algo Lauren lo empaquetó como una rata.


domingo, 24 de agosto de 2014

Barto



No havia sentit a parlar del pianista americà Tzimon Barto fins que avui un calamaret m'ha avisat que els GMJO l'acompanyen a la gira d'estiu que fan per Europa. Tocaran demà al Festival de Salzburg una peça d'estrena, el Concert per a piano nº2 de Wolfgang Rihm, i els dirigeix C Eschenbach.

Més val que toquin molt bé..

A falta de la peça en qüestió, podem escoltar aquesta breu i relaxant, massa,  "Auf einem anderen Blatt" (2000).





Aquí, tota la gira d'estiu. I preneu nota, que a les vacances de Pasqua els joves de la Gustav Mahler Jugend Orchester vindran al Palau per fer-nos la Segona de Mahler amb el gran Nott de director.

**Actualització amb fotos del concert de Bolzano, Copyright: Gregor K Belasi







Barça 14-15

El pronòstic:


miércoles, 20 de agosto de 2014

Les solucions de l'archiconcurs

Un arquitecte que treballa a Bcn és l'il·lustrador d'aquest cartell, el nom del qual no diré perquè vull preparar un altre concurs. Per personalitzar cada edifici, el millor era triar artistes minimalistes ja que juguen amb geometries i colors molt fàcilment adaptables a les construccions. Hi ha alguns edificis difícils d'endevinar, però mirat amb lupa, es pot veure detalls significatius com ara el tauró de Damien Hirst. És fàcil confondre obres per la seva semblança, sobre tot entre artistes que treballen rectangles a color.






No posem els que són massa evidents; sí els noms dels creadors (en vermell els que no coneixia ) amb una obra que els representa:



1a.  Malèvitx
1c.  Richard Serra
1d.  Peter Halley
2a Gerard Richter

3a Sol Lewitt
3b K Haring
3c D Judd
3d D Hirst
4c Tony Smith
4d James Turrell
5b F Stella
5d Anne Truitt
6a Albers
6b A Kapoor
6d L Fontana
7a Ernesto Neto
7c Ellsworth Kelly


lunes, 18 de agosto de 2014

Archiconcurs

Uns quants artistes plàstics han fet d'arquitectes per unes hores i els han sortit unes cases ben bufones. Es tracta de saber qui ha fet quina. Llegint com occidentals podem completar el llistat. Començo amb el més facilet. ( i no val usar el buscador Google-Images..)






1a Malèvitx
1b Mondrian
1c
1d

2a
2b Lichtenstein
2c Rothko
2d Warhol

3a
3b Haring
3c D Judd
3d

4a Picasso
4b Miró
4c
4d

5a Tàpies
5b F Stella
5c Duchamp
5d

6a J Albers
6b
6c Dalí
6d Fontana

7a
7b Christo
7c

Ja podeu començar! Contesteu aquí mateix. La solució en un parell de dies.

De moment: Allau contesta correctament en blau i Assur en vermell. Timamót és el taronja.

domingo, 17 de agosto de 2014

Sand Art

Des que vaig conèixer al R Smithson fent de les seves als paisatges de Utah i inaugurant el Land Art, que aquestes instal·lacions al medi natural m'han interessat. Sobre tot si parteixen dels materials trobats a lloc, s'executen amb cura i s'esborren per l'erosió.

Amb quin delit no hem construït castells, murades i torres a les interminables hores de platja mallorquina i que a la vesprada, l'onatge més excitat s'encarregava d'arrodonir arestes i fondre les geometries.

Aviat els nens alemanys no podran jugar ni amb pales ni rasclets, que les autoritats han decidit que els seus castells són perillosos, que algú ha desaparegut ensorrat, els grans ensopeguen o els socorristes han de tenir el camí lliure cap al mar.

Aquests artistes demanen permís per treballar amb la sorra, normalment a l'hivern, i els resultats són més o menys destacables:


The Fallen project : plantilles i rasclets per 9000 figures que commemoren el dia D

Dos castells de C Seibert, sorra, mans i regles.


Projecte al Sàhara: Desert Breath. Espiral de cons de DStratou

Dibuixant la sorra amb Denevan.
 L'espiral és molt repetida, com la 1a de RS.
La circumferència, també.


Una forma de fer paisatgisme i art sense molestar. Art efímer i net. Una petjada humana que la marea s'emporta.



viernes, 15 de agosto de 2014

Dos que marxen



Per ordre. Un tipus simpàtic, bon imitador i bon mim. Crec que les seves actuacions al cinema no em van entusiasmar per culpa del doblatge. Això sí, la peli del Capitán, mi capitán, era dolentota de veritat. 





La noia. La que sabia portar pantalons com cap a Hollywood. La que va batejar als RatPack. La de veu de fum i mirada nòrdica. Però sempre darrera del Humprey.. és que ningú no va veure què parella tan elèctrica feia amb el Kirk? Dos fills de jueus emigrants, criats a Nova York, junts: el bielorús Issur Danilovich Demsky i la polaco-rumana Betty Joan Weinstein Perske.



Casa Ikea

L'empresa de mobles sueca està per fer cases prefabricades. N'hi ha unes quantes col·locades als païssos escandinaus i Alemanya. Al web BoKlok tenim forces detalls de com foren els blocs de pisos o les cases unifamiliars, d'una estètica ben nòrdica i màxima funcionalitat. 

Amb una publicitat impecable ens convencen de que s'ha tingut en consideració al màxim l'estalvi energètic, instal·lacions òptimes i el possible reciclatge dels materials de la casa. No tenim preus però a altres fonts es parla d'una mitjana de 100.000€. 



En aquesta planta tenim tres mòduls d'apartaments de 1, 2, 3 dormitoris (53, 69, 81 m2). Distribució sense passadissos, habitacions amples i ben il·luminades. Un balcó ben bufó. Color i catifes d'Ikea. Estructura molt clara i gruixos per bon aïllament. Rentadora i assecadora al bany. Moltes avantatges.





Funcionarien aquí aquests habitatges? 

No crec que tinguessin sortida en les denses ciutats mediterrànies on la repercusió del solar és tan elevada sobre el preu d'una vivenda (quasi 50%). Tenim el greu problema de l'especulació del sòl. 

Haurien d'incorporar persianes exteriors, unes mallorquines graduables. Tenir pati per estendre roba al sol. El lavabo de servei, tan necessari. Al saló faria olor de paella i fregidures. Ens agrada la pedra i el totxo en façana ...

Serà questió que les empreses de la catalana terra prenguessin nota i fessin unes prefabricades menys ostentoses, de planta funcional i amb el nostre llenguatge arquitectònic. L'oferta no és massa encoratjadora.
Les constructores són les primeres interessades en descartar la prefabricació. El xollo se'ls acabava. Només un canvi en les polítiques locals podrien forçar i afavorir un sistema constructiu més assequible però no estan per la labor. Només s'apliquen quan es tracta de posar pavellons provisionals de llarga durada a moltes escoles d'aquí.


miércoles, 13 de agosto de 2014

Bcn Bombolla

enguany, un cartell una mica de cotó fluix amb reflexes que no s'entenen. Potser skyline?


No sé què hi veieu, però la meva primera lectura ha estat la bombolla immobiliària que arrassa l'Eixample. Ai, no, que són llambordes! vestigis dels carrers de Barcelona. Un cartell que sembla fet amb urgència, poc equilibrat i amb una desafortunada col·locació de les tipografies, allà, en el difícil horitzó on no se sap com acabar el camp de les pedres..millor tapem la junta amb el lema, oi?

Com diu el dissenyador, festa al cel i festa al carrer:

El dissenyador del cartell de la Mercè 2014 és Ignasi Aballí (Barcelona, 1958), llicenciat en Belles Arts.L’artista ha dividit la imatge en dues parts, el cel i el terra, “els dos indrets on passa la festa”,  ha dit. Els dos espais estan separats per la inscripció “2014 mercès! Festa Major de Barcelona”. El cartell té també dues grans bombolles de sabó que volen representar “el caràcter divertit i efímer” de la festa. “He posat 2014 mercès per donar gràcies als ciutadans (per pagar 3.100.000 eurillos de res) i per dir que hi ha 2014 maneres de viure la festa”.
 Enguany la festa serà més llarga, tot  i que en dies com el dilluns 22 hi haurà poques activitats. La festa mantindrà el festival Mercè Arts de Carrer amb teatre i circ al parc de la Ciutadella i al Castell de Montjuïc. També hi haurà espai per als actes més tradicionals (correfoc, toc d’inici, jornades castelleres o la Cavalcada de la Mercè), així com els concerts del BAM i Mercè Música

El piromusical tancarà també els actes de celebració del Tricentenari. Bien!


jueves, 7 de agosto de 2014

Viure lliure? BigBangData


Per fi dues bones notícies a l'àmbit cultural: l'exposició Big Bang Data del CCCB i la creació del nou museu nacional d'Arquitectura a Montjuïc.

Mentre ho escric al FB i aquí, sóc conscient que em delato i que sóm dades. Envio a la xarxa un estat emocional positiu, els meus interessos, les llengües amb què m'expresso (i potser la meva orientació política), on podré ser localitzada i de pas faig -gratis- publicitat institucional. Una frase de res i molta informació que navegarà per cables submarins de secció complexíssima i s'emmagatzemarà en enormes tancs de dades, tan materials i calents com invisibles per nosaltres.

Escalofriante exposición, no sólo porque una sale hipotérmica, sino por la densidad de las explicaciones, artefactos, instalaciones de artistas e infogramas. Dos horas de visita, insuficientes. Nuestra época necesita entenderse a toda velocidad: la ciencia y la tecnología escriben nuestra realidad, los datos y sus formatos se desfasan, somos vulnerables.. pero también podemos crear nuevas bibliotecas no gubernamentales del conocimiento, exigir transparencia a organismos privados o públicos, colgar datos para un análisis común.

Imprescindible muestra sobre la nube de información, las redes y la ética del valor del dato.
(Abrigaos!  aquí, se derrocha aire acondicionado)



ENTREVISTA // Olga Subirós i José Luis de Vicente, comissaris de Big Bang Data (VO Es) from CCCB on Vimeo.

lunes, 4 de agosto de 2014

Carmen Crespí Fontes


Autorretrato 
Os presento a mi tía Carmen. Vive en este precioso estudio del casco antiguo de Palma. Trabajadora incansable, gran cocinera, tiene unas manos de oro. Nos ha vestido con sus diseños y costuras. Nos ha retratado con maestría. Nos ha mimado siempre. Ahora nos toca enseñar lo bien que pinta a todos. Merece este post y muchos más porque su obra pictórica y escultórica es enorme. Enseñamos unas pocas obras, ahora, pero más adelante iremos actualizando el apunte con más.


Destaca como retratista como podéis comprobar en estos magníficos óleos de sus amigos Belén y Mariano, o en los carboncillos de los niños, o en mi querido retrato de Joan a los tres años. Expresión, color, miradas y semejanza tan bien conseguidas que llegan a doler.


Belén
Mariano


J.


Joan
JL
















El poeta Jaume Pomar

Detalle retrato de L.

Además de muchos encargos de retratos, Carmen Crespí ha realizado numerosos bodegones de estilo académico con temas nuevos: mezcla flores y frutas con cartones, papel de aluminio, plásticos, en composiciones arriesgadas y luces comprometidas, incluso en carboncillo.







Tenemos pocas muestras de sus paisajes, tan mallorquines, frescos y optimistas. Sólo uno, pero vendrán más:



Y muchas otras composiciones de figura humana en paisajes, interiores o en sueños.


Aunque no son tiempos para el figurativo, CC siempre ha sido fiel a su pintura cuidadosa, acabada y técnicamente impecable. Una larga carrera profesional dedicada a la enseñanza y el arte que queremos proyectar. 

Si alguno de vosotros está interesado en encargar o adquirir alguna obra, enviad un mail a kalamartinta@gmail.com y os pondré en contacto con Carmen enseguida.



CV
CARMEN CRESPI FONTES (Palma de Mallorca 1944)
Es licenciada en pintura por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona (1967)  y en escultura igualmente por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona (1983).
En 1975 obtiene el título de la Escuela de Diseño de Moda del modisto Pedro Rodríguez de Barcelona con  Matrícula de Honor.
En 1986 obtiene el nº 1 en las oposiciones de Dibujo y Color del  Ministerio de Educación en Madrid y elige como destino la Escuela Superior de Diseño de Palma de Mallorca, donde desempeña diversos cargos como la jefatura de los Departamentos de Modelado, Dibujo y Color, la Coordinación de Diseño de Producto y de Diseño de Moda y la Vicedirección de la Escuela,  hasta 2008.
Ha realizado retratos y trabajos por encargo, como los retratos oficiales del M.H. President del Govern de les Illes Balears, D. Antonio Cirerol (1987), del M.H. President del Govern de les Illes Balears, D Jerónimo Albertí (1990), y privados en España y en el extranjero.
En 2005 un dibujo suyo es seleccionado en el XV Certamen de Dibujo GREGORIO PRIETO, y otro en el XVICertamen del 2006.
En la actualidad se dedica exclusivamente a la pintura, alternando el trabajo en su taller con viajes y estancias por España y el extranjero.