jueves, 30 de septiembre de 2010

La JONC ja no és una orquestra independent

El Periódico ens dóna aquesta mala notícia. Després de que el Liceu liquidés l'orquestra de l'Acadèmia, i l'orquestra Philarmonia-JONC havia desaparegut sense cap avís, ara, amb les retallades, potser veurem disoldre's dins l'ESMUC a la JONC, que es nodria d'alumnes de tots els conservatoris de Catalunya. Esperarem a tenir més detalls. Els encontres del proper Nadal i Pasqua segueixen en marxa, de moment. Ni tan sols la pàgina web de la jove orquestra s'ha actualitzat, i porten molt de temps anunciant millores...

article JONC el periódico


S'acosta la bella molinera

Falta menys per sentir al Liceu al tenoríssim Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch, interpretant en una Liederabend el romàntic cicle de Schubert, Die Schöne Müllerin. En el seu disc, editat per la Decca al 2009, Kaufmann explica que encara té la veu prou jove per cantar a l'innocent noi que s'enamora de la filla del moliner, encara que és el narrador el que parla al públic, al principi, i el rierol al final, a la nana. Les primeres cançons expresen una alegria que poc a poc acabarà en un final catastròfic.



Aquí tenim 4 de les cançons cantades per Fritz Wunderlich, a la destacada versió del 1965. El tema del caçador, der Jäger, rival del noi, acaba amb un crit que demana molta cura per part del cantant, segons paraules de Kaufmann.



Les conegudes gravacions del baríton Fischer-Dieskau són molt valorades a les discografies de Schubert, però personalment prefereixo la veu d'un tenor per fer aquest cicle, tal i com demanava el compositor.
Els poemes de Wilhelm Müller no només van donar lletra a la Molinera sinó també a un altre cicle, Die Winterreise.
Esperem que el dia 10/10/10 sigui una gran nit de Kaufmann, ell pot transmetre tota la joia, la melanconia, la tristesa i la desesperació d'aquest conte d'esperit del Romanticisme.
Espero que t'agradi aquest post, Mies!

domingo, 19 de septiembre de 2010

un guiño a la Hª del Arte


70 Million by Hold Your Horses ! from L'Ogre on Vimeo.

Qué cuadro del video os parece el más cómico?
Yo voto por la Olimpia de Manet!

domingo, 12 de septiembre de 2010

Tardor artística

Pel primer trimestre del curs escolar, els museus de Barcelona oferten exposicions interessants encara que, com passa últimament, no tan atractives com les de Madrid o Bilbao. Aquí veurem més disseny i avantguardes, a fora, molta obra barroca i impressionista. Posats a escollir només una, viatjaria al Guggenheim per veure l'excel·lent pintura del XVII de Flandes i Holanda. Falta mirar encara que es farà a altres ciutats del país i d'Europa.
Aquest és el calendari de les mostres:

Barcelona

FUNDACIÓ MIRÓ
Art britànic de la postguerra amb obres de Moore, Caro, Hockney o Freud.
27/11-20/02

MNAC
Joies d'artistes, peces del Modernisme i avantguardes, dissenyades per artistes com Rodin, Calder, Miró..
27/10-13/02

LA PEDRERA
Mariscal, trajectòria del dissenyador que fa 60 anys: còmic, grafisme, pintura, producte.29/09-30/01.


KXAFÒRUM BCN
25 anys de Barceló, expo comentada a un altre post, acaba dia 19/01.

Art espanyol dels 50 i 60, de les fundacions de diferents museus: Saura, Millares, Tàpies, Equipo Crónica.
16/09-20/02

MUSEU PICASSO
Picasso-Degas, la vinculació dels dos pintors des de les diferents tècniques.
15/10-16/01

Madrid

MUSEO THYSSEN
Jardines Impresionistas, incluye también a los precursores Delacroix y Corot.
16/11-13/02

EL PRADO
Pasión por Renoir, 31 obras con todos los géneros que cultivó el artista Impresionista.
19/10-6/02
Rubens, 100 pinturas, con las mejores obras míticas.03/11-23/01

KXAFÒRUM MDD
La residencia de estudiantes, Dalí y Lorca. Los 20, años de complejidad intelectual y vanguardista.
22/09-06/02

Bilbao

GUGGENHEIM
Edad de oro de la pintura flamenca. Obras de la colección Städel de Frankfurt. Rembrandt, Rubens, Vermeer, F Hals.
8/10-23/01

miércoles, 1 de septiembre de 2010

150 anys de Mahler



Fa poc Gustav Mahler feia 150 anys. Les orquestres del país han dedicat molta obra seva aquest curs. També la IRO va fer un programa sencer sobre el compositor: 5 peces de  Des Knaben Wunderhorn (cançons d'origen popular) i la alegre Simfonia nº 4, (una de les més curtes, 50') que va estrenar a Munic al 1901 sense massa èxit. Fa canvis de tonalitat potser massa bruscos per l'època, amb instrumentació sense trombons i un quart moviment amb soprà, on incorpora una cançó: el cinquè lied de  Des Knaben Wunderhorn, on s'anuncien els plaers del Cel amb una lletra pastoral, irreverent i còmica. Sentim aquest moviment, composat en un principi per a la 3ª simfonia i que Mahler agafa com a material de referència pels tres primers moviments de la 4ª. La Vienna Philharmonic dirigida per Leonard Bernstein al 1973, amb Edith Mathis, soprà i amb un detall curiós: fent un mini solo, Ludwig Streicher, molt reconegut en el món dels contrabaixos  (minut 2'37''). El solo correspón al crit dels bous sacrificats (text en vermell), tema que ja ha cantat l'oboè abans quan parla de matar l'anyell.

 



Das himmlische Leben, text del 4t mov.  Sehr behaglich (Molt còmode).


Disfrutamos los placeres celestiales
Y por lo tanto evitamos los terrenales.
Ningún tumulto terrenal
Se escucha en el Cielo
Todo vive en dulce paz
Vivimos una vida angelical
y estamos totalmente felices por ello
Bailamos y saltamos,
Brincamos y cantamos.
San Pedro desde el cielo observa.

Juan deja al corderillo afuera
El carnicero Herodes observa.
Llevamos paciente
Inocente, paciente,
Al Cordero a la muerte.
San Lucas mata a los bueyes
Sin pensar ni dolor.
El vino no cuesta ni medio centavo
En las bodegas del Cielo;
Los ángeles hornean el pan.
Buenas hierbas de toda clase,
Crecen en la huerta del Cielo,
Buenos espárragos, ejotes,
Y todo lo que queramos.
¡Platos llenos están listos para nosotros!
Ricas manzanas, ricas peras y ricas uvas,
Y los jardineros que todo permiten
Si desea corzo, desea liebres,
En las calles
Vienen corriendo hacia nosotros.

Si viene un día de fiesta,
Los peces vienen nadando alegremente
Ahí va San Pedro corriendo
Con su red y anzuelo
Al estanque celestial
Santa Marta debe ser la cocinera.

No hay música en la Tierra
Que se pueda comparar a la nuestra.
Once mil vírgenes
Se confían en bailar,
Y hasta Santa Úrsula ríe por ello.
No hay música en la Tierra
Que se pueda comparar a la nuestra.
Cecilia y sus parientes
Son excelentes músicos de la Corte.
Las voces angelicales nos cantan
Y alientan a nuestros sentidos
A despertar a la alegría.

(Amb la col·laboració d'Esmuket)