miércoles, 27 de noviembre de 2013

Wagner/Verdi 200 i com ho celebra Barcelona




A Barcelona, més prostituïda i venuda que mai, li venen aires de cultura per vendre molt la nit propera, que s'acosta Nadal i s'ha de fer calaix. Compte, no es maregin en llegir el Koncept de la gran aventura urbana que ens proposen:

Aquest any The Shopping Night Barcelona commemora el bicentenari de dos grans compositors, estilística i artísticament oposats, però ambdós icones de l'òpera, Giuseppe Verdi i Richard Wagner. El 28 de novembre sonaran per Passeig de Gràcia les notes que composen la melodia del brindis de La Traviata de Verdi, la marxa nupcial de Lohengrin de Wagner, el Cor dels esclaus en Nabucco de Verdi, la cavalcada de les Valquíries de Wagner o la marxa triomfal d'Aida. Serà una nit màgica, on la cultura inundarà els carrers amb l'òpera com a banda sonora. Grans sorpreses us estan esperant. Recorda, el 28 de novembre Passeig de Gràcia es convertirà en el que Wagner definiría com una obra d'art total.

El teatre serà el Passeig de Gràcia, l'orquestra la formen les botigues, el cor fet pels promotors de tan cultural proposta, entre altres l'Ajuntament, i activitats com ara

La Cavalcada de les Valquíries !Brunilda i les seves 8 germanes cavalquen al centre del Passeig de Gràcia.Coreografia eqüestre, on els vestits de les amazones han estat creats especialment per a TSNB.

Fóra una gran nit per muntar una mani anticonsum i anticultureta ben sonada, i que vinguin els mossos i les seves pilotes o que provin els nous projectils, que no fan tanta pupa. Què puta i Ramoneta s'ha tornat la Barcelona on visc. 

I a sobre ens makinegen la música:


domingo, 24 de noviembre de 2013

Wagner 200 (18) y el primer biopic



Deliciosa película muda con música versionada del homenajeado y que celebra el primer centanario del compositor, rodada entre 1912 y 1913. Vida y obra de Wagner dirigida por Carl Froehlich, fue el primer biopic de la historia del cine. El actor que interpreta a Wagner, Giuseppe Becce, era también compositor y puso la banda sonora adaptando como pudo la música de RW para no tener problemas con el copyright.


sábado, 23 de noviembre de 2013

I Robot



Quan he vist avui de matí, molt d'hora al metro, que una mare li donava un telèfon molt intel·ligent al seu infantó de bolquer, ell l'agafava encantat i amb el ditet anava fent coses a la lluminosa pantalla que no sé si jo sabria, amb els viatjants del voltant que anaven somrient per la proesa del marrec, m'ha agafat una pena tan sentida com la de Nostra Senyora dels Dolors.

A la tarda em trobo aquest significant i divertit vídeo i penso que no estem del tot perduts. El que sí puc certificar és que un molt alt percentatge d'adolescents són nomofòbics. Suposo que d'adults, també.



IDIOTS from BLR_VFX on Vimeo.

viernes, 22 de noviembre de 2013

Britten 100 i la màrtir

Carlo Saraceni. El martiri de santa Cecília. 1610.
Instruments al terra i colors vius: el vermell que anticipa la decapitació?

Ja recordareu aquella santa, que va esdevenir patrona de la música per error, de l'apunt de fa un any. Avui, a més, és el dia Britten, que en nèixer en el dia assenyalat de fa un segle, va rebre un poema de W H Auden amb títol Tres Poemes pel dia de Santa Cecília, després publicat com a Himne. Britten li posarà música al poema, tot a capella, vivint als EEUU al 1940 i en tornar a Anglaterra al 42, els duaners li confiscaren els originals, pensant que es tractaven de codis secrets. Britten el reescriu seguint la tradició de les odes amb invocació a la musa al llarg del text: Blessed Cecilia / Appear in visions to all musicians / Appear and inspire. Una peça tan interessant i atractiva com difícil de cantar. Magnífic tribut a la màrtir.

Feliç un dia més de la Música.





martes, 19 de noviembre de 2013

Barbie, ara directora

sento no haver trobat una foto  de més qualitat

No m'he pogut estar. Quan hem vist aquesta munió de músics, tots germans, degudament vestits per tocar un tradicional concert, una nit de Nadal en un saló burgès, tirant a germànic o nòrdic, hem pensat que fóra un bon contrapès europeu a la pesant Barbie Violinista rosa i americana. Tot i que el faristol i l'armilla del nen barroquisen l'escena, tenim uns vestits en negre-blanc molt continguts i un escenari que recorden a plafons acústics on les alegres notes reboten..

Difícil, però un grup de cambra amb cello, trompeta i flauta, amb aquests nens tan eixirits i la germana gran dirigint-los podrien arribar a interpretar alguna peça de Schubert adaptada. O més aviat una facilona White Christmas, molt més agradable que el malson del Pon tus sueños a jugar, que sembla més aviat per la nit de Halloween amb uns monstres com la Montse i el Rafa i carbasses fent l'arbre de Nadal. Fan més por que la Grossa catalana.


domingo, 17 de noviembre de 2013

ABCine


ABCinema from Evan Seitz on Vimeo.

Animació minimalista d'un abecedari cinematogràfic en 58 segons amb cercle com a leit motiv.
No s'hi val mirar fora del post. Quantes pel·lícules hi veus? Deixo algunes de les favorites.

A – Amelie JL
B – The Big Lebowski Allau
C – Citizen Kane JL
D – Dr. No JL
E – Edward Scissorhands Titus
F – Ferris Bueller’s Day Off Marga
G – The Godfather JL
H – The Hobbit Allau
I – Inception Titus
J – Jurassic Park JL
K – The King’s Speech Allau
L – Lawrence of Arabia
M – My Neighbor Totoro Alejandro
N – Night of the Living Dead Allau
O – Once Upon a Time in the West JL
P – Pulp Fiction Titus
Q – The Quick and the Dead Titus
R – Rocky Allau
S – Star Wars
T – Titanic JL
U – Up Allau
V – Vertigo
W – The Wizard Of Oz JL
X –  X-Men Allau
Y – Yojimbo Titus
Z – Zodiac Allau

jueves, 14 de noviembre de 2013

Wagner 200 (17)

Un jove Simon Rattle ens explica com l'acord de Tristany va ser un revulsiu i un punt de partida per la música i per l'art del segle XX i ho fa amb quantitat d'imatges de l'època i de d'exemples musicals. Gràcies, Manel, per l'avís. És el primer capítol d'una sèrie de set, Leaving  Home, que podríem seguir acompanyats del gran llibre d'Alex Ross, The rest is Noise.




La música puede resultar profética de una manera casi inquietante, como un sismógrafo que detecta futuras erupciones. A fines del siglo XIX, Europa se desprendía de su antigua piel para convertirse en algo nuevo, más complejo y mucho más peligroso. En una época en que las certezas del Imperio y del orden social establecido se desmoronaban, también la música abandonaba sus certezas: abandonaba la tonalidad, aparentemente para siempre.



Quan tornarem a tenir un programa de cultura de qualitat a la nostra televisió? Haurem d'aguantar al dels texans moltes temporades? ai, cultureta.

domingo, 10 de noviembre de 2013

de rositas



Aunque el Psoe se sigue definiendo como un partido republicano, hoy mismo ha aprobado una resolución que no cuestiona la monarquía, cosa que ha provocado una sonora pitada en su Conferencia Política, sobre todo entre las filas de las Juventudes y del Foro Ético. Rubalcaba habla de un giro a la izquierda acompañado de un nuevo logotipo, Socialistas, que se proyecta en las paredes de la sala del congreso.



La nueva imagen elimina el puño, como hicieron los socialdemócratas suecos antes de volver a recuperar el gobierno con el logo de Mariscal, la simpática rosa algo abstracta (con monóculo?) de pétalos rojos, y también otros partidos europeos. Aquí se incorpora el capullo a la T de la palabra en fuente manuscrita y ligeramente inclinada, pretendiendo hacerse más cercanos y optimistas. La idea de partida no es mala pero el resultado necesita mejorar. Desconozco quién es el equipo gráfico de este diseño que se ha quedado como un esbozo avanzado. Muy torpe la rosa en la t y esta tipografia script, a modo de firma, tiene una S y una O fuera de proporción.

Ya veremos cuánto dura. Si el mensaje no se corresponde con los discursos y los hechos, de poco servirá. Cruz Novillo triunfó con su geometrizada mano prieta con la rosa de doble hoja, tipografia de palo, rojo brillante y marco cuadrado, un logo que ha durado decenios, superando incluso un intento de renovación en el 94.


la eterna imagen de Cruz Novillo


Logo sueco, Mariscal




La alcachofa que duró unos meses, de R Celda


Rojo omnipresente, desaparecen puños e incluso rosas.

Se acercan las elecciones al Parlamento Europeo y el grupo socialista lo tiene fácil para unificar sus logos: se envuelve la rosa común con las euroestrellas de siempre y se acabó. 200 días y a votar.


sábado, 9 de noviembre de 2013

Violinista Barbie


A les mares dels gegants asiàtics no els acaba d'agradar la nina americana. La troben lletja i consideren que jugar amb ella fa perdre molt de temps: pentinant, vestint, desvestint-la allunya les criatures de l'estudi. Com que arribar a ser músic d'èxit necessita molt d'esforç, la Mattel s'ho fa venir bé i ofereix una nina violinista on un altre cop tot és banyat de magenta-Barbie i únicament violí i arquet es salven de l'enrosada.
Ens quedem amb les ganes de saber quina partitura toca aquesta Barbie -no sé com dimonis agafarà l'instrument- i si ho farà en una sala de concerts o limitarà l'actuació a un salonet principesc com el del fons. El vestit ochentero, joies i sabates segueix fomentant el mal gust de la famosa nina, encara que coses semblants hem vist a recitals de sopranos.

No sé si les mares xineses cauran en la trampa, espero que no la trobin prou educativa. Fóra interessant que al proper Nadal la trobem a les parades dels magatzems, amb l'arquitecta o l'estilosa astronauta que explora planetes, ni que sigui per fer la competència a les princeses Barbie que són les que arrasen aquí (abans que arribi la Barbie-Gaga que s'ha vist per Londres).




dissenys de Butler per una Barbie diferent


jueves, 7 de noviembre de 2013

Verdi 200 (2)


De petits ens imaginàvem com continuaven molts contes. De grans, també.
Què els hi passa als personatges de Verdi un cop el teló ha baixat?
Grant Snider té una proposta que ha publicat al NYTimes.
Em quedo amb la tira de Sparafucile. Un baix tallant ceba, cantant això sense plorar.


martes, 5 de noviembre de 2013

Raymond Loewy al Doodle

Per celebrar el 120 aniversari del dissenyador americà, els de Google han posat la imatge més sintètica d'una locomotora-paraula molt aerodinàmica. Amb la màxima el lleig no vén, Loewy va fer veure als industrials que l'important és la carcassa i que amb l'estil Streamline el consum pujaria. Tenia molt sentit aplicar-lo a cotxes, busos i trens. Però a sacapuntes o torradores és discutible i els alemanys de la Gute Form i l'escola d'Ulm van posar ordre a aquesta moda on domina la estètica per sobre d'una comunicació sincera del producte.

Encara tenim resonàncies d'aquella febre per la carcassa enlluernant: passejar pels anys 90 i contemplar com eren els aparells de música o les vambes d'ara, complicadets. Fins i tot les neveres arrodonides amb alerons han tret el nas..




A canvi, el mateix Loewy busca una imatge sintètica, potent i geomètrica als seus grans dissenys de logos i redissenys com el de la Shell o la coneguda caixeta de cigarretes Lucky Strike. Es van vendre a milions amb el canvi ! i no han passat de moda. 





lunes, 4 de noviembre de 2013

10 pops (8) Culpable

Barbra Streisand & Barry Gibb 1980

Me siento tiranosaura, mejor dicho, ammonoidea. Este disco de estética tan quica y música molt Bee Gees corría, rodaba y se rallaba por exceso de uso. Culpable de este pecado de juventud. Si encima uno atiende al video y no le da un sofoco de vergüenza ante tanta blancura de poliéster, pelo frito y baile epiléptico, es que queda algo de aquellos surcos. B&B al límite de lo soportable con una letra que tampoco tiene salvación.
Eran tiempos en que los palacios Rococó, los columpios de flores y las pegatinas Holly Hobbie eran el súmmum de la belleza. Faltaba poco para que entrara un padrino en acción: el que me wagnerizó.


viernes, 1 de noviembre de 2013

Can Lis de Jørn Utzon

LA CASA
El conegut Jørn Utzon, l'arquitecte danès que va guanyar el concurs de l'Òpera de Sidney amb un simple esborrany, va patir molt d'estrès durant la construcció de la magna obra, que aquest 2013 fa 40 anys. Va decidir retirar-se a sa nostra terra mallorquina i es va fer una casa a prop de Porto Petro, respectant els mètodes constructius i els materials locals, però amb una composició valenta i moderna, amb la idea de pati mediterrani sempre molt present.

des de l'esquerra: 1r bloc, pati mitja lluna. 2n, pati i porxada amb cuina i menjadors.
3r, sala. 4t dormitoris familiars. 5è, estudi i convidats.


Una sèrie de pavellons, cadascú amb les diferents funcions de la vivenda, enllaçats per una murada posterior, s'obren cap al sud amb una espectacular vista del mar, els matolls i les roques, ja sigui des de l'interior (atenció al detall dels finestrals) o des dels patis i porxades. Jugava a seguir la ruta del sol, fins i tot amb un alt i petit finestró a la sala d'estar que a la tarda encara saluda amb els seus rajos, fins arribar a la llar de foc que s'encén de nit.




A Mallorca no hi ha gaire argila per fabricar totxanes. De tota la vida murs i marges s'han fet de pedra i cobertes amb teula àrab. Utzon va aprofitar les pedreres de la zona i va aixecar murs de marès i terres de pedra de Santanyí. Amb bigues de formigó i revoltons feu els forjats. Va construir fins i tot tots els mobles d'obra i folrà amb les típiques rajoles brillants i bicolors, bancs i lleixes. A la casa li va posar el nom de la seva muller, Lis i la va acabar al 1972.



Fusteries, persianes, portes i marcs de pi mallorquí, resinós i resistent a l'humitat, van tenir un especial protagonisme al disseny de l'habitatge. No les veiem des de l'interior de la sala, però els finestrals hi són. Per gaudir al màxim del paisatge, Utzon aconsegueix amagar hàbilment el marc a l'exterior a força d'ampliar el perímetre i collant-lo directament a façana.








A finals dels vuitanta, entre les nombroses visites d'estudiants i arquitectes i la maleïda humitat, els Utzon decideixen marxar a un altre indret més muntanyós, no gaire lluny de can Lis i es fan una segona residència, Can Feliz. Aquí torna a construir amb els mateixos sistemes, la fa més esgraonada i afegeix una piscina. Mirin com prepara, ell mateix amb el paleta, el morter per les juntes dels blocs de pedra. Ni casc, ni arnès.




No deixin de visitar les dues cases pels enllaços, resten tantes fotos per admirar-les! Aquí ens parla el fill de J Utzon, Kim, sobre Can Lis i el seu nou ús.



Les pistes del concurs (6 entrades anteriors)
  1. La pedra de marès de les pedreres de Santanyí podien apropar-nos a la casa. Porto Petro és del mateix districte municipal. 
  2. Els casquets esfèrics són l'origen compositiu de l'Òpera de Sidney i de diversos dissenys d'Utzon.
  3. El català que la va fotografiar va ser en Català-Roca: perdó, I. Santacreu.
  4. Parlem en salat, sobre porxades i penyasegats; tornàvem a acostar un arquitecte conegut a Mallorca.
  5. La millor orientació, cap al Sud. Arquitectura aditiva: suma de blocs o pavellons; i adictiva: autocars de visitants que la volen trepitjar.
  6. L'equipament musical d'or: 40 anys de l'òpera de Sidney. Masses visites provoquen marxar molt feliç a can Feliz.
Felicitem els encertants per ordre d'arribada i a tots aquells que de ben segur ho heu intentat. Em temo que no ha estat gens fàcil aquesta vegada.
  • Alejandro Ros, entra la resposta el 30 oct.
  • José Luís, avui cap a les 10.00 
  • Timamót, avui cap a les 11.00

Les pistes ampliades del concurset


L'Alejandro Ros ha estat l'únic encertant, ja a la quarta pista. Felicitats! Així i tot deixarem un marge abans de comentar aquesta preciosa casa que fa poc que és Bé d'Interès Cultural i lloc de pelegrinatge i estudi de molts arquitectes.

    La pedra per fer la casa és pedra de marès i pedra de San.....
.

:
J. amava els casquets esfèrics per fer coses com aquestes


Un detall de la planta més complet, la sala d'estar. La casa portava el nom de la dona de J. 
La segona residència es va dir Can Fel..

Les respostes les podeu deixar al correu fins avui, a les 10 de la nit, Bona Castanyada.