cartes del 2012

Cartes, ArticulateMatter

Encara que nadem a grans profunditats som capaços de mirar el cel i fer unes cartes astrals de lo més fiables que aporten dades molt certes del futur que ens espera al llarg de l'any 2012. Veureu com és de fàcil fer unes prediccions zodiacals fent uns simples càlculs matemàtics: S'agafa una baralla francesa i per atzar van sortint les cartes de cada signe. Els valors van del 2 al 14 de l'As, i associem el cor a l'amor, el diamant als diners, la pica a la salut i el trèvol a la sort. Posem una bonica música de fons i un tentacle innocent va treient les cartes.


 Dit i fet! ja podeu consultar com anirà el vostre any 2012. Els resultats són els que mostren els gràfics:

Les conclusions són clares: gairebé tothom té cartes molt altes, la qual cosa significa que tindrem un bon 2012. Piscis triomfarà en tot i als Aries, Tauro, Sagitari i Aquari els anirà més que bé. Per colors domina el blau de la salut (112pt), groc-diners i verd-sort estan alts i empatats (98-96) i l'amor del cor vermell es queda amb una no despreciable puntuació de 79.

Així doncs, podeu estar tranquils, mengeu el raïm amb tots els millors desitjos, i passeu una bona revetlla.
Molt feliç 2012, de part d'aquesta folla colla de bestioles que us acompanyaran amb la música de la Pastoral de Beethoven, amb raïm, festa, xerinola, centaures, putti, unicorns, pegasus i altres éssers mítics, ideals pel ritual d'avui:

Se m'acut fer un altre associació per cada pal per tal de fer-m'ho venir més atractiu:
diamant: arquitectura  trèvol: música  cor: literatura  pica o pala: pintura. Em surt una magnífica oportunitat per veure i fer espais, gaudir de música en directe de qualitat normaleta, llegir novel.les notables i passejar per col.leccions destacables de pintura. Bé, us ho munteu com us vingui de gust. Ja farem balanç al final del 2012.

MOLTA SORT!

Catmerata: concert de Nadal

CATmerata és un projecte creat recentment que suposa el llançament d’una interessant proposta en format d’orquestra de corda formada per joves músics d’entre 18 i 25 anys amb l’objectiu de donar vida musical al nostre país. Tenen la inquietud i les ganes de treballar a fons les grans obres del repertori per a aquest tipus de formació per poder-les oferir a diferents escenaris del territori català.
L'Orquestra Catmerata ofereix enguany un tradicional concert de Nadal organitzat per l'Escola de Música de Capellades amb joves músics d'orquestres de Catalunya, Espanya i Europa.

Tocaran a l'Església de Santa Maria de Manlleu el dia 29 de Desembre, a les 21.30 i a la sala Paper de Música de Capellades el dia 30, a les 9 del vespre.

Programa:

Durant la primera part interpretaran el conegut Concert número 3 de Brandenburg en sol major de J. S. Bach, i la Suite Holbert en sol major, op. 40, d'Edvard Grieg. 
A la segona part, els músics tocaran la Simfonia per a cordes núm. 10 en Si menor de F Mendelssohn, i la St. Paul's Suite núm. 2, op. 29, de G Holst.

Els membres de la formació són:


Violins: Sergi Puente, Bernat Prat, Christian Torres, Cèlia Johé, Ariadna Gabarrell, Ignasi Roca, Anna Urpina, Ernest Martínez
Violes: Ana I. Zambrano, Laura Erra, Agnès Mauri
Violoncels: Irma Bau, Oriol Prat, Ferran Bardolet
Contrabaix: Joan Cantallops

Alguns d'aquests músics presenten el projecte a partir del minut 9'10'':

Per obrir la gana, escoltem com comença aquesta joia de Grieg:

ACTUALITZACIÓ 31-12-11 post-concert:
Precisament aquesta peça va servir de bis per tancar una gran vetllada musical, en una sala privada de mida mitjana, de bons acabats i bona acústica, la Sala Paper de Música de Capellades, gairebé plena.
Els joves van tocar amb entusiasme i rigor el concert de Bach, el tercer moviment del qual, va sortir rodó.
Després vindria, per mi, el millor de la nit, la Suite de Grieg, interpretada amb sensiblitat i força, on destacaria uns molt emocionants moviments: el Praeludium i el Air.
S'acabà un breu descans i oferiren un correcte adagio i un millor allegro de la Simfonia per corda nº 10 de Mendelssohn, una peça que no és el millor del compositor. Per acabar, una original, folklòrica Suite de Holst, amb cunya Greenleaves inclosa, bailable i alegre, ideal per concloure un concert de gran nivell. La Catmerata ha començat andadura amb força i amb un programa exitós i valent. Tots els nostres millors desitjos per què continuï aquest gran projecte endavant. Felicitats!

Enllaç a la notícia del concert de Manlleu:
http://el9tv.xiptv.cat/embed/43149?width=348&iframe_width=370&share&height=196&iframe_height=242#.Tv8wdPGSk88.facebook


i fotos del concert de Capellades:

Del fons del mar

PORTAL Coralreef. Articulate Matter

Mentre anava decorant el portal amb una corona de coralls dels esculls més amagats del fons marí rumiava com podria felicitar el Nadal als amics que m'han fet feliç en visitar aquest mar rugós, cada vegada més salat, calent i ple de meduses urticants.

Per sort hi ha uns quants bitxos marins que neden per aquí, saluden i deixen una bonica turbulència al seu darrere. Els hem de felicitar, un per un, que s'ho tenen ben merescut:

Passeu aquest portal
peixos convidats,
obriu ja la postal
deixat pel kalamar,
tingueu un dolç Nadal !



La Mortadel·la, una sípia molt rosada i amb pigues, navega a tota velocitat i encara té temps de fer riure a tota la pesca. Suaument llisca amb molta elegància la poetessa i sàvia tortuga Glòria.

 Arriba el dofí Allau, somrient, gran xerrador, sempre disposat a fer cabrioles. S'acosta puntualment un galant cavall marí, en José Luís, que amb molta gràcia descargola la seva preciosa cueta en espiral.

 Per sorpresa fot un salt el veloç peix volador del Garbí a 24 nusos. Se sent un so molt greu perquè arriben els pesos pesants, un llop marí que sé les sap totes, el gran Colbran i un catxalot poderós, Joaquim, que emet uns aguts que arriben més enllà del Pacífic.

 A la sorra ens trobem als simpatiquíssims valencians, Maac el musclo, Titus el blau vísol i Atticus el combatiu peix espasa, dient meravelles de les espines del Calatrava.

S'acomiaden els Voltaires, unes tonyines molt viatgeres i ràpides, que aviat tornaran per explicar-nos com estan els fons d l'Orient.

Per unes roques molt cavernoses destaca un eriçó brillant, l'amic articulat Enric H i també apunta l'Apuntador, una esponja que absorbeix el millor de tots els corrents marins, els que fan ballar a unes algues brunes, Cafeteres i Nocturnes.

Més avall encara tafaneja un peixot escombra, lo Rat, que s'ho passa pipa amb les merdetes. Unes petxines, Conxa i Ada xerren divertides de les pedres que van trobant mentre la ballarina anèmona Dolors remena el seu voltant amb les mil i una mans.

 Per una fonda escletxa llampega a ritme de jazz una gambeta abissal, el Resonic, junt amb una meduseta mallorquina, fosforita i carinyosa, la Mies.

D'una altra esquerda  s'aboca una de les pinces del cranc vermell Assur, davant del qual, neda a tota màquina un altre etern viatger, el gallet Miquel l'irisat. Papà Ricard Bonítol porta els fillets a aprendre a nedar amb molt d'estil per fer bones curses.

I per rematar aquest caramull de bestioles, què millor que col.locar una estrella de cinc puntes, la meva tendra granadeta Madrina i un kalamarcet musical entortolligat amb els seus tentacles de corda.

Que gaudiu de les vacances i tingueu un gran any 2012.

Oh, by gosh, by golly
It's time for mistletoe and holly
Tasty pheasants, Christmas presents
Countrysides covered with snow
Oh, by gosh, by jingle
It's time for carols and Kris Kringle
Overeating, merry greetings
From relatives you don't know
Then comes that big night,
Giving the tree the trim
You'll hear voices by starlight
Singing a Yuletide hymn


Oh, by gosh, by golly
It's time for mistletoe and holly
Fancy ties an' granny's pies
An' folks stealin' a kiss or two
As they whisper, "Merry Christmas" to you

una jornada

No penseu que aquest còmic és fruit d'un estat de burnout. Simplement, s'han acabat els exàmens, reunions, paperassa i en dos dies hi ha vacances, tan desitjades pels nois com pels profes. Espero que tots tornem ben frescos per fer una bona feina al segon trimestre. (disculpeu un error: el perfil de la caseta ha d'anar a l'esquerra de l'alçat!)

CCCB al WC

El País d'avui entrevista al destituït Josep Ramoneda al davant del CCCB, centre cultural que, a càrrec d'ell, ha fet una feina esplèndida durant un llarg periode: exposicions de tota mena, conferències de gran nivell, projeccions i plantejaments innovadors i multidisciplinars de totes les activitats. Em venen al cap algunes de recents com expos de les arquitectures de les dictadures, els laberints, Hammershøi i Dreyer, l'urbanisme mediterrani, i moltes sobre la ciutat de Barcelona.

Amb la Diputació en mans de CiU podia passar que una visió tan universal i metropolitana de Ramoneda a les programacions del centre, tindria les hores comptades. Ho deixa a partir de l'1 de gener i es suposa que col·locaran a un savi del Nacionalisme Modern, termes que no sé què signifiquen. També es parla de fer desaparèixer el CCCB per tal d'ampliar els espais expositius del seu veí, el MACBA. Davant l'incertesa, només felicitar al Ramoneda per la gran tasca.

Què serà serà?




Benvingut 2012 - Bienvenido 2012 - Welcome 2012 from CCCB on Vimeo.

Actualització 19-12-11/ 21:40

Ja tenim substitut, segons el Periódico de Catalunya:

Marçal Sintes (Vilafranca del Penedès, 1967) ha acceptat l'oferta del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, de dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona(CCCB). Sintes, periodista i columnista d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, substituirà en el càrrec Josep Ramoneda que, després de 22 anys dirigint el centre --primer com a pare intel·lectual del projecte i després, des de la seva obertira el 1994, com a director--, deixarà el lloc a començaments d'any.

L'objectiu de Sintes "és que el centre funcioni almenys tan bé com ha funcionat fins ara", però donat que el nomenament és molt recent, no vol avançar quina serà la seva línia de treball --ho farà, ha explicat a aquest diari, quan en prengui possessió--. No obstant, sí que ha afirmat que aposta per la "normalitat" en la transició, que vol que sigui "modèlica". I es planteja una certa "continuïtat" pel que fa a la qualitat i singularitat que defineixen el CCCB des de la seva creació. "Ramoneda ha fet un gran treball", ha assegurat.

Sintes, doctor en periodisme i màster en direcció d'empreses per ESADE, és, a més de col·laborador d'EL PERIÓDICO, director del departament de periodisme de la facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), i autor dels llibres Periodistes contra polítics (Columna) i Què pensa Ernest Lluch (Dèria i Proa). El 1985 va guanyar el Premi Recull i el 2010 el Trias Fargas d'assaig polític.

anecdotari

Una de les sorpreses que comporta presentar un concurs és trobar-te amb tota mena de bolets quan vas fent camí: Una Venus abandonada pels seus ballant xarleston, dels Monty Python. Una Venus virginal amb unes mans delicades, que imagines fent la bugada segons la simpàtica germana Wendy. La Venus, recuperada del grup Hold Your Horses, a la segona imatge, de la seva col·lecció d'obres cabdals de la història de l'art.

Després surten altres descobriments increïbles com el del José Luís, que buscant qui era el millor amic del Babar li surt aquesta curiosa imatge, potes de cefalòpodes. O uns terrorífics tattoos al braç de la noia, amb la mania que li tinc a aquesta versió del Body Art, quasi m'agafa un cobriment. Acudits també se'n troben i refregits amb Kens i Barbies, barrufets, Bob Esponja, etc. i fins i tot un còmic del Manara!

L'anècdota més divertida per mi, és la protagonitzada pel Joaquim, que insistia en què veia un Pessebre. Ja tenia raó, ja!

color simbòlic

Ja sabem l'esforç que estan fent els diaris per fer molt atractiva la seva informació. Els infogràfics a color va ser l'aposta del USA Today fa una pila d'anys i diaris tan seriosos com The Guardian, el NYTimes o el País contracten dissenyadors-informadors per fer visual una gran quantitat de dades en molt menys espai i amb el mínim de text possible. 

El creador d'aquest diagrama de colors i cultures es en David McCandless . Resulta ben curiós observar que el color té un caràcter simbòlic que depén de l'herència cultural i no de vincles psicològics. Només es repeteix el vermell en l'expressió de l'èxit, la passió i la ràbia, el negre representa el mal i el blanc, la puresa. La resta de conceptes, tants colors com cultures.

 

 

No us perdeu tampoc aquest colour in motion, que explica amb detall com s'associa color amb paraules a la cultura occidental.