lunes, 30 de junio de 2014

Última pista del Mochuelo


El retratado está enterrado en la Catedral:



Sexta pista del concurso del miércoles pasado.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.

domingo, 29 de junio de 2014

Pista 5 del Mochuelo


El ave puede rotarse, volatearse, girarse.


Quinta pista del concurso del miércoles pasado.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.

sábado, 28 de junio de 2014

Pista 4 del Mochuelo


El retratado fue un importante científico, diplomático, consejero, rector e historiador.

Cuarta pista del concurso del miércoles pasado.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.

viernes, 27 de junio de 2014

Pista 3 del Mochuelo


Los retratados se llaman Ana y Juan.
Tercera pista del concurso del miércoles pasado.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.

jueves, 26 de junio de 2014

Pista 2 del Mochuelo


Es fragmento de un doble retrato, expuesto en la ciudad de los seguros.
Segunda pista del concurso de anteayer.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.

miércoles, 25 de junio de 2014

Pista 1 del Mochuelo


Es fragmento de un doble retrato.
Primera pista del concurso de ayer.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.

Mochuelos y concurso


Atenea y su mochuelo en vasija sV aC

Durante el primer despacho del nuevo rey con el presidente del gobierno, la prensa se apresuró a anunciar que la renovación había llegado al regio lugar. Buscando objetos de interés entre tanto marco, barco y trofeo, de metálico y pulido esplendor, una se queda con tres: el Carlos III de Mengs, un barquito chiquitito sin Cobi y un mochuelo de cerámica. Señalaba a los amigos del FB lo difícil que resultaría concentrarse en un espacio tan abigarrado y viejo.




Como Felipe también apellida de Grecia suponemos que éste es el mochuelo de la sabiduría que acompaña a la diosa Atenea y símbolo de la Filosofía. Aparece en los antiguos dracmas griegos, con enormes ojos circulares que lo ven todo:


Tetradracma siglo V aC
moneda 1€ griega














Pues ojos como platos, que empieza el concurso,
De mochuelos anda el tema. Éste, que muy sabio no parece y de cara perruna, pertenece a una obra del siglo XVI que tenéis que encontrar. Habrá pistas en sucesivos apuntes.
Respuestas al correo kalamartinta@gmail.com.




martes, 24 de junio de 2014

Joan

Murillo. Los niños de la Concha. 1670

Un dels nens més fotografiats, a part del Jesús a la falda de la mare i els àngels dels cels excelsos, és el Joan Bautista, carregant sempre una lleugera creu de fusta amb filactèria (Ecce Agnus Dei) i acompanyat de l'anyell. En aquesta estampa tan Murillo, beu aigua de la conxa que li ofereix el seu cosí segon, el Jesús, a qui li tornarà més endavant llençant-se-la pel cap. En crèixer es tornaria un revolucionari amb parracs, que vivia de garrofes i perdonava els pecats amb l'aigua del Jordà.

Com a precursor de Jesús -després de batejar-lo el tornarà també predicador- acabarà executat. Herodes el decapita* instigat per Herodies, dona il·legal del rei denunciada per Joan. Aquí és on entra Oscar Wilde i la seva Salomé, filla de la reina. Agafà la versió de Ibn Kathir i escriu que Salomé, implacable vengadora, vol el cap del Joan després del ball, a petició insistent del rei.

Richard Strauss la versiona en una òpera extraordinària per a gran orquestra i millors sopranos. El paper de Jochanaan és per a baix-baríton i aquest és el seu moment, quan crida profecies i la noia queda prendada del pres:





Avui celebrem la seva nativitat després d'una nit del solstici, ben pagana i hiperacústica. És Sant a tota la Cristiandat i profeta per l'Islam, patró de Ciutadella, Deià, Jordània, dels tintorers i assaonadors.

Molt bon Sant tingueu Joans, Juanes i Juanas, Iannis, Hans, Johns i Jeans. Un nom tan bonic, que el vaig posar al fill.



lunes, 23 de junio de 2014

Dos presoners


Tanquem temporada (força reeixida i convulsa) del Liceu amb un programa doble:  Il prigioniero i Suor Angelica, òperes que a priori semblen difícils de casar, musicalment oposades, però amb la presó de l'ànima i el cos en ambdues. Representada per una gàbia cònica i molt tupida -les barres metàl·liques de dos pells en angle, han de suportar sis escales en voladiu- la presó és lloc de tortura inquisitorial a la primera i reclusió forçada per a la monja. Pascual aconsegueix, amb els girs de l'estructura, l'ús de les penombres i les llums (quin gran encert al miracle, tancar amb la persiana de fluorescents blancs), de les escales i portes, el sentit més tràgic de les obres.




L'orquestra correcta sota la batuta d'Edmond Colomer, més a l'obra de Dallapiccola que al Puccini, posa l'ambient ofegador a un intens Nitikin-presoner i l'anguniós Brubaker-inquisidor/carceller.  Maria Agresta és una discreta Suor Angelica a la primera part i en trobar-se amb la temible tieta, Zajic freda i implacable, desborda gust en el cant i tanta emoció que ens fa saltar el llagrimal. 




Força aplaudida la velada, saluden tots els implicats i ens acomiaden d'un altre que marxa, el director del cor, JL Basso. Potser fóra el moment en què hauria d'haver sortit en Matabosch per dir-li adéu, en lloc de  l'homentage i aplaudiments  forçats per una veu en off, abans de començar el primer espectacle.

domingo, 22 de junio de 2014

Patinant



Desconec si té massa utilitat la publicitat institucional. Per mí són diners llençats, pitjor, molt mal gastats en aquests dies de retallades injustes. És cert que tots els partits l'han practicada en seure al Govern. En aquesta darrera campanya de l'Ajuntament, encara hi ha més coses que no s'entenen.

La iniciativa divulgativa: dirigir-la al públic turista i promocionar llocs no tan visitats. Els turistes miren les televisions locals? Com poden identificar aquests racons dels barris que no trepitgen?





El video, animat per una cançó tan semblant a les "mediterràniament"de la Damm, el protagonitza una noia tan guapa com mala actriu, que recorre els districtes de Barcelona en bici o caminant, amb càmara i rosa. Com un Lipdub de col·legi, intervenen ballarins, patinadors, ioguis, músics, gent molt enrotllada en un recorregut molt net i buit. No cal dir, malgrat la felicitat i l'amor que en desprèn, que el director del clip, el José Corbacho, torna a treballar tan desfassat i ple de estereotips com quan va fer la moguda wagneriana a la nostra ciutat. I ja no diguem la densa substància de la lletra de la cançoneta, Living Bcn Style, trilingüe, això sí.

No em crec que no tinguem millors professionals per publicitar, si és que cal, la cultura i l'oci de la capital. El mateix passa a la tirallonga dels anuncis de la Història ens convoca que va subministrant cada mes la Generalitat. Tots amb aquesta atmòsfera tan patriohistèrica com vella. Tal és la seva influència que fins i tot, anuncis com el de la Viladrau, l'aigua ens mou, s'han contagiat. La veu de l'Arana de sempre i els valors del poble català, tan pencaire i innovador. Com som d'extraordinaris.


sábado, 21 de junio de 2014

El convent de l'ateu


La que per mí és l'obra mestra del Corbu no fou prou representada a la passada exposició a Barcelona. El Convent de Santa Maria de la Tourette, acabat el 1960, recull tot el que predica l'arquitecte i els rituals dels monjos dominics de Lió. Allotjar en el silenci a homes piadosos, estudiosos i construir-los una esgléssia era el programa que es proposa a Le Corbusier al 1952. El conjunt monàstic que ha d'incloure claustre, un centenar de cel·les, sala capitular, cuina, biblioteca, refectori, aules, cuina i l'egléssia, quasi el mateix programa de les ordres monacals del segle XIII.






Tenim una forta pendent al terreny i un encaix de les peces, totes en formigó brut, que el fan únic. L'austeritat dels materials i l'astorador joc de llums i geometries produeix un edifici sever i de presència molt forta. A més, LC posa en pràctica tots els seus postulats de l'arquitectura moderna  (planta lliure amb pilotis, terrassa-jardí, finestres apaïsades i façana lliure), aplicant proporcions del Modulor als dormitoris i esquemes de façana com a la Unité d'Habitation.


Va col·laborar el músic i arquitecte Iannis Xenakis, sobre tot a la composició de façana, de vidres verticals i ritmats que segueixen una estructura musical. El tenim aquí retratat davant les seves modulacions:



Encara no l'hem pogut visitar. Sort tenim de reportatges tan ben acabats com el que mostrem. Un passeig detallat i ben fotografiat que paga la pena fer. Molt recomanable per entendre la complexitat i la força de les millors arquitectures que ens ha deixat el segle XX.

domingo, 8 de junio de 2014

No me asusto



Basquiat y Angelou (1996): delicioso álbum de poemas e ilustraciones. Coraje, coronas y monstruos. Para los reyes.
Vía Piu.


sábado, 7 de junio de 2014

El mur del lament

Parc de la Ciutadella, visita a la instal·lació de Benedetta Tagliabue per celebrar el Tricentenari.
Sota un sol de justícia pinta un graffiter uns retrats que parlen per sí sols. Al costat, les taques tricolors que evoquen Alemanya o Bèlgica i no Catalunya. Dinosaures armats. A sotavent i a l'ombra, un coreògraf dóna instruccions a un grup de joves ballarins que copejaran el mur encara intacte. 
Als remats, armadures corrugades juguen amb l'aire i agafen boniques figures de vímet trenades a mà.

El mur és un de les set elements d'arquitectura efímera que promou el Tricentenari sota el nom de BCN Re.set i que s'expliquen amb detall al vídeo. El pressupost dels projectes puja la friolera de 540.000 euros. Fa mal, quan ens retallen per totes bandes, que et diguin que aquest dineral no és res...No era suficient amb el centre del CCBorn? Si afegim la modernura del poti-poti FFbcn - no sabem la morterada que ens costa a tots plegats - només puc aprofitar aquest mur per lamentar-me.

Per cert, com és que no ha participat l'Escola d'Arquitectura de la UPC, i sí tot d'escoles privades? Si més no, curiós.










Actualització 10-06-14. El video de la Performance, d'un innovador.. Ollè, que portem trenta anys fent gairebé el mateix.